Daniel Pablos Alfonso (Tarragona, 26 de març de 1988) és físic de formació. De petit somiava amb convertir-se en inventor, però va descobrir que la física és «màgica». «Són matemàtiques estranyes que acaben descrivint el món de manera molt precisa. Acabes acceptant que les lleis matemàtiques donen la descripció correcta tot i que, a priori, no l’entenguem», assegura.

Va estudiar a la Universitat de Barcelona i va fer un Erasmus a Munic, on es va endinsar en el món de la Teoria Quàntica de Camps. Va tornar a la ciutat comtal per fer un màster i doctorar-se per, després, viatjar fins al Canadà. Allà va finalitzar el seu primer doctorat a la Universitat McGill. Ara, tres anys després de marxar de Tarragona, viu a Bergen, Noruega, amb la seva família. És en aquest país nòrdic on Pablos Alfonso estudia un fet extraordinari: el quart estat de la matèria.

Les investigacions del físic tarragoní es desenvolupen a la Universitat de Bergen. «Estudiem les col·lisions entre ions pesats que tenen lloc a l’accelerador de partícules del Brookhaven National Laboratory (BNL)», detalla. L’objectiu de tot plegat és «analitzar un quart estat de la matèria que només es trobava en els inicis del Big Bang». Es tracta d’un estat que es va descobrir a principis de l’any 2000, i que es crea quan protons i neutrons es fonen a altíssima temperatura en l’interior dels acceleradors. «Són necessaris trilions de graus Kelvin perquè això passi», recalca Pablos Alfonso.

Ell i el seu equip se centren en les transformacions que pateixen les partícules quan travessen aquest medi. «Per posar un exemple, és com si estudiéssim com queda una bala quan travessa un medi determinat. Si sabem com queden les partícules, sabem propietats noves sobre aquest medi», explica. Malgrat que a mitjà termini aquestes investigacions no tenen per objectiu aconseguir cap benefici tangible per la societat, les avançades tecnologies que s’utilitzen en el procés d’investigació han servit per aconseguir nous tractaments contra el càncer. «Entre altres coses, s’ha descobert que es poden fer servir ions per atacar tumors», assegura.

 

El Daniel amb els seus fills Julio i Alícia a Bryggen, Bergen.

Les investigacions del físic tarragoní a Bergen finalitzaran el pròxim mes de febrer. Serà aleshores quan deixarà el país nòrdic i es dirigirà fins a Milà, on continuarà les investigacions durant tres anys gràcies a la beca Fellini. «Quan acabem la carrera s’espera que els investigadors fem estades post doctorals arreu del món, per conèixer experts sobre la matèria», defensa Pablos Alfonso. 

El físic tarragoní reconeix que «la majoria d’investigadors no formen una família fins que s’estableixen a un lloc», però en el seu cas és diferent. «Vam decidir aquest model híbrid, de tenir família i viatjar pel món. És una vida una mica inestable, però ens aporta moltes coses bones: experiència, idiomes…», expressa. És per aquest motiu que amb la seva dona, la Daniela, i els seus fills, el Julio de 4 anys i l’Alícia de 2, formen un autèntic equip.

Al febrer deixaran una vida «còmode» però «cara» a Noruega, un país on el coronavirus hi té una incidència molt petita. «Gairebé no hi ha restriccions, la gent no porta mascareta… És diferent perquè aquí la cultura és diferent, no hi ha tradició d’aplegar-se molta gent», detalla. Quan finalitzi la seva estada a Milà, l’objectiu del Daniel i la seva família és tornar a casa. «Però les condicions econòmiques i laborals les tindrem molt en compte», diu el tarragoní, que espera un increment dels fons europeus per facilitar la investigació.

Text: Carlos Domènech Goñi

Fotografies: Cedides

Va estudiar Física a la Universitat de Barcelona, s’ha especialitzat en la Teoria Quàntica de Camps i és investigador a la Universitat de Bergen