La vida és moviment

Fa una pila d’anys que es mou per les xarxes socials i per Internet; una pila d’anys que la seva destresa per la fotografia es mostra aquí i allà i omple els nostres timelines d’imatges plàstiques molt suggeridores. Ens atreviríem a dir que la seva és una mirada en recerca constant, eternament insatisfeta en el bon sentit de la paraula: l’aire que desprenen les seves sèries visuals és entretallat, una mica asmàtic, que ens diu que les imatges són així com les presenta però que podrien ser d’una altra manera. I és que tot fa pensar que el Carles Llop veu moviment en tot el que l’envolta, que, malgrat tenir un aparell a les mans que “congela” instants, no renuncia a intentar “congelar” amb ell el canvi continu de les coses.

El Carles és també un apassionat de la música, que no deixa de ser moviment per a l’oïda. Al seu blog, La Bola Infinita, ens en parla sovint amb fotografies que penja de concerts on vol captar la intensitat del so a través de colors i formes gairebé pictòriques. De fet, per presentar-se avui en aquest secció, i després de preguntar-li quin objecte s’enduria a una illa deserta, ens ha comentat el següent:

L’objecte triat és una camiseta de la banda anglesa Radiohead. És una camiseta gastada, vella, descolorida, però que jo li tinc molt de carinyo, i que, a més, crec que em defineix bastant bé. La vaig comprar fa molts anys a Bilbao, en sortir del concert que Radiohead van oferir en exclusiva a tot Espanya per presentar un disc que encara no havia sortit, Kid A, a la plaça de toros de Bilbao. Bé, la veritat és que no la vaig comprar, la vaig guanyar a la subhasta! El venedor (ara en diríem un top manta) no en tenia tantes com la gent volia, i va acabar subhastant-les… Quan surto d’un concert que em marca, m’agrada comprar una camiseta i quedar-me-la, perquè és un objecte que sempre em recordarà la gran nit viscuda. I el concert de Radiohead ha sigut, molt possiblement, el millor concert que he viscut en directe (per no parlar de la gran nit de festa a Bilbao acompanyat de grans amics).

Continua llegint

Un març replet de melodies que omplen els locals de la ciutat

Darrerament, la programació en l’escena musical de la ciutat ha anat en augment. Els programadors i agents culturals de Tarragona ho fan possible setmana rere setmana. Els locals i teatres de la ciutat aposten, també, per la música en viu i això es pot percebre en l’extensa cartellera musical d’aquest mes de març. La música i els espais d’oci tarragonins han creuat els seus camins i han decidit omplir tots els racons de la ciutat de diverses melodies amb estils ben eclèctics dins d’un mes de març carregat de concerts.

Nosaltres hem volgut fer un recull d’aquesta àmplia oferta musical amb una selecció de diverses propostes per a tots els gustos i que, durant tot aquest mes, prometen despertar-nos els sentits i destapar-nos l’oïda.

Continua llegint

Conjurant l’absència amb la paraula

Logotip del 'Fet a Tarragona'ella li agradava sentir com els altres recitaven la seva poesia”, diu la Rosa Comes en començar. La Rosa va conèixer la Montserrat Abelló fa 11 anys, el 2003. Va ser amb motiu d’una Trobada d’Escriptors del Camp de Tarragona. I també va ser l’inici d’una amistat que duraria fins que, aquest setembre, la Montserrat Abelló va deixar aquest món per sempre. Tenia 96 anys, però el seu esperit seguia sent ferm i jove. D’aquells que encandilen i deixen empremta. Ho diuen tots els que la van conèixer. Se’n va anar plàcidament, ens va explicar la Rosa. Tot just unes hores abans havia dit que ja es podia morir, perquè sentia que ja havia fet tot el que tenia per fer en aquesta vida.

El seu llegat la perviu. Paraules sinceres i directes que ens parlen de la vida, dels esforços quotidians i de l’amor i del desig. “La seva poesia naixia de la veritat de l’emoció. Per a ella la paraula era vida. No era una simple especulació”, diu la Rosa. Ella és qui ens va enredar a participar en una marató de lectura de Montserrat Abelló. Un petit homenatge pòstum per fer reviure la seva paraula. Periodistes, actors, professors, poetes, bibliotecàries… lletraferits en general ens vam aplegar al Cafè del Metropol per recitar, com bonament podíem, les paraules de la gran poeta tarragonina.

Continua llegint