David Domènech Mañá (Tarragona, 4 de febrer de 1996) és jugador professional de vòlei i actualment milita al CD Badajoz Extremadura, de la Superlliga 2, on brilla en la posició d’oposat. També ha jugat al Bruxas i al Boiro gallecs, al FC Barcelona i, per suposat, al Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau.

Progressar en la seva carrera esportiva el va obligar a abandonar la seva ciutat l’any 2015, però no descarta tornar si les condicions són favorables. Domènech, que ha estat reconegut com a millor jugador de la lliga en diverses ocasions, segueix formant-se perquè té clar que el món del vòlei té data de caducitat.

Va graduar-se en Administració i Direcció d’Empreses i a hores d’ara cursa un màster en Direcció de Recursos Humans. Mentrestant, continua fent gran la seva progressió esportiva. L’objectiu d’enguany, ascendir a la primera divisió estatal amb el CD Badajoz Extremadura.

Com t’inicies en el món del vòlei?

Vaig començar a jugar perquè a la meva família és un esport molt estimat. Tant la meva germana com el meu germà van començar al Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau, i jo també hi vaig anar.

Com recordes la teva etapa a Tarragona?

Van ser uns anys molt bons. El Sant Pere i Sant Pau tenia un gran equip i era il·lusionant anar al pavelló a veure’ls jugar, perquè estaven en primera categoria. Jo en aquells temps, quan vaig començar, era infantil, i tinc uns grans records.

Quan decideixes que el vòlei s’ha de convertir en alguna cosa més que una afició?

Va ser quan tenia quinze anys. Després d’unes bones temporades a Sant Pere i Sant Pau, em van fitxar del Centre d’Alt Rendiment Joaquín Blume. Era un pas important, perquè això volia dir començar a entrenar entre 25  i 30 hores setmanals, comptar amb un equip de fisioterapeutes i metges especialitzats…

Tenies al cap ser professional?

Tenia al cap créixer en tots els sentits i no posar-me límits. Marxar de casa amb quinze anys t’exigeix madurar ràpid. Però, evidentment, ser jugador professional era l’objectiu pel futur.

Sortir de Tarragona era condició indispensable per progressar esportivament?

Sí. Cap club en aquest país té els recursos amb què compta un centre de tecnificació. Quedar-se aquí significava, potser, estancar-se. Per això vaig decidir donar el pas.

Quan vas començar a guanyar-te la vida com a jugador professional?

Tot i passar pel Blume o el Barça, va ser als 19 anys, durant la meva primera temporada a Badajoz. Sortia d’una lesió de genoll que em va fer replantejar la meva vida esportiva. De fet, si no hagués estat per aquest projecte, hauria deixat el vòlei a nivell professional.

També has passat per Galícia…

Sí, després vaig fitxar pel Boiro, més tard pel San Sadurniño i també vaig jugar al Bruxas.

És viable ser jugador professional de vòlei a Espanya?

Pots guanyar-te la vida, però no retirar-te com passa, per exemple, amb el futbol. Jo tinc clar que l’esport s’ha de compaginar amb altres sortides professionals. Per això penso que has de tenir uns estudis perquè quan acabis la carrera al vòlei puguis dedicar-te a altres coses.  

Has pogut compaginar-ho?

Sí. Penso que si estàs centrat pots fer-ho. Jo m’he graduat en Administració i Direcció d’Empreses i ara estic fent un màster en Direcció de Recursos Humans. Tot és compatible.

Fa nou anys que vius fora de la teva ciutat. La trobes a faltar?

Molt. I durant les temporades que vaig passar a Galícia, encara més. Estic massa ben acostumat al bon temps, al sol i a la platja… I evidentment, trobo molt a faltar la família i els amics. 

En David Domènech al davant del Pont del Diable de Tarragona.

T’imagines tornar?

Ara mateix no, perquè a Badajoz hi estic molt bé. Hi ha un gran projecte esportiu, amb intencions de pujar a la primera divisió estatal, i estic molt content amb l’entorn proper, he fet moltes amistats. Tot i això, qui sap si en quatre o cinc anys puc tornar a casa.

Al Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau tens les portes obertes?

Tinc una gran relació amb el president i els entrenadors. Sé que tinc les portes obertes, i a mi m’encantaria tornar. Però ara mateix no podria guanyar-me la vida a Tarragona com a jugador de vòlei… Malauradament, no hi ha pressupost per tenir un equip de primer nivell.

Creus que el vòlei ha de guanyar reconeixement arreu del país?

Evidentment. La Federació mai no s’ha involucrat en donar major visibilitat al vòlei, i aquest és el problema. Espero que això se solucioni amb un canvi en la presidència properament. A més, els clubs haurien de buscar finançament i patrocinis privats per poder sobreviure, perquè les subvencions no ho són tot…

Quin és el teu gran objectiu a curt termini?

Guanyar la lliga amb el CD Badajoz Extremadura i poder jugar l’any vinent a la Superlliga 1.

 

Text: Carlos Domènech Goñi

Fotografies: Cedides

Etiquetes: , ,