Fa prop de cent anys a Tarragona va tenir lloc un esdeveniment esportiu sense precedents a Catalunya. Entre 1921 i 1923 la ciutat fou seu i organitzadora del Trofeu Armangué, una cursa automobilística nascuda de la mà del Reial Moto Club de Catalunya que volia retre homenatge a Josep Maria Armangué i Feliu, mort tràgicament, durant un arriscat vol d’acrobàcia al Prat de Llobregat, un 29 d’octubre de 1917, a l’edat de 27 anys.

Josep Maria Armangué va néixer a Barcelona l’estiu de 1890. Fou un personatge polifacètic: empresari, dissenyador, esportista destacat en el món de l’automobilisme i del motociclisme. Fou soci fundador del Reial Moto Club de Catalunya i del Real Aero Club Catalunya. Creador de l’autocicle de fabricació catalana conegut com el David i fundador de l’empresa Fábrica Nacional de Cyclecars David, activa fins a finals dels anys 50 del segle passat.

L’elecció de la ciutat de Tarragona com a seu de l’esdeveniment no fou quelcom casual, es va deure en bona part, a la bona gestió i mà esquerra de Lluís Bonet i Amigó (Tarragona 1881- Barcelona 1965), esportista i dirigent esportiu, membre destacat de la societat tarragonina del moment amb un ferm compromís vers la ciutat. El 29 d’octubre de 1922 el diari Tarragona publicava: «En Tarragona salió un hombre joven, de voluntad férrea, trabajador incansable, entusiasta ferviente de toda manifestación deportista, de extremado amor a su ciudad natal, y previendo los enormes beneficios que a la capital podrían producir estos actos de resonancia deportiva, ofreció cuanto se le exigía con tal de que la invicta ciudad romana de sus amores fuese teatro de una fiesta cuyo renombre tenía que traspasar las fronteras.»

Pel que fa a l’esdeveniment, aquest havia de tenir una periodicitat anual. En tres anys s’havien de realitzar tres curses. L’any 1922, però, va ser una excepció, ja que es van dur a terme dues edicions. La competició comptava amb la participació de pilots locals i d’altres vinguts d’arreu. El circuit, d’uns 30 quilòmetres, era de terra, amb molts trams que eren llargues rectes i, per completar-lo, els pilots hi havien de donar una dotzena de voltes. El recorregut que els bòlits havien de seguir passava per les poblacions de Tarragona, Vallmoll i la Secuita. La línia de meta s’ubicava a la capital i vindria a estar situada a l’alçada de la Falsa Braga, a la Part Alta. Per tal de poder acomodar als molts espectadors, que frisaven per veure l’esdeveniment, al Camp de Mart, es muntaven grades amb una capacitat per unes 6.000 persones.

El 30 de juny de 1921 el setmanari de tirada nacional El Mundo Deportivo publicava: «La jornada ha sido brillante, completa, llena de luz, de gratísimas emociones, gracias a los desvelos del Real Moto Club de Catalunya, de los deportistas tarraconenses, de los Ingenieros de Obras Públicas (…), en fin a los propios concursantes que teniendo presente el nombre de la entidad que ponía en liza el Campeonato la memoria del llorado Armangué, hicieron un verdadero “tour de force.”» El mateix rotatiu també deia: «Se ha honrado la memoria de un hombre grande en plena campiña de la vieja Tarraco, precisamente con la obra de su ingenio con el autociclo. Es la justicia que tarde o temprano premia a los Hombres Buenos como Bueno era José María Armangué.»

És ben cert que la prova no es disputava en un circuit tancat i que no comptava amb les mesures de seguretat pertinents tal com les concebem avui en dia. Per aquest motiu, assistir com a espectador o ser pilot d’un dels bòlits participants no estava pas exempt de perills. De fet, en la segona edició, el 21 de maig de 1922, un dels pilots, Andrés Lombart, va patir un greu accident durant un avançament que va acabar en un tràgic desenllaç. En l’accident hi van morir, el copilot i mecànic, Paul Homel i dos espectadors, Maria Coll Serrahima, de 6 anys, i Amadeu Grau Folch, de 12.

El setmanari La Veu de Tarragona del 27 de maig de 1922, ho explicava així: «(…) Lombard intentà passar a un tercer que li cedeix el pas molt difícilment i just. Un grup de gent que hi havia aprop, vora la carretera, avençà el cos de la cuneta per veure el sensacional moment de passar i a l’arribar aquest, els cotxes passen tocant-se, en Lombard, (a 130km per hora) veu inevitable una caiguda a la cuneta (…) frena ràpit, li salta una roda i topa el cotxe en una pedra; el mecànic és llençat en l’aire, la roda solta ha fet uns quants ferits i el cotxe altres pitjors desgràcies.»

Aquest tràgic accident va acabar marcant, inexorablement, el destí de la cursa. A posteriori, a l’octubre de 1922, es va realitzar una nova edició de la carrera, amb unes fortes mesures de seguretat adoptades amb l’objectiu d’evitar qualsevol possible accident. La premsa se’n feu ressò i el diari Tarragona del 29 d’octubre deia: «Se ha procurado prever todas las contingencias (…). Los sitios inmediatos a la Ciudad, que deben seguir los autociclos corredores, han sido separados del público por medio de vallas, y para el paso de los viandantes se han colocado puentes. La Guardia Civil cuidará de la conservación del orden (…).»

Tot i l’èxit de l’edició extraordinària, i el gran ressò i impecable execució de la cursa de l’any 1923, considerada per a molts com la millor dels tres anys, aquella fou l’última edició del Trofeu Armangué a Tarragona. El ressò negatiu del tràgic accident de 1922 en molts mitjans de comunicació de l’època, sumat a la manca, tant de relleu de la figura de Lluís Bonet i Amigó com de compromís per part del Reial Moto Club de Catalunya, van acabar allunyant l’esdeveniment de la ciutat i diluint-lo de la memòria dels tarragonins i tarragonines.

Amb el pas del temps, aquell fet històric únic, es va voler posar en valor. Als anys ’90, s’edità el llibre Trofeu Armangué. Tarragona 1921-1923 de Ramon Giner i Filella i, recentment, en el núm. 52 de la revista Fet a Tarragona es publicà un article de Biel Roquet-Jalmar, «Velocitat i benzina, fa cent anys», on es feia un repàs històric de la cursa i del tràgic accident. Aquest article vol contribuir a preservar la memòria d’aquest esdeveniment i, al mateix temps, posar en valor la tasca de Lluís Bonet i Feliu, visionari i Tarragona ferit, que anys abans que s’inventessin formalment les curses de Fòrmula 1 va fer gaudir als tarragonins i tarragonines de l’emoció i l’adrenalina que suposaven un esdeveniment esportiu d’aquestes característiques.

Text: Montse Sans – Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona
Fotos:

  • Cartell de Cidon: Reial Moto-Club de Catalunya. Trofeu Armangué. Segon any 21-Maig-1922. BHMT
  • Foto 1: Portada del diari Tarragona publicada el 29 d’octubre de 1922. BHMT
  • Foto 2: Viratge. Imatge publicada al diari Tarragona el 29 d’octubre de 1922. BHMT
  • Foto 3: Un moment de la cursa. Imatge publicada al diari Tarragona el 29 d’octubre de 1922. BHMT