La inauguració del Teatre Tarragona en dotze moments

L’espera ha estat llarga, massa, però finalment va arribar el dia de l’estrena del Teatre Tarragona. L’espectacle inaugural va permetre agafar el relleu del Metropol, va donar una plataforma d’exhibició al talent local i va demostrar les potencialitats de l’equipament. Van ser dues hores i mitja llargues que van deixar molts moments. Aquests són els nostres dotze.

1. Torxes. La desfilada de torxes del Metropol al Tarragona, acompanyada d’una banda sonora amb tocs d’èpica però sense caure en pretensions excessives, va permetre fer visible la tasca de les entitats de la ciutat que treballen dia rere dia en l’àmbit de les arts escèniques.

Continua llegint

“Qui té les eines té el poder, avui i fa més de 2.000 anys”

Després d’una hora d’escalfament, pels volts de les 12 h comença a sonar la música a la seu de la Companyia Plan B Danza, a la Part Baixa de la ciutat. Fins a les 17 h repassaran una i altra vegada les coreografies, repetint moviments, polint detalls. És la mateixa rutina de cada dia, de dilluns a dissabte des de fa gairebé dos mesos. “És el que necessitem per recrear l’espectacle. Si comencéssim de zero necessitaríem molt més temps!”, explica l’Arantxa Sagardoy, directora de la companyia. Parla amb nosaltres però de reüll continua mirant els ballarins, marcant-los el ritme.

Queda menys d’una setmana per a la reestrena, aquest diumenge, de Les criatures de Prometeu, l’espectacle de la Companyia Plan B Danza, dirigit per Arantxa Sagardoy i Alfredo Bravo, que es va estrenar l’any 2009 al Teatre Auditori del Camp de Mart en el marc de l’ETC Festival. Ara l’espectacle ha estat seleccionat pel projecte Danza a escena com un dels millors espectacles de dansa de l’Estat i per això enguany farà una gira que els portarà a ciutats com Segòvia, Sagunt o la Corunya, entre d’altres. A diferència de 2009, l’Orquestra Camerata XXI no interpretarà en directe la música de Beethoven i dels 16 ballarins d’aleshores s’ha passat als 11 d’aquesta gira. Tot i això, Sagardoy es mostra molt satisfeta: “avui en dia és molt difícil produir un espectacle de dansa contemporània amb 11 ballarins i per a nosaltres és un privilegi poder oferir-lo en diferents ciutats“.

Continua llegint