Cristóbal Conesa, o ‘Tòful’, que és com vol que l’anomenin en aquest article, va néixer un 4 de desembre de 1948 al número 2 del Pla de la Seu. «Hi vaig néixer i hi vaig viure fins que em van dir que havia de marxar», explica el cap dels Campaners de la Catedral de Tarragona, mentre mira de reüll l’edifici de Ca l’Ardiaca, envoltat de bastides i lones. Just al costat, en un edifici cantoner, va créixer i va descobrir la seva gran afició: el toc de les campanes.

«Des de casa es podia veure l’esforç del campaner. Allò em va impressionar», recorda. La primera vegada que va pujar al campanar de la Catedral tenia entre tres i quatre anys. Ho va fer de la mà de la seva mare, després d’anar a missa de 9 un diumenge qualsevol. «El campaner ens ho va explicar tot. Com es deien les campanes, quant pesaven, qui les havia comprat i quina funció tenien», relata, des d’un racó del místic claustre de la Catedral.

Després d’aquella primera incursió, en van venir moltes altres. De fet, es podria dir que el campanar era el pati per jugar de Conesa i el seu germà gran. Amb ell va seguir endinsant-se en el món de les campanes, «fins que ho va deixar i jo vaig seguir amarrat a la corda». D’això ja en fa molts anys, però la passió per les campanes i el seu toc no han canviat. «Segueixen sent una eina comunicativa. Si tu, durant quinze minuts, toques les campanes sense motiu i sense avisar, la gent s’espantaria», defensa Conesa.

Conesa passeja pel bell mig del claustre de la Catedral de Tarragona.

I és que la campana, per molt que passin els anys, segueix complint la funció de rellotge i noticiari. «Nosaltres seguim donant notícies. De fet, encara recordo fa vint anys, quan ens vam proclamar ciutat Patrimoni de la Humanitat. A dos quarts de nou del matí vam fer un toc especial per celebrar-ho!», relata el cap dels Campaners. Un dels seus desitjos és que la tradició no es perdi. «Però estic tranquil, perquè afortunadament tenim a la colla persones joves, nens d’entre 8 i 10 anys, que continuaran», assegura. És per la seva tasca en aquesta entitat, que l’Ajuntament de Tarragona li ha atorgat el diploma al Mèrit Cívic.

Amics i amigues de Conesa interrompen la conversa per un bon motiu. Són Andreu Muñoz, director del Museu Bíblic, i Sofia Mata de la Cruz, directora del Museu Diocesà. «Què contents de veure’t, Conesa! I moltes felicitats pel diploma», li diuen. I és que fa relativament poc que el cap dels Campaners va estar ingressat durant deu dies per culpa del coronavirus. «Però ja ho veus, ni el bitxo més dolent pot amb mi», bromeja, mentre passeja pels passadissos de la Catedral, que coneix com el palmell de la seva mà.

El pròxim 31 de desembre, Conesa farà el seu habitual repic de les campanes per desitjar un any ple de pau a tothom. «Hem de començar per les famílies, perquè és cosa de tots que hi hagi pau al món, no només dels polítics», manifesta. També dedicarà aquest toc a la lluita contra la COVID-19. I per descomptat, i malgrat els seus 72 anys acabats de complir, serà ell un dels qui agafarà la corda. Aquella que va estirar de petit i mai no ha deixat anar.

Text: Carlos Domènech Goñi
Fotografies: Carlos D.G