El pintor Màrius Masip en el seu taller. Foto: Eli Fernández

“La llum de Tarragona és extraordinària”

Visitem el taller de l'artista tarragoní Màrius

Pel carrer Mediona, en plena Part Alta de Tarragona, només acostumen a passar-hi els veïns del barri, que es mouen bé enmig d’aquell reguitzell de carrerons, i algun turista que s’ha despistat de camí a les Muralles o la Catedral. Sigui com sigui, els transeünts, autòctons o forasters, se senten atrets per l’explosió de colors del taller de l’artista Màrius, situat en un dels baixos d’aquest carrer. Màrius treballa amb les portes obertes, escoltant música —preferentment de Joan Manuel Serrat— i no té cap inconvenient a rebre visites mentre treballa.

Ja a dins del taller, trobem una bona representació de l’obra de Màrius penjada de les parets, o disponible en diferents cistells o cavallets. Des de petit aquest artista tarragoní es va sentir atret pel dibuix figuratiu, predilecció que va canalitzar cap a la figura del músic. Les seves vistoses aquarel·les —tècnica que cultiva des de fa molts anys— estan gairebé monopolitzades per homes i dones tocant trompetes, saxòfons, guitarres… Com a teló de fons majoritari, placetes i cafès de principis dels anys vint del segle passat. Els dos ingredients, música i ambient de belle epoque, estan combinats amb mestratge.

Tarragona també està present en moltes de les seves obres. De fet, l’altre tema recurrent en l’obra de Màrius és el seguici popular i, en general, el cicle festiu de la ciutat. De fet, aquesta mateixa setmana s’inaugura una exposició al Cafè Musevm de Tarragona que  permetrà, fins al 10 de setembre, contemplar el seu punt de vista sobre el Ball d’en Serrallonga, les colles castelleres i d’altres elements i escenarius festius. En tots aquests quadres és present, d’una manera o altra, un dels elements que, segons el seu parer, singularitzen Tarragona: “la seva llum és extraordinària. La gent que es dedica especialment al paisatge encara en gaudeix més, però aquesta llum tan espectacular et dóna un joc molt espectacular per treballar tots els elements, com els edificis o les ombres“.

Al Màrius li agrada rebre visites al seu taller, i ser preguntat per la seva obra, ja sigui per explicar-la amb detall o per rebre alguna crítica. De fet, li encanta el contacte amb la gent i, per això, participa activament en iniciatives com els Tallers Oberts a la Part Alta o la Fira d’Art de Tarragona. Fins i tot participa regularment en moltes de les fires d’art al carrer —fins a més de 40 en un mateix any— que tenen lloc arreu de Catalunya o de l’Estat espanyol.

Malauradament, la crisi econòmica també afecta el negoci, però Màrius intenta que no condicioni la seva obra. “Intento mantenir-me al peu del canó. Abans la gent potser comprava dos quadres grans per a les parets del menjador i ara només pot comprar-ne un de petit, però això no ens pot fer caure en el desànim i, per això, continuo pintant cada dia“, explica. “I si la cosa no millora, el millor col·leccionista de l’obra de Màrius seré jo”, conclou, somrient.

Fotografies d’Eli Fernández.

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>