S’apaguen les llums de la sala i es projecta una fotografia en blanc i negre d’un pagès llaurant la terra. Acte seguit, es mostra una diapositiva d’una ceràmica ibera en què apareixen unes figures treballant el camp de manera idèntica a la de la imatge anterior. “Res ha variat durant 2.200 anys!“, exclama l’arqueòleg Joaquín Ruiz de Arbulo. Aquesta és una de les idees força de la conferència amb què aquest dimecres el professor universitari va tancar el cicle de conferències “La societat romana” al CaixaForum Tarragona.

Prop de 150 persones (algunes, prenent apunts i tot) omplien l’auditori del carrer Colom en la cinquena i darrera sessió d’aquest cicle, que des del febrer ha permès endinsar-se a l’antiga Roma en aspectes com el món dels artistes, la festa o el poder, en unes sessions que indirectament semblaven servir d’escalfament per a Tarraco Viva. El títol de la darrera conferència era “Qui va ser qui a la Catalunya romana. Persones i personatges de la nostra història antiga“, però a l’hora de la veritat, Ruiz de Arbulo va passar de la pagesia a la ceràmica, d’Indíbil a Mandoni a la Via augusta o de Focea a Empúries en un recorregut tan apassionant com abassegador.

De Arbulo demostra novament amb imatges com al parc de l’oli de les Borges Blanques s’hi troben premses i molins molt similars als que van quedar fossilitzats a Pompeia. La mecanització va truncar fa cinquanta anys aquesta similitud tan gran tot i el pas dels mil·lennis. “No estic en contra dels avenços. La nostra generació està veient el final d’un món i el començament d’un altre“, explica sense dissimular una certa resignació.

L’exemple de l’oli es repeteix, gairebé calcat, si es trasllada al vi. Ja al segle II dC Ateneu explicava que s’havia de beure una copa per pal·liar la set, dues per a l’amor, tres per al somni i deu per trencar el mobiliari. “Els grecs van incorporar la funció social al beure i els romans van sumar-hi els bars. A la nostra civilització sempre hem sabut què bevíem i per què ho fèiem. En aquest sentit al nord d’Europa són bàrbars, fan una altra cosa“, argumenta Ruiz de Arbulo deixant clara la seva procedència de la Rioja i la seva passió per la cultura del vi.

Ruiz de Arbulo explota el seu vessant divulgador amb l’ajuda d’un powerpoint que viatja en el temps com el Delorean de la saga Regreso al Futuro. En pocs minuts passa de presentar-nos a Dionisios, el primer nom propi que es troba a Catalunya (concretament, en una ceràmica localitzada a Empúries al segle VI aC) a “Vibio Menrva”, la primera inscripció etrusca de la península desxifrada per Géza Alföldy.

A partir de l’èxit de Tarraco Viva, diferents experts proposen situar Tarragona turísticament i cultural com “la ciutat que explica la història”. La bona rebuda d’iniciatives com la de Ruiz de Arbulo confirmen que per desenvolupar aquest camí ja disposem de grans divulgadors i de públic amb ganes d’escoltar bones històries.