BlocPatrimoni

L’enderrocament fallit de l’església de l’interior de l’amfiteatre

L’intent de 1923 per dinamitar l’església de Santa Maria del Miracle va fallar, fet que va provocar un debat sobre la conservació del patrimoni

09/02/2022
Vista general del Penal i de l’església de Santa Maria del Miracle (1905).

El dia 3 de febrer de 1923 a la ciutat de Tarragona es va produir un fet insòlit de conseqüències fatídiques: L’església de Santa Maria del Miracle era dinamitada. Catorze de les vint barrinades detonaren i part de l’antic temple quedà destruït.

L’església de Santa Maria del Miracle de Tarragona fou edificada entre els segles XII i XIII al bell mig de les restes de l’amfiteatre romà, sobre la mateixa arena on van patir martiri Sant Fructuós i els seus diaques Eulogi i Auguri.

L’església, construïda en estil romànic, d’una sola nau i planta en forma de creu llatina, quedà al segle XIX integrada en el presidi que va allotjar els presos que participaren en les obres de construcció del port de Tarragona. El presidi com a tal es va mantenir en funcionament fins al 18 d’octubre de 1906, en què una reial ordre va decretar-ne la seva supressió i enderroc.

Però, al contrari del que alguns van imaginar, la supressió del presidi no va significar la fi de les vicissituds que afectarien l’església del Miracle, ni tampoc a la seva recuperació com a monument artístic i patrimonial. A partir d’aquell moment el deteriorament i la deixadesa del monument fou imparable.

Portalada de l’Església de Santa Maria del Miracle apuntalada (1920).

Però què va succeir aquell dissabte 3 de febrer de 1923? La notícia fou recollida l’endemà pel Diario de Tarragona en forma de nota breu:

«A las cuatro de la tarde de ayer por la brigada municipal se intentó volar con dinamita la pared que circunda las ruinas del expenal del Milagro. El intento no dió el resultado apetecido por el estado en que se halla la mencionada pared y por no haberse preparado la explosión con la fuerza necesaria a fin de evitar que pudiera ocasionar desgracias.»

En un format més extens i en un to més crític el diari Tarragona també se’n feia ressò tot publicant una notícia encapçalada amb el titular següent: «Barrenos y otros excesos» on s’explicava que la comissió municipal havia decidit dur a terme l’enderroc del temple de Santa Maria del Miracle col·locant «veinte barrenos al pie de los muros exteriores, que quedan firmes, al objeto de que estallando simultáneamente sirva de espectáculo gratuito y emocionante». El diari definia dita acció com: «una solemne barrabasada» i aventuraven a predir: «Si al derrumbarse el muro, cae sobre las ruinas existentes, los diversos fragmentos arqueológicos (…) quedaran bajo siete estados de tierra (…). Si cae al lado, quedará interceptado el camino que lleva a la playa del Milagro. En el caso improbable de caer a plomo, es seguro que se destrozarán los motivos decorativos que quedan en el friso de lo que fue nave y uno o dos capiteles que restan en los ángulos del crucero.» I deien a continuació: «No pretendemos dar lecciones a nadie (…) pero, en ocasiones como la presente, es un deber de ciudadanía levantar la voz (…).»

Tot i el malestar expressat pel diari Tarragona, res va impedir que a dos quarts de tres de la tarda el passeig de Santa Clara s’omplís de curiosos i entre aquests també hi fossin presents les autoritats de la ciutat. L’acte de demolició va quedar impregnat d’un cert caire festiu a l’espera de poder presenciar com l’església sortia volant. La sorpresa va arribar quan després de la voladura es va  comprovar que «las paredes seguían en pie», fet que provocà que s’escapés el riure als assistents. El mateix diari Tarragona valorava el fet així: «El fracaso es tan definitivo, que fue tema de pintorescos comentarios»

Notícia publicada al diari La Cruz. Diario Católico, 07.02.1923 p.1.En els dies posteriors, més veus crítiques s’alçaren contra el fet, i el 7 de febrer el diario católico La Cruz publicava un article titulat: «En defensa del patrimonio artístico. ¿Estamos a tiempo?», on lamentava profundament el que havia succeït: «¡Las mismas piedras protestaron de tan detestable atentado, resistiendo a la acción demoledora!» En la mateixa notícia lloaren la defensa feta per part de la Reial Societat Arqueològica i demanaren una major implicació a favor de la preservació del monument per part de la «Comisión Provincial de Monumentos, la Atracción de Forasteros, Sociedades Artísticas y demás personas amantes de las glorias de Tarragona».

Diaris de fora de l’àmbit de la província se’n van fer ressò. Fou el cas per exemple de La Veu de Catalunya. El diari Tarragona publicà el 10 de febrer, entre les seves pàgines, els telefonemes del ministre de Instrucción pública y Bellas Artes, del ministre de Gràcia i Justícia, del president de la Mancomunitat de Catalunya i de l’arquitecte de la Mancomunitat, Jeroni Martorell, manifestant-se tots ells en defensa de la malmesa església.

No seria fins un any més tard, el 5 d’agost de 1924, que mitjançant una reial ordre, que arribava tard, es declarava Santa Maria del Miracle, així com l’amfiteatre romà, monument nacional. Semblava que això serviria per preservar-los, però la normativa no fou suficient per evitar-ne el lent i progressiu deteriorament i el mal ús del patrimoni que portaria a l’any 1936 a l’enderroc final de la volta de l’església per part de la brigada municipal.

Església de Santa Maria del Miracle a l’amfiteatre.

Amb el temps la sensibilitat vers al patrimoni va anar in crescendo. Prova d’això és el sorgiment d’un moviment ciutadà conegut com els Amics de l’Amfiteatre, líders en la lluita de recuperació del monument. En els anys 30 del segle passat, William J. Bryant, destacat polític nord-americà, visità Tarragona, quedà enamorat de la ciutat i dels seus vestigis arqueològics, i contribuí econòmicament a la recuperació de l’amfiteatre, fet que en va permetre la seva conservació i preservació. L’any 2000 el monument en qüestió, així com la resta del conjunt arqueològic de Tàrraco, fou declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat. El lligam indissoluble del temple de Santa Maria del Miracle amb el monument en qüestió va permetre preservar el que en quedava de la petita malmesa església romànica. 

Text: Montse Sans, Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona
Fotos:

  • Notícia publicada al diari La Cruz. Diario Católico, 07.02.1923 p.1. BHMT.
  • Portalada de l’Església de Santa Maria del Miracle apuntalada (1920). VALLVÉ/ CIT/ ARXIU-Fons Municipal.
  • Vista general del Penal i de l’església de Santa Maria del Miracle (1905). DESCONEGUT/ CIT/ ARXIU-Fons Municipal.
  • Església de Santa Maria del Miracle a l’amfiteatre. DESCONEGUT/ CIT/ Arxiu-Fons Municipal.


1 Comentari

  1. Xavier
    09/02/2022 Respon

    Molt interesant

Deixa un comentari