Dius que per fer les teves il·lustracions normalment t’inspires en personatges  de pel·lícules emblemàtiques i cantants dones que no ho van tenir fàcil durant la seva trajectòria. Ens podries ampliar una mica més com defineixes aquest tipus d’il·lustracions?

Aquestes il.lustracions les defineixo com a figuratives, distòpiques, fosques, molt simbòliques, sobretot en els tons que hi represento. Sempre m’han impactat i remogut les històries que hi ha darrere de figures emblemàtiques del món de l’espectacle o del món en general.

Hi ha molt a reivindicar, molt a treure a la llum, és per això que les meves il·lustracions les intento fer, dins el meu estil, el més impactants possible psicològicament. M’agraden els colors negre i vermell, m’impacta molt la seva combinació, i també m’agrada molt la simbologia dels colors. 

Habitualment, per crear els teus dibuixos, combines la tècnica manual amb la digital.  Ens podries explicar com és aquest procés?

Aquest procés primer el començo en forma d’esbossos en una llibreta o uns fulls de paper una mica més gruixuts que un foli. Faig primer petits esbossos o idees d’enquadrament del dibuix i després els escanejo. A continuació em poso la imatge com a referència al costat de l’arxiu obert i començo a dibuixar utilitzant una gran varietat de pinzells. Tanmateix, si busco inspiració, perquè no sempre trobem a l’instant la idea que busquem, faig ús d’internet i intento trobar material que reflecteixi l’ànima dins alguna història, més que no pas del cos.

Hi ha algun il·lustrador o alguna il·lustradora que sigui referent per a tu?

Paula Bonet, Moebius, Obey Giant i Mayo Llancares. Alguns pel seu tipus de disseny de cartells i d’altres per l’amor, el sentiment i la imaginació amb què tracten el seu art.

Recomana’ns un projecte o una exposició relacionats amb el món de la il·lustració que t’hagi impactat o agradat especialment al llarg de la teva vida.  

El Museu Dalí. No només és una exposició, sinó que és també entrar dins un somni on no importa qui ets, com et dius, ni com et sents. Entres, et submergeixes i et sents part de l’exposició, tornes a ser una nena petita que somia de gran. És també com entrar dins un joc de màgia enorme d’on surts bocabadada i fascinada.

Ens comentes que enguany vas participar a la Nit de la Il·lustració de Tarragona. Com valores la teva experiència?

La meva experiència va ser realment increïble. Vaig conèixer uns il·lustradors magnífics amb una imaginació immensa, uns organitzadors molt propers i atents. Va ser tot un repte més que interessant per a mi, ja que normalment estem acostumats a dibuixar en un temps no establert. Aquí, en canvi, teníem mitja hora per a poder captar la idea del repte i fer-la realitat. Va ser una experiència més que satisfactòria, tornaria a repetir!

Quines creus que són les habilitats imprescindibles per ser una bona il·lustradora?

Aprenentatge constant… Crec que voler aprendre i ser assertiva ajuda molt a obrir la teva ment per no quedar-te estancada ni tancar-te en un cercle petit i viciós dins el món de l’art, i sobretot observació, ja sigui interior o exterior.

El teus dos últims treballs han estat una col·laboració en el disseny i la il·lustració de dues versions molt recents d’Els Pets, Hospital del mar i La vida és molt avorrida sense el teu cos. Felicitats! En un futur, quin somni t’agradaria complir com il·lustradora?

Moltíssimes gràcies! Ha sigut un plaer fer aquestes dues il·lustracions. Precisament, una d’elles representa la persona més important de la meva vida, la meva mare. Aquell dibuix representa la seva ànima en tota regla.

M’agradaria que moltíssima gent es veiés reflectida en les meves il·lustracions. També m’agradaria seguir dibuixant ja com a comprensió sobre mi mateixa i dels altres, i sobretot il·lustrar com a reivindicació de temes que avui en dia malauradament s’han de tractar.

Com veus la il·lustració a Tarragona?

A Tarragona hi ha una gran varietat d’il.lustradores i il.lustradors que mostren diferents conceptes d’art o de maneres de representar idees o sentiments, ja sigui de caire més conceptual, abstracte, pictòric, com també d’altres que es decanten pel dibuix portat a terme de manera digital, més objectiva, linial, hiperrealista o amb definició de sentiments amb formes i figures geomètriques. També es coneix una gran amplitud d’il.lustradores i il.lustradors que encaren el seu art cap a un públic infantil, per no dir que una gran majoria.

Jo, personalment, em decanto més per un tipus d’il.lustració encarada a un públic més adult, on hi treu el suc que surt de les nostres tempestes emocionals, el nostre costat fosc.

                                       [Seguiu les seves il·lustracions a les xarxes municipals,   a InstagramFacebook i Twitter.]

Entrevista i vídeo: Laia Marín 
Il·lustració: Mar Sendra Gavaldà