‘Heroismos’: cent anys de l’estrena d’un film rodat a Tarragona

El dia 7 d’abril de 1922 s’estrenava la pel·lícula Heroismos al Saló Modern de Tarragona. Va ser un esdeveniment molt important per a la ciutat. Era una pel·lícula feta íntegrament a Tarragona, ideada i rodada per recaptar fons per posar en marxa un hospital de sang a la ciutat. Els impulsors van ser l’industrial i mecenes Lluís Bonet Amigó (1881-1965) que es va fer càrrec de la direcció, el muntatge i de l’equip tècnic i el doctor Lluís Soler Cañellas (?-1954). La recaptació anava en benefici de la Creu Roja i pretenia pal·liar les despeses que va comportar la massiva arribada de ferits i mutilats de la batalla d’Annual el 1921 i sensibilitzar la població.

La pel·lícula també serviria per divulgar racons arqueològics i naturals de Tarragona, ja estava rodada en diferents indrets de la ciutat com la catedral, les muralles, el balcó del mediterrani, el port, l’hospital de la Creu Roja o la pedrera del Mèdol, entre d’altres.

Els actors, no professionals, eren tots ells voluntaris de l’alta societat tarragonina de l’època, com Amparo Sanromá, Raquel Malé, Dolores Balcells, Luis Nörregaard, Maria Dolores Soler, Benigno Dalmau, Francisco Javier Boada i els doctors Lluis Soler i Àngel Rabadá. El film tenia una durada de cent minuts.

El cartell anunciador de la pel·lícula va ser obra del gran cartellista i professor de dibuix de l’Institut de Tarragona, el valencià Francesc de Cidón (1871-1943) i el llibret, amb la novel·la original, va ser escrit pel periodista Lluís de Salvador i Andrés (1893-1975). El llibret, a banda del text, inclou fotografies dels protagonistes i d’algunes escenes de la pel·lícula.

L’espai escollit per a l’estrena, el Saló Modern, va ser cedit per la seva propietària, la senyora Eduvigis Balcells. La sala, segons llegim a la premsa de l’època, estava guarnida amb banderes de la Creu Roja i de la ciutat. Al diari Tarragona escrivien: “La espaciosa sala estaba completamente ocupada por gran número de dames y señoritas de nuestra major Sociedad, por las primeres autoridades y por selecto concurso de caballeros”. I afegien: “Constantemente la concurrència aplaudía, ya sea a la presentación de cada personaje, ya al resultado de cada una de las múltiples escenas que a ello se hacían acreedoras, o bien al pasar por la pantalla bellos panorames que siendo de todos conocidos, nos admiraron por el arte que suponía el presentarlos con toda su natural hermosura”. Posteriorment es farien projeccions del film en sessions populars i a preus reduïts per la “classe media y obrera de la ciudad”.

Va ser tot un esdeveniment ara fa cent anys i ha continuat tenint rellevància i sent notícia en l’actualitat. L’any 2013 els mitjans de comunicació es feien ressò de la troballa i recuperació de 40 segons de la pel·lícula, una peça de gran valor històric tant per al cinema català com per a la ciutat. Poc després, i gràcies a la difusió que es va fer de la notícia, es van poder recuperar tres rotllos sencers de la pel·lícula. La Universitat Rovira i Virgili (URV), a través de la Unitat de Cinema, juntament amb la Filmoteca de Catalunya van iniciar el procés de restauració i preservació de les bobines que es van trobar.

La pel·lícula també ha servit per fer estudis, no sobre el cinema, sinó sobre aspectes de la pràctica mèdica dels inicis del segle XX. Com que hi apareixen imatges d’un hospital, el film permet reconstruir els processos de salut, malaltia i atenció sanitària de l’època. Josep Barceló Prats, del Departament d’Infermeria de la URV, en fa una anàlisi interessant a l’article titulat “Heroísmos (1922), la representación de la pràctica médica a principios del siglo XX”.

Text: M. Elena Virgili Bertran – Biblioteca Hemeroteca Municipal.
Fotos: Biblioteca Hemeroteca Municipal i Aula de Cinema de la URV.