La màquina del temps de Ruiz de Arbulo

S’apaguen les llums de la sala i es projecta una fotografia en blanc i negre d’un pagès llaurant la terra. Acte seguit, es mostra una diapositiva d’una ceràmica ibera en què apareixen unes figures treballant el camp de manera idèntica a la de la imatge anterior. “Res ha variat durant 2.200 anys!“, exclama l’arqueòleg Joaquín Ruiz de Arbulo. Aquesta és una de les idees força de la conferència amb què aquest dimecres el professor universitari va tancar el cicle de conferències “La societat romana” al CaixaForum Tarragona.

Prop de 150 persones (algunes, prenent apunts i tot) omplien l’auditori del carrer Colom en la cinquena i darrera sessió d’aquest cicle, que des del febrer ha permès endinsar-se a l’antiga Roma en aspectes com el món dels artistes, la festa o el poder, en unes sessions que indirectament semblaven servir d’escalfament per a Tarraco Viva. El títol de la darrera conferència era “Qui va ser qui a la Catalunya romana. Persones i personatges de la nostra història antiga“, però a l’hora de la veritat, Ruiz de Arbulo va passar de la pagesia a la ceràmica, d’Indíbil a Mandoni a la Via augusta o de Focea a Empúries en un recorregut tan apassionant com abassegador.

Continua llegint

Tresors d’Egipte a Tarragona

Veurem mòmies?“, pregunten els nens, il·lusionats abans d’entrar. I sí, en veuran. I els agrada, perquè molts dels infants que veuen l’exposició “Mòmies egípcies. El secret de la vida eterna” amb el col·legi tornen uns dies més tard per veure-la amb els seus pares. De fet, petits i grans se senten atrets per un dels punts més fascinants de la cultura egípcia, fins al punt que prop de 700 persones passen diàriament pel CaixaForum Tarragona per veure la mostra.

Però estan embolicades?“, comenten els nens després de veure la primera mòmia, la de la fotografia que encapçala el present article. La petita desil·lusió dels menuts és una gran sort per als grans, perquè permet contemplar les mòmies gairebé tal com les van deixar els mateixos egipcis. I tot gràcies a Caspar Reuvens, fundador del Rijksmuseum de Leiden, un important museu dels Països Baixos del qual provenen els 250 objectes, tots originals, que conformen l’exposició. En contra del que practicaven alguns dels seus col·legues, Reuvens va ser partidari de no manipular mai les mòmies, esperançat que en el futur les noves tecnologies permetessin estudiar-les en profunditat sense necessitat de desfer-les. Avui, 3.000 anys després del seu embalsament i 200 anys després del seu trasllat a Europa, els visitants podem gaudir d’unes peces en perfecte estat.

Continua llegint

“Actualment hi ha un gaudi de la desgràcia”

Maternitats” és l’exposició que es pot veure actualment al CaixaForum Tarragona i que aplega 16 fotografies que mostren la relació entre mares i fills des de diferents perspectives. “Maternitats” és també un reflex del periodisme de Bru Rovira, que ofereix una altra mirada dels conflictes del Tercer Món, allunyada dels tòpics i proposant una reflexió crítica per part de l’espectador.

L’any 1999 la Milícia, una nena de Belgrad de tres anys, va morir al lavabo de casa seva víctima de l’impacte d’una bomba de l’OTAN. La Dusica, la mare de la filla morta, va voler tenir ràpidament un altre fill per reemplaçar aquesta pèrdua i, fins i tot, va estar a punt d’aconseguir que el part de l’Alexandra coincidís amb el primer aniversari de la mort de la seva filla. El nacionalisme serbi va utilitzar propagandísticament el cas de la Dusica, convertint-la en una “mare coratge” capaç de tot per perpetuar l’espècie. La nounada va ser, fins i tot, objecte de regals per part de la ultradreta del país. A l’hora de la veritat, com intenta reflectir la fotografia inclosa en la mostra, el rerefons d’aquesta història no tenia motivacions polítiques. La Dusica era una obrera industrial víctima de la guerra i que, simplement, s’havia quedat embarassada per intentar superar el dolor de la pèrdua de la seva primera filla.

Continua llegint