Blanca Sans: “L’oboè és un instrument camaleònic, amb el qual pots interpretar una gran varietat d’emocions i personatges”

Oboista professional, aquesta tarragonina viu a Suècia des de l'any 2013

Blanca Sans (Tarragona, 1987) és oboista, i des de l’any 2013 resideix a Suècia, on actualment es guanya la vida com a músic professional a Östgötamusiken, a la ciutat de Linköping.

Què creu que la va portar a endinsar-se en el món de la música?

El meu germà gran tocava el piano i, des de sempre, a casa hem viscut envoltats de música, tot i que ningú no s’hi hagués dedicat d’una manera professional. Suposo que poc a poc em va anar atrapant.

Per què va triar l’oboè?

Jo et diria que l’oboè em va triar a mi. Jo no coneixia l’instrument, quan, als set anys, me’l varen proposar al Conservatori de Música de Tarragona. Em van oferir la possibilitat de començar amb l’oboè, ja que era un dels instruments que, aleshores, disposava de places lliures. I el cert és que, des d’un inici, em va agradar molt. El fet de tenir una professora d’oboè com la Loli Jorge va fer que mai em plantegés de canviar-lo.

En què consistia el màster universitari que la va portar a Göteborg? Quina valoració en fa?

Era un màster d’interpretació orquestral. La valoració és molt bona, ja que et permet tocar molt en orquestra, com el seu nom indica. Hi havia poques classes teòriques. La majoria eren hores d’estudi, assajos, música de cambra, classes d’instrument i moltes proves pràctiques per preparar-te pel que t’aniries trobant en el camí de la música professional (audicions amb jurat, tocar pels companys, concerts, etc.).

Com és la vida d’un músic professional? Quantes hores dedica, al dia, a l’oboè?

La vida d’un músic professional implica molt d’estudi, s’ha d’estar sempre preparat. La veritat és que no he comptat mai les hores que dedico al dia a l’oboè, però en són moltes. La meva jornada laboral és de cinc hores, durant els dies d’assaig, però mínim arribes una hora abans per escalfar. Després em quedo a estudiar i, generalment, al vespre faig canyes, i no precisament de les de beure. L’oboè es toca amb una canya, i jo les faig manualment.

Hi ha més oportunitats laborals, per a un músic, a l’estranger?

No sé què dir-te, perquè he treballat molt poc, com a professional, a Catalunya. El que sí que et puc dir és que abans d’aconseguir la plaça fixa en la qual estic ara, treballava com a freelance per tot Suècia i no tenia cap problema per tirar endavant, tot i no tenir una feina fixa. Tot això ha canviat, ara, amb la COVID-19.

La majoria d’oboistes defineixen l’oboè com un instrument molt sensible, amb el qual es poden interpretar moltes emocions. També en remarquen la similitud amb la nostra veu. Hi està d’acord?

Sí, hi estic completament d’acord, és un instrument molt camaleònic, amb el qual pots interpretar una gran varietat d’emocions i personatges. Des de l’ànec de Pere i el llop fins al tema d’amor d’Across the Stars, de la guerra de les galàxies, per exemple.

Entenc que com a professional deu tocar tota mena de peces. Quines preferències té, però, a l’hora d’interpretar alguns compositors, o estils, en particular?

El que més m’agrada és, precisament, la diversitat. M’encanta tocar Mahler amb una gran orquestra, o una òpera, però també interpretar la música de banda, els arranjaments de música pop o rock, com Queen, o música clàssica i contemporània amb el meu grup de música de cambra, el quintet Crusell. Diuen que en la varietat hi ha el gust.

El tipus de vida, a Suècia, és molt diferent al nostre?

Sí i no. L’hivern aquí dalt és bastant fosc, així que es fa molta més vida a casa, però si fa sol tothom surt al carrer. Són molt organitzats, tot té el seu temps i segueix un ordre. Els suecs són molt calmats, i sempre planegen les coses. Fins i tot per quedar per fer un cafè, l’espontaneïtat no seria el seu fort.

Com ha viscut la pandèmia, de Suècia estant? Com ho han afrontat les administracions sueques? I la gent?

Per mi ha estat força contradictori. Ara mateix tinc la sensació que la gent s’ha relaxat bastant, aquí. Les mascaretes no són obligatòries, ni ho han estat mai. Hi ha una sensació de falsa seguretat. La gent, majoritàriament, dona suport a les administracions, tot i que hi hagin hagut crítiques d’altres governs.

Com que les reunions de més de cinquanta persones en espectacles no estan permeses, ja veurem com se’n surt la cultura, a Suècia. La setmana passada, en canvi, a Ikea, hi havia més de cinquanta persones i allà no hi havia “cap problema”…

A quins llocs de Suècia ens portaria, si vinguéssim a visitar-la?

Göteborg, per mi, és un lloc molt especial, així que us hi portaria segur, i us faria una ruta Göteborg-Estocolm. Agafaríem un cotxe fins a Gränna, i d’allí un ferri per anar a l’illa de Visingsö, que es troba al mig del llac Vättern. Òbviament, us convidaria a dinar a casa, a Linköping; amb una mica de sort podríeu veure un concert del Östgötamusiken, que és on treballo. I l’últim tram fins a Estocolm el faríem per la costa. A la capital encara ens quedaria molt per veure, i hauríeu de tornar a fer una altra visita per conèixer el nord del país, perquè això seria un altre viatge cent per cent recomanable.

En una altra entrevista parlava de l’anècdota de la xocolata Tarragona, que és sueca. És bona?

No està gens malament, porta avellanes. S’ha de dir que en menjo amb una mica de nostàlgia, tot i que sé que no té res a veure amb la nostra ciutat.

Què és el que més troba a faltar, de Tarragona?

La família i els amics. També trobo a faltar la mar, que ha format part del meu paisatge des de sempre. També el sol i les platges. Després d’uns quants hiverns a Suècia, el sol adquireix un valor que mai no l’hi havia donat. 

Ha après suec? Ens podria ensenyar alguna paraula del suec, que li hagi cridat l’atenció?

Sí, no el parlo amb fluïdesa, però m’hi defenso. “Gràcies” es diu “tack”. A Suècia, quan acabes un concert, o quan t’acomiades d’algú amb qui has passat una bona estona, s’acostuma a donar les gràcies per aquell dia. Em sembla un costum molt bonic. Així que m’acomiado de vosaltres dient-vos “tack för idag”, que significa gràcies per avui.

Text: Enric Garcia Jardí
Fotografies: Cedides

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>