Tarragona vol apropar els castells als turistes i quina millor forma de fer-ho que oferir-los la possibilitat que els presenciïn en directe. És per aquest motiu que aquest dimecres, 6 de juliol, ha donat el tret de sortida a una nova edició de Tarragona, Ciutat de Castells, el programa d’actuacions castelleres especialment pensat per apropar i donar a conèixer el fet casteller als visitants. La iniciativa ha tornat a les places després de dos anys d’aturada forçosa per la pandèmia. 

Els Xiquets de Tarragona van ser els encarregats d’estrenar el cicle d’actuacions des de la plaça de les Cols, un dels principals temples castellers. Allà on les colles vallenques van assolir algunes de les seves principals gestes del segle XIX i des d’on cada 19 d’agost les colles de la ciutat honoren Sant Magí amb un repertori de màxims. Perquè el fet que la diada estigui especialment adreçada a neòfits no vol dir que perdi cap dels seus trets característics. L’amenaça de pluja no va ser cap impediment perquè les escales del pla de la Seu i l’inici del carrer Major s’omplissin de curiosos i curioses que, després d’un atapeït dia visitant la Tàrraco romana, volien aprendre més sobre aquesta tradició declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Català, castellà, anglès o francès eren alguns dels idiomes que s’escoltaven en parar l’orella entre el públic.

Puntualment, a les 20 h, la música del toc d’entrada a plaça anticipava l’arribada de la colla, amb els músics i la canalla al capdavant. El Michael ja feia uns dies que es troba de vacances a Tarragona des de Bèlgica i s’ho mirava amb atenció des de la primera fila. Ja coneixia el fenomen casteller i des d’un primer moment li van semblar impressionants, malgrat que “em vaig espantar la primera vegada que vaig veure com pujaven”. En aquest sentit, el que més li va impactar va ser “veure els nens i nenes ascendint fins al capdamunt”. El Michael, acompanyat de la seva família, reconeixia que no li importaria formar part de la pinya, però que “mai pujaria”.

El Sebastian, arribat des de Berlín, era el primer cop que apreciava una actuació castellera. Mentrestant, els Xiquets descarregaven el 3 de 7 entre un silenci del qual només s’escolava la veu del cap de colla. Després del primer castell donava la seva opinió sense miraments: “Ostres, quina emoció quan pugen!”. Com al Michael, li va impactar molt la presència dels nens al capdamunt de la construcció. Així, el Sebastian ja té clar que cada cop que vingui a Tarragona o en alguna ciutat on es puguin veure castells “no faltaré a la cita”. Li va sembla una tradició “molt bonica”.

L’actuació dels Xiquets de Tarragona va continuar amb el 5 de 7 i un 4 de 7. Els matalassers van aprofitar la diada per fer canvis en els troncs de les seves estructures, seguides amb la màxima atenció pel públic que no deixava de fer fotos o enregistrar vídeos en cap moment. Els més joves formaven el pom de dalt i els aplaudiments ressonaven quan l’enxaneta feia l’aleta. “No sé pas si hi deixaria pujar a la meva filla”, comentava entre rialles el Sebastian.

La Bárbara i els seus fills es van trobar amb l’actuació castellera per casualitat, sortint de la visita a la Catedral de Tarragona. Ella és espanyola però resideix a Alemanya, a prop de Düsseldorf, per motius laborals. Es defineix com una “amant dels castells”, ja que els havia vist sovint de petita amb el seu pare. “No ens ho hem pensat dues vegades a quedar-nos, abans d’anar a veure el Concurs de Focs Artificials”, comentava, i remarcava “la força i el valor” que desprenien. Atenta, esperant el pròxim castell, explicava com li transmetien una sensació “d’unió i de grup”. “És impressionant veure com un ajuda l’altre, des de posar la faixa fins que pugen”, afegia.

La Tatiana i el Dimitri són d’Ucraïna i Rússia, respectivament. Tenien ganes de venir a Tarragona pel seu atractiu romà però desconeixien la tradició castellera. Tot i això, aquest passat cap de setmana, passejant pel casc antic, van apreciar un assaig, precisament dels Xiquets de Tarragona. “No sabíem si era un esport”, bromeja la Tatiana. Van entendre que es tractava d’una “activitat històrica a la ciutat i molt important” i, per aquest motiu, no van dubtar ni un moment en assistir a l’actuació d’aquest passat dimecres.

Des d’un primer moment els va semblar “sorprenent”, però també perillós. “Sembla que vagin a caure”, deia el Dimitri. Ambdós s’engrescarien a fer pinya en el que definien com “una activitat familiar que uneix una comunitat en l’esforç col·lectiu”. “M’agrada perquè és una cosa que tot i que no sembla fàcil de fer, s’aconsegueix amb entrenament, ganes i il·lusió”, expressava la Tatiana.

Les sensacions que els castells desprenen als turistes assistents és diversa. Per exemple, al Michael li transmetien “una sensació d’unió impressionant”, mentre que el Sebastian percebia alhora “bellesa i perill”. La Bárbara, per la seva banda, no vol pensar en riscos “perquè ho portaven molt assajat” i es quedava amb el concepte de “virtuositat”. La Tatiana i el Dimitri ho definien com a “molt bonic, perquè no és quelcom fàcil d’assolir”.

La primera actuació del programa “Tarragona, Ciutat de Castells”, va cloure amb tres pilars de 4 simultanis i un pilar de 4 caminant, el castell més aplaudit de l’exhibició, segurament per la sorpresa que aquelles torres humanes també fossin capaces de pujar i baixar escales.

Tarragona, Ciutat de Castells és una iniciativa del Patronat Municipal de Turisme de Tarragona amb la col·laboració de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i de les quatre colles castelleres locals: Xiquets de Tarragona, Colla Jove Xiquets de Tarragona, Xiquets del Serrallo i Colla Castellera Sant Pere i Sant Pau.

Podeu consultar els horaris i tots els detalls de “Tarragona, Ciutat de Castells”, al web del Patronat Municipal de Turisme.

Text: Óscar Ortega / Josep Gallofré

Imatges: Josep Gallofré