Es compleixen 30 anys de la descoberta casual de l’estàtua en uns treballs d’enjardinament del Parc de la Ciutat
El mes de març de 1992, durant les tasques d’enjardinament del Parc de la Ciutat, va aparèixer una estàtua romana arran de terra. Feia molt anys que a Tarragona no es trobava una escultura d’aquelles característiques. Uns anys abans, el 1987, l’equip d’arqueòlegs del Taller Escola d’Arqueologia (TED’A) havia excavat la zona, delimitant les estructures d’una vil·la romana suburbana del segle I dC i una àrea funerària en la qual es van localitzar nombrosos enterraments. Es va determinar que la majoria d’enterraments excavats, gairebé un centenar, pertanyien a les capes més baixes de la societat, ja que l’aixovar era molt modest.
L’escultura va aparèixer durant unes obres per a la creació i condicionament del futur Parc de la Ciutat i a pocs centímetres del terra, quan l’excavadora estava removent el terra. Posteriorment, l’estiu de 1992 es va procedir a fer excavacions en el lloc on va ser trobada l’escultura i aleshores van sortir a la llum restes d’un edifici d’època romana.
L’escultura es va traslladar a la Casa Castellarnau, on el restaurador Eustaqui Vallès va netejar i va restaurar el que s’havia fet malbé en el moment de l’extracció.
Es tractava d’una estàtua femenina de marbre vestida amb una túnica i en bon estat de conservació. Li faltava el cap, el braç dret i la part anterior del peu esquerre. Es calcula que devia tenir una alçada de 1,60 cm i un pes d’uns 600 quilos.
Se la coneix popularment com la Tecleta. La van batejar així quan un arqueòleg es va acostar al lloc del descobriment i, en veure l’escultura, va comentar en veu alta que semblava una imatge de Tecla perquè li faltava un braç. Aquest denominació va generar comentaris a la premsa local en forma de cartes al director. Sigui com sigui, el nom de Tecleta ha perdurat fins als nostres dies i ben pocs deuen recordar la polèmica suscitada, tant pel nom popular com per la seva ubicació definitiva.
La troballa va tenir força ressò mediàtic, no només per la seva importància com a peça d’interès arqueològic i històric, sinó també perquè se la van disputar els dos museus de la ciutat, el Museu Nacional Arqueològic (MNAT) i el Museu d’Història de Tarragona (MHT). La troballa va tenir lloc per personal de l’Ajuntament de manera accidental i no fruit d’una excavació arqueològica programada en terrenys de la ciutat. Aquesta va ser una de les fonts de conflicte sobre les interpretacions d’on havia de ser dipositada.
El mes de juliol de 1992, i un cop restaurada, es va exposar a la rotonda del Palau Municipal. Poc després s’hi va afegir el tros de braç danyat i una placa de coure amb la tau a l’esquena com a suport de l’escultura.
El novembre del mateix any es va distribuir un díptic amb explicacions de l’escultura. I poc després, el mes de gener de 1993, l’escultor Magí Barenys va realitzar un motlle de l’escultura per fer-ne una còpia idèntica. Els treballs es van fer a la mateixa rotonda de l’Ajuntament per tal de no moure l’escultura del lloc. L’Ajuntament també va encarregar petites reproduccions de l’escultura de pols de marbre i de plata com a regal institucional.
Un cop fet el motlle es va procedir a la restauració de l’escultura per part dels arqueòlegs del Taller Escola de restauració de la muralla.
Actualment l’escultura es pot contemplar al fons del criptopòrtic inferior de la plaça de representació, o com se la coneix popularment, la volta de la Tecleta del Pretori romà.
Text: M. Elena Virgili Bertran – Biblioteca Hemeroteca Municipal
Fotos: M. Elena Virgili i Azahara Palomares (Snik)
Deixa un comentari