«Quan li vaig dir a la meva mare que m’havien acceptat a Singapur gairebé em mata!». Són paraules de l’Ezequiel Rodríguez Ramos (Tarragona, 1994). Aquest jove fa tres anys que viu a Singapur, al sud-est asiàtic. Està estudiant un doctorat a la Nanyang Technological University, amb el qual s’especialitza en el món de l’electrònica de potències i l’emmagatzematge d’energia a gran escala. Tot plegat, després d’haver cursat un grau d’Enginyeria i un màster d’Electrònica de Potència a la URV.

Rodríguez, que va estudiar a l’IES Torreforta, barri on s’ha criat, mai no s’havia plantejat sortir a l’estranger per acabar els seus estudis. «Però un dia un professor de la URV m’ho va plantejar i em va presentar un col·lega seu de la universitat de Singapur. Vaig aplicar sense pensar-ho detingudament, perquè no em quedava massa temps, i em van acabar acceptant», recorda el jove tarragoní. El professor de la Nanyang University és ara el seu supervisor durant el doctorat. Es tracta del terrassenc Josep Pou, investigador de renom.

«Ell, el Josep, em va ajudar molt quan vaig arribar. Va fer de ganxo perquè jo m’adaptés a una nova ciutat, un nou país, amb costums noves…», relata Rodríguez. Tres anys després, està completament integrat i a punt d’acabar la seva tesi doctoral. Està basada en la investigació de noves formes d’emmagatzematge d’energia a partir de l’electrònica de potències. «Per a resumir-ho fàcilment: nosaltres busquem la manera de crear una xarxa elèctrica, majoritàriament d’energies renovables, amb capacitat d’emmagatzemar energia quan no sigui necessària», explica el torrefortí.

Ezequiel Rodríguez somriu des del seu despatx, on investiga en la matèria de l’electrònica de potències.

En els seus plans es troba finalitzar el doctorat i passar una temporada més a Singapur, perquè «aquí cuiden molt els investigadors i el govern dona moltes ajudes. Saben que és clau perquè el país prosperi». Durant els pròxims mesos, acabarà per decidir-se entre el sector privat o l’acadèmic, però té clar que «almenys un any i mig més m’hi estaré». Singapur és un dels països amb el PIB més alt del món, i la universitat on estudia Rodríguez, una de les més ben posicionades en el rànquing mundial del seu camp.

Ara bé, el seu anhel més gran és poder tornar a visitar família i amics. «La pandèmia m’ha impedit viatjar, i en moments com les festes de Nadal et poses més nostàlgic. Vull tornar a Tarragona tan aviat com pugui!», se sincera el jove. Fa més d’un any i mig que no pot veure els seus pares, i espera que almenys puguin desplaçar-se fins a Singapur per veure’l defensar la seva tesi en directe. «Això era el pla ideal, però ja veiem com van les coses…», diu resignat.

El protagonista de l’article, a les portes de la seva universitat a Singapur.

Tot i això, Rodríguez assegura que Singapur està «superant» la pandèmia per la «bona gestió» del govern i el caràcter «obedient» dels ciutadans. «A més, els que venen de fora han de fer una quarantena de catorze dies en un hotel designat pel govern. Això sí, pagat pel ciutadà», assegura el tarragoní, que afortunadament va poder moure’s pel sud-est asiàtic abans que arribés la pandèmia. Ara compta els dies per veure els seus, però amb la tesi doctoral al cap i el desig d’un món amb l’energia renovable com a peça fonamental.

Text: Carlos Domènech Goñi

Fotografies: Cedides