La Rambla de les quatre fonts

Passejant per Tarragona no és difícil creuar-se amb diferents fonts, de totes les mides i dissenys imaginables. En podem trobar a la plaça de la Font, òbviament, però també a la de les Cols, al carrer dels Descalços, pujant cap al Llorito o caminant per la Rambla Nova o la Rambla President Companys, per citar-ne només alguns indrets.

És al llarg d’aquestes dues últimes vies on fa alguns anys se’n podien veure quatre del mateix model que representaven quatre sectors que estaven en expansió a la ciutat quan van ser instal·lades, a principis de la dècada dels setanta del segle passat: el turisme, la indústria, la pesca i l’agricultura.

Segons dades de la Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona (BHMT), les dues primeres fonts d’aquest conjunt van ser inaugurades el 1970 i les dues últimes l’any següent, el 1971. Totes quatre estaven formades per un bloc rectangular de marbre travertí, en el qual s’encaixava una pica de marbre negre. D’aquesta manera, l’aigua queia en diversos nivells per formar dues petites basses. A més, a la part frontal s’hi podia veure també una placa de ceràmica amb el nom de ‘Tarragona’ i motius que es referien al sector al qual feia al·lusió cadascun dels brolladors.

El dissenyador d’aquestes fonts va ser Pere De Alejandro. Nascut a Tarragona el 1945, va assistir des de jove a l’Escola Taller d’Art per estudiar posteriorment a l’Escola de Mestria Industrial Comte de Rius. La seva vocació artística assegura que li ve des de sempre. De Alejandro recorda perfectament el seu primer estudi, que va ser un petit espai de casa seva on va començar a fer les seves primeres obres i a treballar amb materials com el fang.

Un cop acabats els estudis, el 1961 entrà a treballar per a l’Ajuntament de Tarragona. És durant aquesta etapa quan va rebre l’encàrrec de dissenyar les fonts que es col·locarien al llarg de les avingudes del Conde de Vallellano (actualment la Rambla Nova, en el tram entre la font del Centenari i la plaça Imperial Tàrraco) i de Pius XII (avui la Rambla del President Companys), pel qual va tenir certa llibertat creativa.

L’autor confessa que per dissenyar aquestes fonts no es va inspirar en d’altres ja existents, sinó que a partir de la informació de la qual disposava va pensar quin seria el model més adient per a un carrer com la Rambla. Va ser simplement amb això que les va projectar. El cost total del conjunt de quatre fonts, com apunten des de la BHMT, va ser de 240.232 pessetes de l’època.

De Alejandro assegura que va decidir fer les quatre fonts de la Rambla idèntiques perquè es trobaven al mateix carrer, tot i que també assegura que «al final era l’Ajuntament qui decidia, perquè les fonts eren seves». Així es va decidir que s’aprovés que fossin totes del mateix estil.

Poc temps més tard, també li van ser encarregats uns altres brolladors que se situarien a diverses zones de la ciutat com el Serrallo, Bonavista i el Passeig de les Palmeres, i que comptaven amb models més moderns i diferents, pensats en funció del barri o l’àrea on havien d’instal·lar-se.

Dues de les fonts de la Rambla Nova, les dedicades al turisme i la indústria, es van treure del seu emplaçament l’any 1994. Les altres dues, les que feien referència a la pesca i a l’agricultura, ho van fer el 2002. El motiu de la seva retirada va ser la construcció dels aparcaments de la Rambla Nova i de la Rambla President Companys.

Recentment, una d’aquestes fonts, concretament la de la Tarragona turística, ha estat recuperada gràcies a Ematsa i es troba a l’entrada a la seu de l’empresa d’aigües. L’autor afirma que «s’ha fet una molt bona recuperació i fa molt de goig». De Alejandro també considera “encertat” el lloc on s’ha instal·lat la peça escultòrica.

Pocs després de la inauguració d’aquestes fonts, De Alejandro va decidir que era el moment de plegar de la seva feina a l’Ajuntament. El 1974 va demanar una excedència i des de llavors s’ha dedicat exclusivament a treballar en l’art. «Això em va permetre fer coses més interessants per mi, treballar amb total llibertat», comenta.

Entre els treballs i projectes que ha dut a terme des de llavors hi ha escultures, pintures i decoracions, incloent-hi un mural fet amb diversos tipus de pedres, materials de rebuig i eines relacionades amb el rec i el control de l’aigua que es troba a l’estació de bombament número 10 de Tarragona.

Text: Gerard Gros.
Imatges: Chinchilla. Centre d’Imatges de Tarragona / L’Arxiu i Ematsa.
Article publicat originalment a l’edició digital del Fet a Tarragona.