“Una fotografia sense ànima només és una imatge”

“La meva vida professional va transcórrer a Caixa Tarragona; un agost de 1972 començava a treballar al seu Centre de Càlcul. Val a dir que poca cosa tenia de mecanitzat en aquella època, perquè els moviments dels clients eren introduïts mitjançant fitxes perforades que eren processades en un ordinador IBM 360-20 que disposava de 8 ks de memòria –sí, sí.. 8 ks–, i sense cap disc dur on emmagatzemar dades. Després de trenta-nou anys, passant per gairebé tots els entorns tecnològics, vaig acabar sent el responsable de Seguretat Lògica de la remodelada Catalunya Caixa, empaitant hackers per tot el món.”

El Ram Giner és un narrador nat i això és el que fa amb les seves imatges: explicar-nos històries. Afirma que, quan li va sorgir l’oportunitat de jubilar-se, s’ho va estar pensant un temps…: “uns 20 segons!”. I és que ara que té més temps, el pot dedicar a dues de les seves grans passions: la fotografia i l’escriptura. Diu que la fotografia li aporta molta tranquil·litat: “M’encanta acompanyar el meu ull fotogràfic, que no para mai, amb la càmera i perpetuar imatges irrepetibles.”

Ell és el nostre Fotògraf Convidat del mes d’abril i, seguint la seva tendència cap a la narrativitat, ha preparat una sèrie dedicada als oficis, que, no per ser totalment real, ens remet també a un entorn literari. Us convidem a conèixer-lo millor en aquesta entrevista.

Continua llegint

Parelles casuals, o no tant

Recordeu el ¿Quien es quien?, el mític joc de taula en què s’havia d’identificar el personatge del contrincant perquè coincidís amb la carta que teníem assignada? Doncs això és, salvant distàncies, el que ha fet el fotògraf tarragoní Ram Giner: buscar parelles aparentment inconnexes entre una part important del seu fons fotogràfic. El resultat el trobem a “Ídem”, l’exposició que es presenta en el marc del Festival SCAN a l’Espai Turisme del carrer Major.

Una mostra d’aquestes coincidències fotogràfiques és la que encapçala aquestes línies. A la dreta veiem el Xavi, un conegut agent de la guàrdia urbana tarragonina, mentre que a l’esquerre trobem el seu reflex novaiorquès. El visitant podrà gaudir d’una vintena de connexions més d’aquest tipus, tenint en compte que cap fotografia s’ha fet expressament, sinó que les parelles són fruit de la revisió d’unes 5.000 imatges de les prop de 80.000 que conformen l’arxiu d’aquest fotògraf tarragoní. “Tots som molt rutinaris, en el fons acabem fent el mateix”, es justifica Giner.

Continua llegint