La Dora Vargas, junt amb el seu marit, dos fills i la seva mare, fa dos anys que viu a Tarragona. Naturals de Colòmbia, van decidir demanar asil polític a Espanya davant de la situació política i social que viu el país. Des d’aquell moment han viscut situacions burocràtiques complicades, agreujades per la pandèmia de la covid-19. Parlaven una mateixa llengua, però es trobaven amb cultures molt diferents. La Dora forma part de la Taula Intercultural de la Conselleria de Nova Ciutadania i ha estat, en gran part, gràcies a aquesta iniciativa que ella i els seus han aconseguit integrar-se i, a la vegada, poder explicar i difondre les seves tradicions.

Vivien a Ibagué, al departament de Tolima, al centre de Colòmbia. Tant la Dora com els seus fills es dedicaven a la docència, mentre que el seu marit era comerciant. Es van interessar per desplaçar-se a Barcelona, però “vam veure que la vida era molt costosa i vam optar per cercar alguna ciutat propera que fos més petita”, declara.

La família de la Dora Vargas aterrà a Tarragona a principis de març de 2020 i, dies després, van patir el confinament total a causa de la pandèmia. Va ser llavors quan van començar els seus problemes. “No enteníem moltes coses, i això que parlàvem igualment el castellà”, expressa. Ho desconeixien absolutament tot, des de com agafar un autobús fins a quin centre sanitari acudir en cas de malaltia, així com gestionar la seva documentació. A aquesta situació se li va afegir la petició denegada d’asil polític. En aquesta problemàtica, van rebre el suport i ajuda de la Creu Roja de la ciutat.

La Dora, a l’entrada de l’Escola Oficial d’Idiomes

Tot i tenir la certificació RUV per part de Colòmbia (Registre Únic de Víctimes) i estar reconeguts com a desplaçats per la violència no han trobat encara la manera d’obtenir l’asil. Va passar un any i mig fins a rebre la negativa, amb l’única explicació, segons detalla la Dora, “que al nostre país hi regna la pau i no hi ha cap tipus de guerra”. “Vam viure i vivim indocumentats”, expressa amb resignació. Avui en dia, només disposen d’un resguard que els indica que es troben dins del procés, a l’espera de rebre la resposta de l’al·legació que han presentat al Ministeri d’Interior.

Agraïts a Tarragona i a la Taula Intercultural

A la situació econòmica colombiana actual cal afegir la problemàtica del narcotràfic i la guerra entre grups insurrectes. Una situació que van viure en “primera persona”, ja que gairebé recluten al seu fill, llicenciat en Química i Biologia, per formar part d’un dels seus laboratoris.

Malgrat tot, han intentat integrar-se a la ciutat de la millor forma. “No hem vingut a viure d’ajudes, som aquí per protegir-nos la vida”, diu de forma rotunda. Així, considera que la integració no és “només fer un curs de català i aprendre la cultura, sinó també fer-ho en l’àmbit laboral i aportar al país on vius”, comenta. La nouvinguda, però, es pregunta com ho poden fer “si no vivim de forma reglada”.

A la Dora li agrada el català, l’entèn i, tot i que no el parla, és una de les seves assignatures pendents. Per ara, ja ha fet un curs per obtenir coneixements. Gairebé no mantenen contacte amb la seva família colombiana i intenten mantenir les seves arrels tot degustan plats típics com les arepas, el sansocho o les achiras.

La Dora, amb la seva família

Ella i la seva família es mostren molt agraïts al territori i a “Tarragona en concret”. Des de la Conselleria de Nova Ciutadania els han brindat les ajudes necessàries i els han convidat a participar de la Taula Intercultural. Ha estat una forma d’integrar-se a la ciutat, poder expressar la seva problemàtica i brindar als tarragonins i tarragonines la cultura colombiana. Per a ells “significa una oportunitat” i, des de dins la Taula, “lluito per la pau del meu país”. “Qui és feliç marxant del seu país i zona de confort?”, es pregunta. Té clar, però, que ara “toca pensar amb Tarragona” i el seu objectiu “és crear una vida aquí, aportant el millor de nosaltres”. Ho expressa amb il·lusió i esperança en una ciutat que li “encanta”.

Pendent de les eleccions a Colòmbia

Colòmbia té una important cita aquest diumenge, 13 de març. El país celebra les eleccions per la nova composició del Congrés. Amb tres coalicions que representen l’esquerra, el centre i la dreta, molts experts argumenten que existeix un procés electoral excessivament complex, davant d’un descontentament social per l’increment dels preus, la pandèmia i la reforma tributària.

La Dora, així com els seus fills, mare i marit, estarà molt pendent d’aquestes eleccions. El mateix diumenge es desplaçaran a l’ambaixada de Colòmbia a Barcelona per exercir el seu vot. Tot i això, dubta que algun dels candidats dels comicis —Petro, Fajardo y Gutiérrez— puguin resoldre la situació que es viu al país. “Colòmbia només l’arregla Déu en aquests moments”, comenta amb tristesa. Segona la seva opinió, les “doctrines actuals de dreta i esquerra que manegen el país han perdut el nord” i reclama “llibertat i democràcia perquè cap país sigui esclau d’unes doctrines polítiques”.

Text i imatges: Josep Gallofré