Arts visualsBloc

“Una fotografia sense ànima només és una imatge”

Ram Giner tractarà els oficis en la seva sèrie com a Fotògraf Convidat
09/04/2015
Foto: Ram Giner

“La meva vida professional va transcórrer a Caixa Tarragona; un agost de 1972 començava a treballar al seu Centre de Càlcul. Val a dir que poca cosa tenia de mecanitzat en aquella època, perquè els moviments dels clients eren introduïts mitjançant fitxes perforades que eren processades en un ordinador IBM 360-20 que disposava de 8 ks de memòria –sí, sí.. 8 ks–, i sense cap disc dur on emmagatzemar dades. Després de trenta-nou anys, passant per gairebé tots els entorns tecnològics, vaig acabar sent el responsable de Seguretat Lògica de la remodelada Catalunya Caixa, empaitant hackers per tot el món.”

El Ram Giner és un narrador nat i això és el que fa amb les seves imatges: explicar-nos històries. Afirma que, quan li va sorgir l’oportunitat de jubilar-se, s’ho va estar pensant un temps…: “uns 20 segons!”. I és que ara que té més temps, el pot dedicar a dues de les seves grans passions: la fotografia i l’escriptura. Diu que la fotografia li aporta molta tranquil·litat: “M’encanta acompanyar el meu ull fotogràfic, que no para mai, amb la càmera i perpetuar imatges irrepetibles.”

Ell és el nostre Fotògraf Convidat del mes d’abril i, seguint la seva tendència cap a la narrativitat, ha preparat una sèrie dedicada als oficis, que, no per ser totalment real, ens remet també a un entorn literari. Us convidem a conèixer-lo millor en aquesta entrevista.

Quan va començar la teva afició per la fotografia, et ve de lluny?

Sí, la fotografia em ve de molt lluny; tan lluny que no me’n recordo amb seguretat, però quasi de segur que va venir provocada en heretar una càmera fotogràfica del meu cunyat Joan. Aleshores tindria uns quinze o setze anys.

I a Instagram, com hi vas arribar?

Per casualitat. Atesa la meva professió he viscut sempre pendent d’una trucada. Al principi eren els famosos buscapersones; més tard els telèfons portables, i després els mòbils que tots coneixem. Per tant, el més fàcil era rebutjar un d’aquests aparells que sempre sonen quan no ho han de fer, però poder donar-li una utilització lúdica, poder capturar la llum amb un d’aquells aparells, em va captivar.

Les imatges que publiques a Instagram són “diferents” de les que mostres en exposicions o en altres contextos?

No és que tingui diferents estils però sí que miro el voltant de forma diferent. Les meves imatges a Instagram són més despreocupades, són més impulsives i no formen mai part d’una sèrie; per tant, han de tenir valor per si soles. Sóc molt purista amb l’ús de l’aplicació.

Què és per a tu Instagram? Què té de bo i de no tan bo?

Instagram per a mi és un divertimento. Un entorn on apuntar gràficament un lloc, un moment, una vivència, sense cap altra pretensió. De bo? Ha socialitzat la fotografia. Tothom pren imatges, però alguns usuaris, molt pocs, fan fotografies. De no tan bo? Si la fotografia ja era el germà petit de l’art i qui s’hi dedicava de manera professional malvivia, ara són quasi endèmics, perquè s’ha deixat de contractar-los i, en canvi, es convida a instagramers amb molts seguidors en els seus perfils.

Retrat Ram Giner. Foto: Marta Richardson

Retrat Ram Giner. Foto: Marta Richardson

Digue’ns 5 usuaris de la xarxa que no ens hem de perdre i per què.

Quin mal de cap! Com a fotògraf, recomanaria qualsevol usuari que marxi de fotografies tòpiques. Com a viatger, els usuaris documentalistes. Com a gurmet, aquells usuaris que tracten la cuina i el seu entorn… Instagram permet accedir a usuaris temàtics, cosa que facilita notablement el visionat de les imatges que allí es pengen.

Quins temes t’agrada tractar quan fas fotografies?

M’agrada molt la gent, el retrat. Dissortadament, com que només penjo a Instagram les fotografies fetes amb el telèfon mòbil, és un camp difícil de treballar. Normalment, amb el mòbil mai busco una imatge; trobo una llum especial, un moment únic, una situació divertida…

A banda de fer fotografia, també et dediques a escriure. En què s’assemblen i en què es diferencien fotografiar i escriure? 

