Fotografia contemporània, venda tradicional

Les fotografies s’afegeixen aquestes setmanes a les taronges i les mandarines com a productes estrella del mercat de fruita i verdura instal·lat cada dissabte al matí a la plaça del Fòrum. Arraulits en una parada més, amb el seu tendal i el gènere repartit en caixes de fusta, una desena de fotògrafs tarragonins agrupats en la iniciativa De Temporada mostren i venen les seves imatges com si fossin bajoques, patates o pomes. En l’època d’Instagram i el comerç en línia s’aposta per la venda presencial al detall.

La parada manté l’essència que hom espera trobar en un mercat: un producte de qualitat i proximitat amb el client. Un dels promotors d’aquesta particular parada, Pep Escoda, reconeix que va manllevar la idea d’una experiència similar que té lloc a Sicília. A partir d’aquí la va traslladar a l’associació Tallers 03 i va cristal·litzar aquesta tardor, en el marc del Festival SCAN. “Com sempre dic amb les fotos, hem de partir del fet que tot està inventat. L’important és després com es fan les coses”, es justifica. A jutjar per la valoració dels propis fotògrafs i pel trànsit de curiosos i compradors, les coses es deuen fer força bé.

Continua llegint

Psicoanàlisi emocional del territori

Set persones tancades durant tres setmanes d’estiu en una residència i un territori per explorar. Dit així sembla la sinopsi d’una pel·lícula de terror de sèrie B, però res més lluny de la realitat. Les set persones són set joves fotògrafs, entre ells el tarragoní Gerard Boyer. L’espai on es tanquen és la Fragua, una residència artística situada a Belalcázar (Còrdova), on els artistes van fer al juliol una estada de tres setmanes. I el territori és el concepte protagonista del taller on participaven tots els artistes. La pel·lícula de baix pressupost s’ha convertit en una experiència artística de llarg recorregut.

Dit així, sembla prou clar, però com bé explica un dels artistes, “quan estàs més de tres setmanes reflexionant sobre què significa la paraula ‘territori’ per a un mateix, la cosa no és tan senzilla“. Mapes de concepte, línies de creació, diagrames… tot plegat per acabar convenint que el territori pot tenir un significat molt més personal que no pas físic. “Vam fer un treball de reinterpretació del territori gairebé de psicoanàlisi emocional“, explica Boyer, que no dubta a qualificar l’experiència “d’un abans i un després” de la seva manera d’entendre la fotografia, i no només per l’intensíssima calor andalusa que van patir durant tota l’estada. Continua llegint

Projeccions en societat

L’SCAN Tarragona no s’atura quan es pon el sol. Les exposicions estan tancades fins a l’endemà i els combats del Full Contact tenen unes hores de treva, però l’activitat no s’atura. No apareixen fotògrafs vampirs ni espectres amb càmeres fotogràfiques sota llençols blancs. Simplement, la filosofia del festival es trasllada al Cafè Museum de la Part Alta, on tothom està convidat a l’ScanOff. En contra del que el seu nom indica, l’activitat no s’apagarà, sinó que continuarà ben encesa fins a altes hores de la nit.

El funcionament de l’ScanOff és ben senzill. Durant cinc nits del festival, s’hi faran projeccions de fotografies de nous talents mentre el bar es converteix en punt de trobada del festival. “Vas a prendre copes veient fotos o a l’inrevés“, resumeix de forma, Pep Escoda, comissari d’aquesta activitat que enguany tot just arriba a la segona edició.

Continua llegint