El 23 de desembre de l’any 1989, pel centenari del monument a Roger de Llúria, es va col·locar una passarel·la metàl·lica al voltant de l’estàtua per permetre als tarragonins i tarragonines contemplar de més a prop el monument, considerat un dels símbols de la ciutat de Tarragona.

Roger de Llúria fou un almirall de la Corona d’Aragó. Va néixer l’any 1250 a Calàbria, Itàlia. Fill de Riccardo di Lauria, senyor de Lauria, i d’Isabella d’Amici, qui es va convertir en dama de companyia de la reina Constança de Sicília, que es va casar amb el futur rei Pere II. Aquest fet va permetre a Roger de Llúria apropar-se a la casa reial. D’aquesta manera, l’any 1278 va ser nomenat, primer substitut del Procurador General de València, i el 20 d’abril de 1283 Pere II el nomenà almirall de la flota catalana-aragonesa.

Roger de Llúria va tenir un paper clau en la victòria catalana-aragonesa sobre Carles d’Anjou, en la Guerra de Sicília (1282-1294). Però la seva victòria més sonada fou contra els francesos, a la Batalla de les Illes Formigues (1285). Quan Pere II va obtenir la victòria a Sicília, el papa Martí II el va excomunicar. El rei francès Felip III va aprofitar l’oportunitat i va ocupar les zones de Rosselló i l’Empordà i va assetjar Girona. Va ser llavors quan el rei Pere II va demanar ajut a Roger de Llúria, qui estava per les costes italianes. Va aconseguir derrotar la flota francesa en les Illes Formigues, deixant-los sense reforços ni subministrament, obligant-los a retirar-se.

Gràcies als seus èxits la Corona li va concedir el comtat de Cocentaina. Però els seus enemics no es van rendir i van assetjar la ciutat. Roger de Llúria va quedar malmès, abatut. Qui fou una vegada un gran conqueridor, un gran almirall, ara està cansat, rebutjat, empobrit. Va decidir deixar les seves terres per retirar-se a València, on passaria els seus últims temps, deixant enrere tota glòria, tot honor. Roger de Llúria va morir el 17 de gener de 1305 i les seves restes descansen a Santes Creus, als peus del sepulcre de Pere II.

L’autoria de l’estàtua va recaure en Fèlix Ferrer i Galceran. Originari de Móra d’Ebre, va néixer l’any 1843. El seu pare li va ensenyar diferents disciplines de l’art, dibuix, perspectiva, escultura i modelatge en guix. Van realitzar junts el retaule de la Parroquial de la Juncosa l’any 1858. Després va anar a París on va obtenir diverses condecoracions. L’any 1882 va aconseguir una beca de la Diputació, gràcies a la qual va poder continuar formant-se a Roma. L’any 1888 va participar en l’exposició Universal Vaticana, on van participar els escultors més prestigiosos i reconeguts. L’escultor tarragoní va obtenir dues medalles de Segona Classe en Art Religiós. L’obra més reconeguda de l’autor és l’estàtua a Roger de Llúria, arribant a convertir-se en un dels símbols de la ciutat.

La primera idea de l’emplaçament pel monument fou la cruïlla dels carrerr Unió i Sant Francesesc, al centre de la Rambla Nova. Però la intenció de l’Ajuntament era situar el monument al principi de la Rambla de San Juan, l’actual Rambla Nova. Per aconseguir-ho va realitzar un gran esforç econòmic per poder treure el roquer que obstaculitzava la urbanització de l’inici de la rambla.

L’orientació del monument fou motiu de polèmica. En ser un almirall es volia posar mirant al mar, però si es col·locava en aquesta posició l’estàtua estaria donant l’esquena a la ciutat. Finalment, es va decidir posar el monument mirant a la ciutat, d’esquena al mar. Però la polèmica no es va acabar, perquè l’any 1955 l’Ajuntament va intentar col·locar el monument de cara al mar, però la intenció no va fructificar i es va mantenir la posició inicial. 

L’estàtua fou finançada per la Diputació amb una contribució de 25.000 pessetes, mentre que l’Ajuntament hi va contribuir amb 21.900 pessetes per al pedestal, el qual va anar a càrrec de l’arquitecte municipal Ramon Salas i Ricomà. Tot i les contribucions, quan l’estàtua va arribar a la ciutat no quedaven diners per al transport. Però gràcies a dos diputats, que van renunciar als seus sous durant dos mesos, es va poder fer front al pagament.

La primera pedra del replà es col·locà el 19 d’agost de 1889. Hi destaquen les àncores amb cadenes amb els escuts de Llúria i Tarragona. També cal destacar el relleu naval amb Pere II, col·locat el 1890.

.

L’any 1985 es retirà l’estàtua per a la seva restauració. Quatre anys després, coincidint amb el centenari del monument, es va col·locar una passarel·la metàl·lica temporal al voltant del monument perquè els tarragonins i tarragonines poguessin contemplar de més a prop les dimensions de l’estàtua i les vistes prodigioses que aquesta gaudeix de la rambla.

Sergi Ferrer Torres
Alumne en pràctiques a la Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona

Autoria de les imatges:
1. Font: Biblioteca Hemeroteca. Autor desconegut.
2. Font: Centre Imatges Tarragona. Autor desconegut.
3. Font: Centre Imatges Tarragona. Autor Chinchilla.
4. Font: Biblioteca Hemeroteca. Autor desconegut.