L’avi Virgili, molt més que l’observador de la Rambla Nova

Josep Pau Virgili Sanromà va néixer a Tarragona l‘any 1895. Impressor i bibliòfil, amb 14 anys ja va entrar a treballar d’aprenent a la impremta Pàmies i després ho feu a la impremta Arís, que aleshores editava el Diario de Tarragona. Anys més tard esdevindria copropietari de Successors de Torres & Virgili, on treballà fins a la seva jubilació.

Al llarg de la seva vida com a impressor va estar vinculat al món de la premsa i el llibre però també és remarcable la seva afició a recollir tot el que fes referència a la ciutat. És autor dels dos volums de Tarragona i la seva premsa: Tarragona 1900, llegendes i tradicions de Tarragona i Bibliografia tarragonina a través de les seves impremtes. També va deixar escrit el Diccionari tarragoní, amb centenars de notes sobre personatges i fets de la ciutat, una documentació encara inèdita.

Virgili va morir el Diumenge de Rams de 1993 a l’edat de 98 anys, i dos anys més tard, el mes de maig de l’any 1995, es va inaugurar una escultura seva a mida real en un banc de la Rambla Nova. A l’acte van assistir-hi familiars i les autoritats municipals. Assegut amb el bastó a la mà dreta i un exemplar del Diari de Tarragona a l’altra, recordant la seva vinculació amb el món de la premsa, d’una de les butxaques de la jaqueta surt un llibre on hi trobem escrit el seu nom i les dades personals. L’escultura és obra de l’artista montblanquí Josep Agustí Feliu (1956-1995). Agustí també és l’autor de la família pescadora del Serrallo i de diverses figures del Seguici Popular.

La de l’avi Virgili, com és conegut popularment, és una de les escultures més estimades pels tarragonins i de les més retratades pels turistes que visiten la ciutat. Moltes persones s’hi fotografien i sovint s’hi veuen nens i nenes enfilats a les seves espatlles. Per la seva ubicació i proximitat ha estat motiu d’algun desperfecte, com l’any 2000, quan un vehicle de neteja li va arrencar un braç en una maniobra. També ha patit actuacions vandàliques com l’any 2011, en què li van llençar pintura vermella, o el 2014, que li van pintar la cara. També l’hem vist amb una senyal d’aparcament, arrancada del seu lloc, entre les cames. L’escultura no sempre ha patit bretolades; en algunes ocasions també ha aparegut disfressat de forma simpàtica, com quan va lluir vestit de cavaller en una diada de Sant Jordi recent, o durant la pandèmia, quan algú li va col·locar una mascareta. 

El dia 16 de març de 1981 l’avi Virgili va rebre un homenatge al Saló de Plens de l’Ajuntament de Tarragona amb motiu va ser la concessió de la medalla de plata de la ciutat. El mateix dia es va presentar el primer volum de la història de la premsa a Tarragona editat per l’Hemeroteca de la Caixa d’Estalvis Provincial, del qual n’era autor.

El 21 de març del mateix any l’aleshores Diario Español publicava una carta d’agraïment de Virgili en la qual llegim com se sentia davant la unanimitat de tots els partits polítics del consistori en concedir-li la medalla: ”Ha estat una de les satisfaccions més grans, perquè jo crec que reconeixen unànimement, no els meus mèrits, que ben pobrets són, sinó la meva tendència a practicar el bé i ajudar a tots els que m’ho demanen per a les seves recerques sobre temes locals, i els poso incondicionalment tot allò que puc al seu abast”.

El Saló de Plens es va omplir de gom a gom, i després de la imposició de la medalla per part de l’aleshores alcalde Josep Maria Recasens, es va passar la paraula a Jaume Vidal i Alcover i a Lluís Navarro Miralles, director de l’Hemeroteca de Caixa Tarragona, que va lliurar el primer exemplar del llibre a l’alcalde.

Josep Pau Virgili també va rebre el Diploma de Serveis Distingits a la ciutat el 1973, va ser nomenat Tarragoní Fidel d’Òmnium Cultural el 1978, en la seva primera edició, i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat el 1991.

Va ser i continua essent una persona molt estimada i respectada per tothom.

Text: Elena Virgili Bertran, directora de la Biblioteca Hemeroteca Municipal
Fotos: cedides per la família Virgili.