Tots els artistes participants a l'espectacle saluden el públic i feliciten la tasca de Sergi Guasch, director artístic de l'acte. Foto: Montse Riera

La inauguració del Teatre Tarragona en dotze moments

L’espera ha estat llarga, massa, però finalment va arribar el dia de l’estrena del Teatre Tarragona. L’espectacle inaugural va permetre agafar el relleu del Metropol, va donar una plataforma d’exhibició al talent local i va demostrar les potencialitats de l’equipament. Van ser dues hores i mitja llargues que van deixar molts moments. Aquests són els nostres dotze.

1. Torxes. La desfilada de torxes del Metropol al Tarragona, acompanyada d’una banda sonora amb tocs d’èpica però sense caure en pretensions excessives, va permetre fer visible la tasca de les entitats de la ciutat que treballen dia rere dia en l’àmbit de les arts escèniques.

L'encesa de la façana del Teatre Tarragona va anar acompanyada d'un espectacle pirotècnic disparat per la Pirotècnica Igual.. Foto: Montse Riera

2. L’encesa. L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, va fer servir el foc transportat per les entitats per encendre, en un gest de clares reminiscències olímpiques, la metxa que va donar pas a la il·luminació de la façana del teatre i va disparar els focs d’artifici de la Pirotècnica Igual.

3. Història. La protocol·lària i habitualment avorrida descoberta de la placa va adquirir significat amb la presència de Mercè Duch, filla de l’empresari que va fundar el Teatre Tarragona fa gairebé 90 anys.

4. Decoració. L’entrada al Teatre va permetre, entre d’altres coses, descobrir el tríptic pictòric elaborat per Josep Maria Rosselló i que corona el fons del vestíbul. Tres peces interrelacionades amb regust a Lorca i d’estètica picassiana i daliniana. Una obra que reclama diferents visites.

5. Joventut extrema. En el llarg capítol d’agraïments en el discurs de l’alcalde Ballesteros, es va incloure una oportuna felicitació a la tasca del director artístic de l’espectacle, Sergi Guasch. “Només té 17 anys”, va dir. Els riures del públic van evidenciar que el batlle li havia restat deu anys. La joventut i el talent de Guasch queden, però, fora de dubte.

Moment en què s'oficialitza el relleu de la Capitalitat de la Cultura Catalana. Tarragona 2012 passa el testimoni a Ripoll 2013. Foto: Montse Riera

6. Relleu. L’espectacle tenia la difícil missió de compaginar la inauguració del teatre, mostrar el talent dels artistes i escenificar el relleu de la Capitalitat de la Cultura Catalana. Aquest darrer punt es va saldar amb un vídeo resum de l’activitat de l’any i amb els discursos per part de l’Organització Capital de la Cultura Catalana i dels representants dels ajuntaments de Tarragona i Ripoll. De ben segur que a més d’un li van venir ganes de visitar la capital del Ripollès per gaudir, per exemple, de la portalada del monestir de la vil·la.

7. Criatures en forma. La companyia tarragonina Plan B Danza va tenir l’honor de ser la primera a representar un mateix espectacle en els tres teatres de la ciutat. Les criatures de Prometeu es van estrenar el 2010 al Camp de Mart, van repetir aquest març al Metropol i van renéixer en petites dosis dimarts al Teatre Tarragona. El número, un engranatge perfecte, va seduir fins i tot els menys avesats a la dansa contemporània.

8. Text. “Per què els teatres són buits?”, es preguntava l’alemany Karl Valentin en un dels textos que van llegir les actrius Muntsa Alcañiz, Mercè Anglès i Mercè Rovira i els actors Fermí Fernàndez, Oriol Grau i Joan Pascual. “Proposem el TOU: el teatre obligatori universal!”, oferien com a solució. Moments com aquest ens van recordar que un text és la base indispensable per construir bones històries i despertar emocions.

9. “Bravo!”. El baríton Àngel Òdena va triomfar, ras i curt. Tot i que l’hàbit recomana deixar els aplaudiments al final dels recitals, molts espectadors no es van poder contenir ja al final de la primera ària i, fins i tot, es va escoltar algun crit laudatori. La potència de vellut de la veu d’Òdena damunt de les notes de l’Orquestra Camerata XXI, van evidenciar, a més, que l’acústica del nou teatre farà les delícies dels melòmans.

10. Records. Durant la seva intervenció Ballesteros va explicar com assistia a sessions dobles de cinema al Teatre Tarragona amb una forta olor de tabac. En un discurs fora de guió, Àngel Òdena va homenatjar el seu avi, qui fa 70 anys treballava com a acomodador a l’espai. El número 11 de la Rambla Nova ha viscut històries per a tots els gustos però ha estat massa temps tancat.

11. Immensitat. Àngel Òdena acaba el seu bis, els més impacients ja s’aixequen de les cadires, però els que s’han llegit el programa de mà esperen l’anunciada escena final a càrrec de la Banda Unió Musical de Tarragona. Però on és la Banda? S’aixeca el decorat, apareixen els músics i el públic pren consciència de les dimensions totals de l’escenari: 220 metres quadrats àvids de ser trepitjats.

12. Xerrada. Desenganyem-nos, som mediterranis i ens agrada parlar i criticar les coses amb tothom. Que si els miralls, que si les butaques de colors, que si les figures que habiten les parets de les escales d’accés a la platea… La copa de cava final, gentilesa de la DO Tarragona, va permetre fer-ne una primera valoració amb un doble bon gust de boca: el del bon espectacle i el del producte de la terra.

Fotografies de Montse Riera.

One thought:

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>