La tècnica del “tengui” i “falti” reneix durant la desena edició dels Tallers Oberts

Quants anys han passat des de l’últim cop que vau mantenir una conversa amb algú en què les úniques paraules que s’usaven eren “tengui” i “falti”? A partir d’aquest dijous, doncs, ho podreu tornar a reviure gràcies a una de les propostes que els artistes de la Part Alta han dissenyat per la desena edició del certamen Tallers Oberts, aquella iniciativa que durant un cap de setmana permet conèixer de primera mà la feina dels creadors d’aquest barri que obren les portes dels seus espais de treball a tota la ciutadania.

Com si d’un joc es tractés, i també amb l’objectiu que la gent no es perdi ni un sol detall de tot el que tenen els artistes per ensenyar, l’Associació d’Artistes Tallers 03 ha elaborat un catàleg de postals que s’han d’anar recopilant. Als visitants se’ls donarà una caixa que hauran d’omplir amb les postals que podran aconseguir en els diferents tallers i aparadors que formen part del certamen. Cada postal mostra el treball d’un dels artistes participants i a la part posterior els alumnes de quart curs d’Història de l’Art de la URV hi han redactat una ressenya sobre la feina de cada creador.

Continua llegint

Llindars cap a la creativitat

Ens trobem a l’estudi que la Carmen Andrés té al carrer Misser Nogués. Fa trenta anys, quan la Part Alta era un barri molt diferent al que és avui en dia, ella ja pintava i esculpia en el seu espaiós taller. Altres artistes van traslladar-se a la mateixa zona fins que, amb el pas del temps, el barri vell es va convertir en el principal cau de talent de la ciutat. Imitant iniciatives similars que funcionaven a Barcelona o París, van posar-se d’acord per mostrar conjuntament la seva obra. Aquell 2005 avui ja queda molt llunyà, i del 6 al 14 de setembre els Tallers Oberts de la Part Alta arriben a la novena edició.

Reconeguem-ho. Afortunadament de tant en tant els sentits encara vencen les presses i quan passem per la Part Alta ens sentim atrets per la feina dels homes i dones que pinten, il·lustren, dissenyen, fotografien o modelen en els seus temptadors espais. Des del carrer discretament estirem el cap per tafanejar aquelles obres estimulants, cridaneres o, simplement, boniques, amb l’esperança de no destorbar i no ser vistos.

Continua llegint

“La llum de Tarragona és extraordinària”

Pel carrer Mediona, en plena Part Alta de Tarragona, només acostumen a passar-hi els veïns del barri, que es mouen bé enmig d’aquell reguitzell de carrerons, i algun turista que s’ha despistat de camí a les Muralles o la Catedral. Sigui com sigui, els transeünts, autòctons o forasters, se senten atrets per l’explosió de colors del taller de l’artista Màrius, situat en un dels baixos d’aquest carrer. Màrius treballa amb les portes obertes, escoltant música —preferentment de Joan Manuel Serrat— i no té cap inconvenient a rebre visites mentre treballa.

Ja a dins del taller, trobem una bona representació de l’obra de Màrius penjada de les parets, o disponible en diferents cistells o cavallets. Des de petit aquest artista tarragoní es va sentir atret pel dibuix figuratiu, predilecció que va canalitzar cap a la figura del músic. Les seves vistoses aquarel·les —tècnica que cultiva des de fa molts anys— estan gairebé monopolitzades per homes i dones tocant trompetes, saxòfons, guitarres… Com a teló de fons majoritari, placetes i cafès de principis dels anys vint del segle passat. Els dos ingredients, música i ambient de belle epoque, estan combinats amb mestratge.

Continua llegint