L’arc de Berà es troba situat a uns 20 quilòmetres de Tarragona, dins del terme municipal que porta el mateix nom, sobre el traçat de l’antiga via Augusta. És un dels monuments del conjunt arqueològic de Tàrraco declarat patrimoni mundial de la humanitat per part de la UNESCO.

Data del segle I aC i se’n desconeix l’autoria i en honor a qui o a què es va fer. Es creu, però, que podria haver estat dedicat a August o a les personificacions divines de les seves virtuts o, com alguns investigadors apunten, podria haver servit per marcar els límits territorials de l’ager tarraconensis. El que sí es coneix del cert és que el monument fou construït a raó d’una disposició testamentària de Luci Licini Sura. És una informació que ens ve donada per una inscripció conservada en el fris del monument.

En el butlletí Tarragona Municipal, núm. 207, del febrer de 2002, l’arqueòleg, Lluís Piñol el descrivia així:

«Aquest arc honorífic està constituït per un cos central sobre podi, decorat amb falses pilastres acanalades que culminen  amb capitells d’estil corinti. Presenta una única obertura consistent en un arc de mig punt decorat amb motllures (…). La part superior de la construcció tanca amb la presència d’un entaulament tipus, format per l’arquitrau, fris i cornisa. Finalment, estava coronat per un àtic del qual no se’n conserva res (…).»

En el Va Ser Notícia d’aquest mes recordem un fet que va tenir lloc a inicis de la Guerra Civil Española (1936-1939) i que va afectar directament el monument protagonista d’aquest article. Víctima del més gran atemptat conegut en els més dels seus dos mil anys d’història, l’acte es va dur a terme seguint les consignes del Comitè Central de Milícies Antifeixistes. Dues càrregues explosives, col·locades a la base del monument, van detonar amb l’objectiu d’impedir el pas de les tropes franquistes que avançaven per la carretera nacional 340 que, en aquell moment, just, passava per sota de la construcció.

El Diari de Tarragona del 30 d’octubre del 1936 narra els fets que van tenir lloc la nit del 20 al 21 de juliol i que el posaran en greu risc: «A un quart de deu de la nit (…) varen trencar el silenci camperol dues explosions, una més forta que l’altra, les quals (…) llançaren rebles fins a 180 metres lluny del lloc d’origen. (…) Tot l’estrep de la banda de migjorn quedà malmès, enderrocats uns trenta carreus, deixant l’arcada en situació compromesa, extremadament perillosa d’un complet ensulciament.»

Apuntalat l’arc per tal d’evitar l’ensorrament de l’estructura, es van iniciar les tasques de restauració gairebé de forma immediata. En elles participaren la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Tarragona.

En la secció “Els dies i els fets” del Diari de Tarragona:  del 14 d’agost de 1936, es llegeix: «La Generalitat de Catalunya, bon punt va tenir esment del bàrbar atemptat comès contra aquesta joia arqueològica que és l’Arc de Lucini Sura, va prendre les necessàries mesures per tal que es procedís a la seva reparació.» En l’article també es demanava: «…Tornar sobre un assumpte que té interès vitalíssim per a la conservació i salvament de l’Arc de Barà. Ens referim al projecte de desviació de la carretera formulat fa cosa d’un parell d’anys, aprovat (…) i consignada una quantitat per la seva realització». Projecte que havia quedat aturat per l’oposició d’un dels propietaris dels terrenys que vorejaven l’arc a que li fossin expropiats.

Finalment, entre l’octubre i desembre de l’any 1936, aprofitant la conjuntura del moment, es van expropiar els terrenys anteriorment mencionats i es va dur a terme el desdoblament de la carretera. A l’alçada de la construcció romana, aquesta és bifurcava pels costats de manera que el monument quedava justament al centre, tot formant una mena de plaça ovalada.

Paral·lelament, la base del monument es va reconstruir i van començar les obres d’arranjament del seu entorn, més o menys, tal com les coneixem avui en dia.

Durant més de divuit segles el traçat de la via havia transcorregut per sota de l’Arc de Berà amb el que això comportava de deteriorament pel monument. Tot i ser-ne conscients —uns anys abans de 1936 la Comissió de Monuments de la província ja tenia redactat el projecte i la dotació econòmica per dur a terme el canvi de traçat de la carretera— es va haver d’esperar a l’esclat de la Guerra Civil i a la perpetració del vil atemptat per tal de fer realitat el desviament somiat. Desviament que, quan va arribar finalment, va permetre una millor conservació i contemplació de l’arcada romana.

 

Text: Montse Sans, Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona

Imatges:

Foto 1. Gravat de l’Arc de Barà a Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la cote d’Afrique de Tanger a Tétouan / Taylor, isidore-Justin-Séverin, Baron (1789-1879). París: Librairie de Gide Fils, 1826-1832, 3r volum. BHMT.

Foto 2. Anunci amb l’Arc de Barà al fons. Anys ’20. BHMT.

Foto 3. Diari de Tarragona 30.10.1936, portada. BHMT.

 

Etiquetes: , ,