El Karbo Deportivo gallec va guanyar la competició, encara amateur, jugada per 16 equips d’arreu de l’Estat
En la seva recent intervenció a la sèrie Dones a la Història de Tarragona, la tarragonina Rosa Mallol feia referència a l’organització de la primera Copa de la Reina de futbol a Tarragona l’any 1981. Va ser una primera edició no oficial, abans del reconeixement de la competició per part de la Federación Española.
La presencia de notícies de partits de futbol femení al Diario Español dels anys setanta i vuitanta del segle passat era força habitual. En ocasions, fins i tot, s’hi podien llegir alguns reportatges més extensos que anaven més enllà d’un breu amb els resultats dels partits.
Així, per exemple, al Diario Español de 12 de maig de 1971 s’hi llegeix: “El futbol femenino va cogiendo singular arraigo en todas partes y rara es la Ciudad que no cuenta ya con su equipo. Tarragona no podia ser menos, y ahí està el USFEAC para demostrarlo”. L’USFEAC era la Unión Sportiva Femenina En Ayuda al Cuerpo.
El mateix rotatiu, el dia 2 de juny, li dedica una plana sencera al nou equip amb una entrevista al seu secretari, Alfredo Saguer i a la seva esposa M. Dolores Sais, més coneguda com Mundo, l’única jugadora de l’equip amb experiència. “Empezó casi de broma. Luego se aprovecharon sus especiales características para organitzar encuentros de tipo benefico, y finalmente el fútbol femenino ha tomado ya carta de naturaleza. Cada dia hay más clubs, más partidos, ya se ha montado un campeonato y no parece lejano els día en que todo adquirirá su tono plenamente formal y federativo”.
El mateix article explica que a través d’un anunci a la premsa i a Ràdio Tarragona es va fer una crida a les noies interessades en jugar a fútbol. S’hi van presentar una cinquantena, de les quals vint-i-cinc van ser les escollides. D’aquesta manera es van formar dos equips, que entrenaven dos cops per setmana al camp del Gimnàstic, que els deixava l’espai. No rebien cap mena d’ajut i només podien comptar amb la recaptació que es feia a la taquilla els dies dels partits.
Uns dies més tard, el 10 de juny, el mateix diari reprén la qüestió: “El futbol femenino continua su marcha ascendente y son ya muy escasas las localidades donde no se haya formado su equipo correspondiente. (….) Ya empiezan a sonar nombres y se habla incluso de que algunes destacadas jugadoras han recibido ofertas para pasar al profesionalismo. No cabe duda, de que al final esta será la meta del fútbol femenino, la creación de una liga nacional federada”.
Entre el 25 i el 28 de juny de 1981, ara fa 42 anys, va ser notícia la celebració a Tarragona del primer campionat de futbol femení en honor a la reina Sofia. Les jugadores de futbol encara no estaven federades però ja feia anys que hi havia equips femenins consolidats en diferents ciutats. Després de mesos complicats i amb la tenacitat i impuls d’algunes persones es va aconseguir que 16 equips d’arreu de l’Estat vinguessin a la ciutat a disputar el nou trofeu. Es van seleccionar nou equips de Catalunya (l’AD Punta del Este de Tarragona, el Granollers, el Sabadell, el Barcelona, el Ciudad Condal, el Cardona, l’Espanyol, el San Adrián i el FF Catalunya), dos de Las Palmas (Risco de las Palmas i Unión Canarias), dos gallecs (el Pontevedra i el Karbo Deportivo de La Corunya) i un de Valladolid, un de Bilbao i un de Mallorca. Tots els equips es van allotjar a les instal·lacions de la Universitat Laboral.
L’impulsor i artífex de la competició va ser Agustí Mallol Pons —germà de Rosa Mallol, a la qual es fa referència a l’inici de l’article—. Els altres membres del comitè organitzador van ser: Julio Garcia, Rafael Garcia, Rosa Mallol i M. Teresa Andreu. La prova va comptar amb un pressupost d’un cost d’un milió de pessetes.
Diferents clubs van cedir els seus camps per tal de poder jugar els partits. El 26 de juny quatre equips van jugar una lligueta a Salou, Vila-seca, Torreforta i Torredembarra. Les semifinals van tenir lloc el dia 27 a Salou i Torredembarra mentre que la final, el diumenge dia 28 de juny, es va disputar al camp del Gimnàstic.
En paral·lel, el dia 25 es va celebrar una festa al Camp de Mart per donar la benvinguda als equips participants, amb actuació del ball de bastons i de castellers. Tot plegat, amenitzat amb la música de l’acordionista del Serrallo Ana Vizcarro i la Coral del barri.
La final la van disputar el Karbo de La Corunya contra la Unión Risco de las Palmas, amb triomf de les gallegues per 2 a 1.
Els equips es va haver de pagar el viatge ja que no van rebre cap ajut ni cap subvenció institucional. Fins i tot l’equipament de les jugadores del Karbo va ser prestada. Aquest club, fundat el 1968, va ser referent del futbol femení durant la dècada dels vuitanta fins a la seva desaparició, per motius econòmics, l’any 1988.
A l’hora de valorar la competició, al Diario Español s’hi barrejaven opinions futbolítiques amb certa misogínia: “Unos se inclinan sobre que han visto ráfagas de buen fútbol, otros que las mujeres no llegan ni por mucho a un nivel acceptable y los más realistas, que a ráfagas y por descontado por individualidades, hay jugadoras que pueden acaparar la atención de los aficionados en el fútbol femenino, por mucho que otros opinen que no es para las chicas este deporte rey.”
L’any 1983 la Federació Espanyola de Futbol va reconèixer el futbol femení al país i es va disputar la primera competició oficial del Campeonato de España. Tarragona n’havia estat va ser la precursora.
Text: Elena Virgili Bertran, Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona
Imatges: publicades el 16 de juny de 1981 a ‘Diario Español’.
Deixa un comentari