La diferencia entre escriure i fotografiar és el tempus. La fotografia té immediatesa, mentre que escriure requereix molt més temps; especialment si, com jo, escric història local que requereix contrastar amb més d’una font.

Quins tipus de llibres has publicat?

Bé, com ja he dit, un percentatge molt elevat dels meus llibres és història local, però no la història en majúscules. M’encanta escriure sobre la història més propera, aquella que podem palpar i que conviu amb nosaltres dia a dia. Per exemple, el darrer llibre publicat a la nostra ciutat fou Els comerços de la Rambla Nova, que vaig tenir la sort de compartir amb l’amic Rafael Vidal. Enguany, dintre de la programació que Vilafranca del Penedès ha preparat per celebrar la seva capitalitat de la Cultura Catalana, serà publicat un llibre que tracta d’unes curses de cotxes que se celebraven allí, fa quasi cent anys, que foren, sens dubte, l’embrió de la F1 a l’Estat espanyol.

Des del teu punt de vista, què és el que fa que una foto sigui bona o no ho sigui tant?

Quan mires una fotografia ha de despertar-te quelcom. Ha d’explicar una història. És molt important situar la fotografia en l’entorn apropiat. Tenir una intenció concreta. Una fotografia sense ànima només és una imatge.

Foto: Ram Giner

Foto: Ram Giner

Ens podries dir els teus fotògrafs preferits, aquells en què et fixes i vols “imitar”?

Imitar, bonica paraula! En fotografia tot està fet, així doncs resulta molt difícil no imitar. Malgrat tot, s’ha de buscar un estil propi, una manera de treballar individual. Quan m’enfronto a un repte nou, a fotografiar quelcom que mai he fet, procuro no mirar fotografies del tema fetes per altres col·legues per evitar el mimetisme i quedar adulterat, visualment parlant. D’altra banda, no tinc fotògrafs especialment preferits. M’agrada la fotografia, sigui qui en sigui el seu autor, perquè, per ser conegut, cal tenir sort i trobaràs magnífics fotògrafs amagats en l’anonimat del seu treball.

Quin paper té la fotografia en el món en què vivim? 

La fotografia ha revifat d’uns anys ençà. Possiblement la tecnologia ho ha afavorit de manera extraordinària, però també ha tingut el seu pes específic la crisi, que ha fet buscar als col·leccionistes i compradors d’obres d’art preus més assequibles i la fotografia ho és.

En la teva sèrie com a Fotògraf Convidat tractaràs els oficis. Com els enfocaràs?

Enfocaré els oficis des de la proximitat de les seves eines, les seves creacions i els seus rastres, que assoleixen el màxim protagonisme. Crec que els artesans cada dia tenen un pes més específic. A poc a poc hem après tots a valorar les coses fetes amb el cor, no de manera industrial. Fins no fa massa anys el jovent que feia FP era considerat com a estudiant de segona perquè no podien o volien entrar en una universitat. Tenen tota la meva admiració

On són les fronteres entre art i artesania?

Fronteres? No existeixen. Tot és art.

Vols afegir alguna cosa que creguis oportuna de comentar?

Aprofitaré l’oportunitat per demanar als instagramers que fugin de les imatges tòpiques. He vist usuaris amb un ull fotogràfic impressionant, però que s’encaparren a fer només aquelles imatges que reben, de ben segur, més likes. Que facin fotografia, si es pot qualificar de tal, d’autor. Que abandonin la fotografia més comercial i que s’equivoquin molt i molt. Només així evolucionaran com a fotògrafs.

Foto: Ram Giner

Foto: Ram Giner

Durant tot el mes d’abril, us convidem a acompanyar el Fotògraf Convidat amb les vostres imatges al voltant dels oficis. Poden ser noves o antigues i només cal que les etiqueteu a Instagram amb #ElFotògrafielsOficis. Cada setmana en destacarem una, que formarà part de l’exposició que farem al desembre sobre El Fotògraf Convidat de 2015.

Moltes gràcies, Ram, per les teves paraules i les teves imatges!

Imatges: Ram Giner i Marta Richardson
Entrevista: Rosa Comes



1 Comentari

  1. Rosa Casas Llauradó jaka
    09/04/2015 Respon

    m'encanta aquesta entrevista !!! felicitats Ram !!!

Deixa un comentari