Fa mig segle Tarragona s’expandia. Ho feia cap al nord, amb la integració d’un nou nucli urbà. Era Sant Pere i Sant Pau. Després d’uns anys gestionats per una Cooperativa amb el mateix nom, creada el 1968, a partir del 1972 es crea la Ciutat Cooperativa Sant Pere i Sant Pau, que finalment acabaria passant sota gestió de l’Ajuntament l’any 1984, ja com a barri de Sant Pere i Sant Pau. Amb el pas de les dècades ha crescut tant que ha esdevingut un dels barris amb més població, divers i amb unes entitats i teixit associatiu més vius.

Per commemorar aquesta efemèride, l’Associació de Veïns de Sant Pere i Sant Pau i el seu president, Luis Trinidad, van proposar la realització d’un reportatge sobre aquests cinquanta anys. L’encàrrec va recaure en dos joves, l’Òscar Jordà i l’Erik Anderson, que des del març del 2021 van fer diverses entrevistes a veïns, personalitats del barri i també als tres darrers alcaldes de Tarragona (Joan Miquel Nadal, Josep Fèlix Ballesteros i Pau Ricomà) per explicar l’evolució de Sant Pere i Sant Pau amb el pas d’aquests anys.

Jordà va ser qui en un primer moment va rebre la proposta, ja que tenia família al barri i, per tant, hi tenia certa relació. «Primer era un reportatge, que després es va convertir en un documental. És llavors quan vaig pensar en l’Erik, que és amic meu i que vaig conèixer a la universitat com a estudiants de Comunicació Audiovisual», confessa. El documental porta per títol Jo soc de Sant Pere i Sant Pau: 50 anys fent barri.

Els productors del documental valoren molt positivament la disposició de la gent a participar en la peça. Jordà i Anderson admeten que els ha sorprès trobar-se amb un sentiment més aviat nostàlgic per part d’alguns dels veïns més veterans en certs aspectes. Els directors de l’audiovisual expliquen que “amb el pas dels anys el barri ha anat guanyant serveis i creixent, malgrat que amb la integració del barri es va perdre l’autogestió que es tenia prèviament a través de la Cooperativa d’habitatges”.

Festa Major del barri de Sant Pere i Sant Pau de 1972. Foto cedida

La integració de Sant Pere i Sant Pau a Tarragona, l’any 1984, va ser fruit de la voluntat popular. Com aclareix Anderson, «la Cooperativa estava democratitzada. Si es va passar a mans de l’Ajuntament és perquè això es va triar». També comenta que els motius a favor de la incorporació a Tarragona eren fonamentalment econòmics, ja que amb el creixement que estava experimentant era impossible mantenir una autogestió eficaç.

Jordà afegeix que «molta gent pensava que si la gestió passava a mans de l’Ajuntament no es pagaria, perquè alguns van estendre aquesta idea». Així és com va construir-se la primera promoció, després la segona, la tercera… i així successivament. Les quatre primeres van ser impulsades per la Cooperativa, mentre que les següents ja van ser edificades i promogudes per l’Ajuntament de Tarragona. Les persones de cadascuna d’aquestes promocions han aportat el seu granet de sorra a la construcció de l’actual Sant Pere i Sant Pau. «Les explosions de vida es van anar desenvolupant a mesura que les noves promocions arribaven», comenta Juan Cervelló, propietari del forn Cervelló i resident veterà del barri.

Quan es va unir a la ciutat, aquella era una zona on residia sobretot gent de la classe treballadora tarragonina i també població immigrant arribada de la resta d’Espanya per treballar, per exemple, en el sector de la petroquímica. «Els preus dels pisos eren assequibles i hi havia oferta laboral, i això va atraure molt la gent», detalla Anderson. També destaquen que hi havia una presència relativament important de funcionaris i policies.

Els directors del documental Òscar Jordà (esquerra) i Erik Anderson (dreta). Foto: Gerard Gros.

Així, en els seus orígens Sant Pere i Sant Pau era un barri on vivia una classe social mitjana i baixa. Amb el pas dels anys, el barri va anar creixent molt de pressa. “Al principi anaves pel carrer i tothom et saludava perquè tothom es coneixia. Ara això és impensable”, assegura Eduard Garcia, director de Ràdio Sant Pere i Sant Pau. El perfil de persona que hi viu és bastant similar pel que fa a les condicions socioeconòmiques. El gran canvi ha estat que ara hi ha una població molt més diversa pel que fa a la procedència, atreta per factors com els preus dels habitatges, que són més barats que al centre de Tarragona.

Jordà i Anderson destaquen que dins del barri existeix un “sentiment d’orgull i d’identitat de barri” i que aquest és un dels trets característics de Sant Pere i Sant Pau. “És un dels barris de Tarragona que més sentiment d’unió té, en part perquè neix d’un esperit cooperativista que ha perdurat amb els anys”, explica Anderson. Aquesta unió és la que ha permès posar en marxa diferents associacions com per exemple la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau o el Club de Voleibol Sant Pere i Sant Pau. També pensa el mateix Juan Cervelló: “El gran nombre d’associacions són un reflex de la vida i dinamisme del barri, són l’expressió de la seva singularitat”.

Amb el pas de la gestió a l’Ajuntament una de les principals queixes per part dels veïns és que la burocràcia per obtenir millores pel barri és major i que, en conseqüència, es triga més a resoldre incidències i sovint no es reben les inversions suficients. Malgrat això, admeten que de mica en mica es va solucionant tot i que encara hi ha molt per fer. Garcia, per exemple, afirma que calen millores al CAP o pel que fa a l’oferta d’activitats lúdiques i culturals. Al final, afirma Cervelló, “és per això que cal que hi hagi unes associacions fortes, per exigir i pressionar l’ajuntament”. Tanmateix, per aconseguir avançar més en aquest sentit, Eduard Garcia apunta que “falta unitat d’acció, sense personalismes, malgrat que és molt difícil”.

Per a Jordà, Sant Pere i Sant Pau aporta “una diversitat cultural i un caràcter social i treballador a Tarragona. Aporta la seva pròpia identitat i les ganes de fer i continuar construint”. Garcia, per la seva banda, assegura que Sant Pere i Sant Pau sempre s’ha sentit molt integrat a la ciutat, ja que les persones de les primeres promocions venien sobretot d’altres parts de Tarragona. “De fet, la nostra ràdio al principi era la l’única que retransmetia els partits del Nàstic en directe, per exemple”, recorda. És per tot plegat que Sant Pere i Sant Pau és un barri únic, un barri que avança, divers i cohesionat. I és per això que Tarragona té molta sort de comptar amb ell dins els seus límits.

Text: Gerard Gros.
Fotos (en ordre de publicació): Marc Colilla / Cedida / Gerard Gros.

Article publicat originalment a l’edició digital del Fet a Tarragona.