Multitudinari comiat temporal dels gegants del Sagrat Cor

Divendres a la tarda els alumnes més petits del Col·legi Sagrat Cor seien obedients a les escales del pati. Esperaven per a un comiat, però l’ambient no era, ni de bon tros, de tristor. Els infants tenien l’oportunitat de dir arreveure als gegants del col·legi, que aquella mateixa tarda serien traslladats a un taller per reparar-los dels desperfectes de centenars de sortides en els darrers anys. Quan els gegants, encara sense nom, van aparèixer al pati van ser rebuts amb crits, com si fossin el cantant de moda o el futbolista preferit dels menuts. Responsables dels gegants del Col·legi Mare de Déu del Carme es van sumar al comiat. La festa, senzilla, es va acabar amb els nens taral·lejant l'”Amparito Roca” amb regust a la Santa Tecla massa llunyana i tocant de prop aquells personatges tan i tan alts.

Lourdes Gras, presidenta de l’Associació Gegantera Sagrat Cor, assenyalava els desperfectes acumulats per les dues peces: mans i cares molt picades i algun braç amb perill greu de desenganxar-se del cos. El taller de l’escultor reusenc Manel Llauradó treballarà fins aproximadament finals d’any per deixar-los com nous. L’anterior restauració data de 2005 i en aquella ocasió fou obra de l’artista tarragonina Maria Dolors Baena.

Continua llegint

L’avi que pentinava els gegants

Logotip del 'Fet a Tarragona'El proper dissabte 14 de setembre, dins la programació de les festes de Santa Tecla, es farà un homenatge a Josep Llort: serà el Perpetuador d’enguany, a títol pòstum. El Pepitu, com li diem encara a casa quan parlem d’ell, va ser durant més de cinquanta anys perruquer de senyores i postisser. Dit així, sembla estrany i no hi trobem relació amb la festa, però quan jo de petita deia “el meu avi pentina els gegants”, per a mi, era la persona més important de la festa major. De fet, tot i que vaig viure a Barcelona fins a l’adolescència, quan anàvem a les festes de la Mercè, no me n’agradava cap, de gegant: jo em delia per venir els caps de setmana a Tarragona i que l’avi em portés a veure aquell Nano a qui estava posant un postís, després d’endinsar-nos pels passadissos interminables de l’Ajuntament fins a arribar-hi.

Es passava hores teixint manyocs de cabell en caps de fusta, amb unes mans delicades però visiblement avesades a treballar, i aquesta era la part de la feina que més l’il·lusionava i que va compaginar sempre amb la perruqueria. De les tres perruqueries Llort que van existir, la primera a Apocada i les altres dues a la Rambla, l’única que jo recordo és la del segon pis del número 119, on fins fa uns deu anys encara s’hi podia veure el cartell i s’hi respirava una olor intensa de laca i de tota mena de tints. Allí, en aquell pis estret i llarg, hi tenia una petita habitació on classificava a la perfecció perruques i postissos en capses blanques que recordo com si fos ara… I em deia: “Quina vols veure avui? La perruca del dimoni dels Pastorets? La barba del rei Melcior?”, i ens ho emprovàvem i rèiem.

Continua llegint

Perruqueria festiva a dos metres d’alçada

Tothom sap que, entre festa i festa, els gegants dormen. Descansen d’una manera molt particular, drets, amb els ulls oberts, en un lloc preferent de la Casa de la Festa, però la recàrrega de piles és imprescindible per tornar a omplir els carrers de festa. Aquests llargs mesos de son letàrgic són també ideals per fer-los una revisió en profunditat i sotmetre’ls a sessions de neteja, perruqueria i, fins i tot, de guarniments florals. Diuen que els gegants ho esperen delerosos. O us pensàveu que no eren presumits?

La Jordina Cusidó, perruquera professional, fa estona que es troba enfilada a l’escala allisant els cabells de la geganta. El tràfec de la festa els ha deixat més rebels del compte i toca passar el raspall amb suavitzant durant una bona estona. Després li tallarà les puntes per anivellar la cabellera. El resultat, el podreu comprovar ja el 18 d’agost, quan gegants i nanos participen en la multitudinària rebuda de l’aigua de Sant Magí.

Continua llegint