De Tarragona a la Premier League, un somni fet realitat

Després del seu pas pel Gimnàstic de Tarragona, Sabadell, Girona o Pobla de Mafumet, entre d’altres, Jordi Abella va fer les maletes el passat agost de 2020 per enrolar-se al projecte del Dinamo Tbilisi (Georgia) amb l’exgrana Xisco Muñoz com entrenador. No podia demanar més, al desembre s’alçava amb el títol de lliga. A més, el seu equip es va quedar a les portes de jugar l’Europa League. Després d’aquest èxit, i sense poder celebrar Nadal a la seva estimada Tarragona amb la família, Muñoz i Abella van fer les maletes cap a Anglaterra. Els esperava el projecte del Watford FC amb un únic objectiu: ascendir a la Premier League, la màxima categoria del futbol anglès.

El projecte no era fàcil, a 9 punts del líder de la Championship (la segona divisió anglesa), havien de treballar de forma imminent per retornar la confiança als jugadors. Dit i fet, al maig aconseguien fer pujar l’equip per la via directa. “En l’àmbit personal i professional és sense cap dubte el meu millor any fins ara”, explica Abella, orgullós de la feina feta.

Jordi Abella veu l’ascens amb el Watford com “un somni fet realitat”. Primer pel context, ja que poder treballar a Anglaterra, la qual resumeix com “el bressol del futbol”, és un somni “per tots els que ens hi dediquem”. Segon, per l’ascens a la Premier League. “No puc demanar més”, diu el preparador físic tarragoní, qui encara es troba en alguns moments vivint en una bombolla, però amb els peus a terra perquè la feina no s’atura.

La trucada de Xisco Muñoz ho canvia tot

Tot i això, aquest 2020 no ha estat gens fàcil: “Han estat mesos durs, hem estat fora de casa molt de temps i hem dedicat infinitat d’hores de treball i dedicació per adaptar-nos a un nou futbol, club i país, però la recompensa ha estat màxima”. En aquest sentit, Jordi Abella encara pensa en l’agost de 2020 quan va rebre la trucada de Xisco Muñoz. “Només puc donar-li les gràcies per deixar-me viure aquestes dues experiències”.

Quan van aterrar al Watford, la dinàmica de l’equip no era l’esperada. L’equip ocupava plaça de promoció, però el club buscava fites més altes. Van ser setmanes molt intenses, jugant partits cada 3 o 4 dies durant tota la temporada. Per aquest motiu, i tal com detalla el preparador físic, les activitats socioafectives i emocionals “van tenir molta importància, tant als entrenaments com també fora del terreny de joc”. Així, es va crear entre tots “un esperit d’equip on regnaven paraules referents com gaudir, passió, família, confiança o ambició”. “L’equip era un bloc”, recorda.

Ara, el Watford ja es prepara per competir amb alguns dels millors equips del món. “Quan ho vam aconseguir no érem conscients”, comenta, però ara amb el pas del temps “veus que és una realitat i que treballarem en una de les lligues més competitives del món del futbol”. Abella veu com un “autèntic luxe” poder jugar contra el Liverpool, el Manchester City, l’United, l’Arsenal o Tottenham, entre molts d’altres, i reconeix que “li fa molta il·lusió a escala personal, però sobretot professional”. Treball i sacrifici, aquesta és la premissa, però sempre “gaudint de cada moment i partit, com ja estem fent en els entrenaments de pretemporada i els amistosos”.

Una parella ben coneguda a Can Nàstic

Tot i que el futbol és futbol a tot arreu, bé és cert que hi ha diferències destacables entre l’anglès i altres indrets, com podria ser el cas de la lliga espanyola. A Anglaterra els equips tenen més estructura i treballen amb molta dedicació els mitjans de qualsevol àrea, com la preparació física, que coordina Jordi Abella. A més, cal afegir el tema econòmic, ja que el repartiment dels drets televisius “es fa de forma diferent a altres lligues i provoca que els clubs tingui més recursos per invertir, no només en fitxatges, sinó en la seva estructura”.

La parella Muñoz – Abella no és pas nova. Es van conèixer al Nàstic la temporada 2017-2018 amb Juan Merino d’entrenador. Muñoz feia funcions de segon tècnic i Abella de preparador físic. “Des de llavors sempre hem mantingut una gran relació”, rememora. A més, cap dels dos deixa de pensar amb el Nàstic i comenten l’actualitat. “Mai deixes de seguir als equips on has treballat i, en el meu cas, més per ser de Tarragona, l’equip de la meva ciutat”, rememora.

Abella valora la temporada del Nàstic com “prou interessant, aconseguint la participació en la nova lliga RFEF-PRO”. Tot i això, lamenta que després “no s’hagués pogut classificar per disputar l’anhelat play-off a Segona A”. Tot plegat, i segons el preparador físic, ha de servir per valorar “el que s’aconsegueix” i continuar creixent “per tornar al futbol professional”. Per a ell, el Nàstic “mereix estar sempre al futbol professional o, com a mínim, més a prop d’ell”.

El futbol professional, un luxe amb ‘peatges’

El fet d’estar fora de casa comporta trobar a faltar el que et deixes a la teva terra. En el cas de Jordi Abella, la família: la seva dona, el seu fill i la mare. “El futbol professional és molt bonic, és un luxe poder treballar-hi, però alguns peatges que ens toca pagar són molt durs i no els compensa res”, explica amb certa nostàlgia. Amb tot, Abella només els pot donar “infinites gràcies per tot el que aguanten i pateixen”.

Després del curs al Watford, el tarragoní va tornar de vacances a la seva ciutat natal. Va aprofitar més de la meitat dels dies per anar a la platja o veure el mar, pujar al ‘Llorito’, passejar per la zona del Serrallo o anar a tocar ferro “sempre que podia”. Per a Jordi Abella “tenim una ciutat que és un luxe, com ja deien els romans: ‘Tarraco, la ciutat on la primavera és eterna’”.

Abella no s’ha endut res especial de Tarragona cap a Anglaterra, tot i que si pogués “posaria la meva família a la maleta”. També el clima “que tenim a Tarragona, perquè aquí ens acompanya la pluja massa sovint”. El que sí que s’emporta sempre vagi on vagi és “il·lusió i passió per la meva feina i, sobretot, alegria per poder compartir bons moments amb tota la gent amb la qual tenim la sort de poder treballar en aquesta nova aventura de la Premier League”.

Text: Josep Gallofré
Imatges: Jordi Abella