La Federació Catalana de Futbol va reconèixer el periodista tarragoní Joan Andreu Pérez per “la gran tasca com a periodista donant cobertura als equips de la ciutat”. Va ser en la gala de la Nit dels Campions’24, celebrada a mitjans de juny en un acte multitudinari al Palau d’Esports Catalunya de l’Anella Mediterrània.

El reconegut periodista esportiu de Tarragona Ràdio, recentment guardonat amb el premi de la Federació Catalana de Futbol (FCF), ens obre les portes al món de les ones radiofòniques i les històries que ha viscut al llarg de gairebé trenta anys de trajectòria.

Un premi a la dedicació i a la proximitat

Aquest premi, explica amb humilitat, és “un reconeixement a la tasca de molts anys”. Des de 1987, primer a Ràdio Forum i després a Tarragona Ràdio, la seva vida ha estat estretament lligada als esports. “Vam començar de forma voluntària, gairebé sempre vinculats als esports”, recorda.

Amb tants anys de dedicació, ha acumulat un bagatge immens d’experiències i històries. “Tens mil vivències a explicar, mil històries de gent a qui has conegut. Són coses que al final t’omplen l’experiència del que ets com a persona l’any 2024”, reflexiona.

Quan se li pregunta pels moments esportius més destacats de la ciutat, recorda que no sempre són els que han tingut més repercussió els que més l’han omplert. Ho exemplifica amb  “fites com l’ascens del Nàstic femení a Divisió d’Honor de bàsquet, l’any 1994. Això té una repercussió mínima i la recordo molt especialment perquè vam estar allà com a ràdio”. També rememora els ascensos del Nàstic a l’inici del segle. “Recordo l’ascens 2001-2002 en una eliminatòria contra el Zamora; feia molts anys que l’equip no estava a Segona A. Va ser realment celebrat per la gent”.

Les seves vivències no es limiten als esports d’elit. “Hem viscut molt d’esport, no només d’elit, però també ascensos del Torreforta de futbol o equips amateurs territorials. Li dono molt de valor a aquestes històries. També el voleibol quan el Sant Pere i Sant Pau va pujar per primer cop a la Superlliga”, afirma. Per ell, el més important ha estat estar al costat com a emissora pública, donant suport als esdeveniments dels equips grans i petits de Tarragona.

La importància dels esports minoritàris

La seva dedicació no es limita al futbol. Ha seguit de prop altres esports, alguns més minoritaris. “Estic superorgullós d’haver seguit esportistes com Albert Cabestany, campió del món de Trial, per exemple. És la feina de la ràdio pública, estar al costat. Del Nàstic tothom en té coneixement, però també cal estar al costat dels equips i esportistes que comencen de zero i se’ls dona menys protagonisme als mitjans de comunicació”.

Aquesta proximitat ha generat vincles profunds. “Molts dels esportistes amb qui he tractat ara mateix són amics i tinc una gran afinitat amb ells. Crees un vincle. Els has tractat, has acabat tenint relació i han estat més enllà de periodistes i esportistes, s’han convertit en amics”, comenta.

Un exemple destacat és el de Paula Ramos, una jove pilot de motociclisme. “Amb 17 anys tornarà a competir, però amb 4 anys ens vam abocar amb ella quan corria amb minimotos. Els pares necessitaven suport econòmic i la nena sí o sí volia córrer. Ens ho van agrair de principi a fi per estar al seu costat com a ràdio. Ella va abandonar perquè no tenia suport econòmic i ara l’han cridat de nou i tornarà a gaudir de la seva afició. Ens van trucar de nou i, òbviament, li hem donat suport un altre cop”.

La seva trajectòria també ha estat testimoni de l’evolució de la ràdio cap a una era digital. “La ràdio sempre ha de ser ràdio, paral·lelament han d’existir els podcast i les mil i una coses que existeixen. Però la màgia de la ràdio ha de seguir existint”, defensa amb fermesa. Creu que la ràdio és el millor mitjà perquè “sempre t’acompanya i mai ha de deixar d’existir. Sí que has de evolucionar i sumar altres opcions, però la ràdio tradicional ha de continuar endavant”.

Joan Andreu Pérez posa en valor l’actualitat local que ofereixen: “A Tarragona Ràdio un dia que no donem la missa de Santa Tecla començaria a trucar gent. És una cosa que no te n’adones del valor que té, però quan ho deixes de fer te perceps que el que estàs fent és important. L’actualitat local moltes vegades es troba a faltar. Oferim informació de proximitat; si hi ha qualsevol incident, la ràdio local ha de ser la primera en informar”. Posa l’exemple quan Tarragona Ràdio va ser la primera emissora en estar-hi en l’accident d’IQOXE. “És obligatori estar-hi quan passen coses, bones o dolentes. Positives també, com les esportives”, diu.

Amb una carrera dedicada a la ràdio esportiva, aquest guardonat periodista no només ha seguit els èxits i fracassos dels esportistes de Tarragona, sinó que ha establert connexions profundes amb la comunitat, fent de la ràdio una eina indispensable per a la informació i el suport local.

Text: Josep Gallofré

Fotos: Joan Andreu Pérez

Etiquetes: , , ,