El 2 d’octubre de 1932, la Colla Vella dels Xiquets de Valls va guanyar el primer Concurs de Castells de Tarragona amb el dos de set com a millor castell i es va endur 3.000 pessetes de premi. Aquest diumenge, la colla guanyadora del XXIV Concurs de Castells rebrà 14.850 € i, per aconseguir-los, molt probablement haurà d’assolir diferents castells de gamma extra. En vuitanta anys l’evolució del món casteller ha estat constant, i el certamen tarragoní n’ha estat testimoni d’excepció.

L’antiga plaça de toros ja va acollir la primera edició del certamen, celebrada en el marc de les festes de Santa Tecla i amb Pau Casals com a president del jurat i en què van prendre-hi part quatre colles. L’èxit casteller i de públic va fer que l’Ajuntament de Tarragona convoqués una segona edició tot just l’any vinent, que ja no va tenir continuïtat.


No va ser fins a l’any 1952 que Tarragona va tornar a organitzar un Concurs, en un intent de revifar un món casteller que portava anys estancat. La cita es va repetir dues vegades més els anys 1954 i 1956 durant el mes d’agost, dins del programa d’actes de Sant Magí, festes que les administracions franquistes treballaven per intentar animar l’incipient turisme.

1972-10-01 Foto Chinchilla - Imatge dipositada al Centre d’Imatges de Tarragona – L’Arxiu

L’any 1970 el Patronat de Castells de Tarragona va aconseguir, després de molts esforços, reunir en un mateix Concurs les dues grans colles del moment, la Vella dels Xiquets de Valls i els Nens del Vendrell. Les dues agrupacions protagonitzaven aquells temps un frec a frec memorable, però tot i els intents de poblacions com Vilafranca del Penedès, que va reconvertir la diada de Sant Fèlix en una competició, les dues colles no s’enfrontaven mai directament. La cita no va defraudar les expectatives i, amb victòria final vendrellenca, va permetre recuperar castells com el dos de vuit amb folre. L’èxit des de tots els punts de vista va portar una nova edició dos anys més tard.

El 1974 les colles es van tornar a reunir a la plaça de toros en la I Manifestació Castellera. L’any anterior Vilafranca del Penedès havia acollit un altre certamen amb massa llenya i incidents, fet que va provocar un clima contrari al Concurs que no va impedir una nova cita tarragonina, però sí que en va treure el caràcter competitiu. La cita biennal es va mantenir, però no va ser fins a l’any 1980 que va recuperar l’ús de la taula de puntuacions.

És només aleshores que el Concurs es consolida definitivament amb un format similar al de les edicions actuals. L’any 1982, la plaça de toros veu el seu primer castell de nou pisos, un quatre de nou amb folre carregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Deu anys després, l’altra colla vallenca, la Colla Joves, hi descarrega per primera vegada el tres i el quatre de nou i el cinc de vuit, registres batejats periodísticament amb encert com “la tripleta màgica“. El 1996 els Castellers de Vilafranca porten la gamma extra a Tarragona i hi descarreguen la torre de nou amb folre i manilles. Va ser aquella la primera edició en què el nombre de colles participants es va restringir a divuit i es va trencar la tendència de convidar totes les agrupacions existents. El món casteller s’havia fet tan gran que ja no cabia tot junt en una mateixa plaça.

1972-10-01 Foto Chinchilla - Imatge dipositada al Centre d’Imatges de Tarragona – L’Arxiu

Els primers concursos del segle XXI mantenen un nivell casteller excepcional i generen cada vegada més atenció mediàtica. Setanta anys després, però, el format mantenia massa similituds amb el de 1932: les colles feien servir un cartell amb números per anunciar els seus castells i la manca d’una direcció feia que l’actuació s’allargués fins a set hores extenuants. El Concurs funcionava per rutina, però aquests mateixos hàbits l’estaven perjudicant. Finalment es va prendre consciència del problema i entre 2006 i 2008 els efectius walkie talkies van millorar la comunicació interna i es van instal·lar dos videomarcadors gegants per potenciar la informació al públic. La conversió del recinte taurí en un espai multitusos, rebatejat ja com a Tarraco Arena Plaça, va ser la cirereta d’aquest rentat de cara.