Les entranyes de Tarragona: 25 anys de la descoberta cova urbana

El 17 de desembre de 1996 la premsa publicava que al subsòl de Tarragona s’havia trobat un llac subterrani d’aigua dolça, probablement el més gran de tota Catalunya. La troballa s’havia fet per casualitat durant la construcció d’un edifici al carrer Gasòmetre, 32. El solar en qüestió ja havia revelat abans algunes grates sorpreses: durant unes excavacions arqueològiques prèvies s’hi havia documentat l’existència d’un pou i d’unes galeries, datades d’època romana. En el pou hi havien aparegut dos bustos, un de l’emperador Tiberi i l’altre, de Neró Germànic, del segle IV d.C.

El Diari de Tarragona del 17 de desembre de 1996, titulava: «Encuentran en el centro de Tarragona el lago subterráneo más grande de Cataluña»: El Punt del mateix dia destacava la notícia amb el següent titular: «Unes galeries romanes podrien amagar el llac soterrat més gran de Catalunya a Tarragona» i el Nou Diari publicava la notícia així: «Descobreixen el llac més gran de Catalunya sota Tarragona».

Sembla ser que d’aquest llac subterrani se’n tindrien referències antigues, recollides i publicades en el llibre Tarragona Monumental de Juan Francisco Albiñana i Andrés de Bofarull, de l’any 1849. En el capítol dedicat a les aigües i aqüeductes, la descripció que es fa de la galeria romana del Fortí Reial mostra grans similituds amb la trobada el 1996. De fet, es descriu l’exploració d’uns pous fins a trobar-se un gran llac.

Finalitzats els treballs arqueològics, la constructora va continuar rebaixant el sòl fins als 12 metres, tot observant que el pou agafava una forma estranya. Per aquest motiu el 22 de desembre es va decidir que un equip d’espeleòlegs, encapçalats per Antonio Cabezas, entrés a explorar-lo.

En les setmanes posteriors a la descoberta, els nous espais explorats van posar de manifest la magnitud del descobriment i les dimensions físiques de la cova, formada per una munió de llacs i galeries sense fi.

A mesura que els espeleòlegs s’endinsaven en les entranyes de la ciutat anaven descobrint espais als quals anaven batejant amb noms curiosos i significatius per un motiu o un altre: El llac CEO (que porta el nom del Centre Excursionista d’Olivella, al qual pertanyien els primers exploradors), el llac Benso, la Platja, la sala Maginet i la Sala dels Blocs (denominada posteriorment Sala Josep Maria Forné, en honor al promotor, amant de l’arqueologia i impulsor de les exploracions a la cova). En campanyes posteriors es va descobrir la Sala Rivemar, de més de 5.000 m2, la galeria del Fang, on aquest element és una constant, la Galeria Virgili, les galeries Viral i Perviral i la Galeria Perona, espais que, de mica en mica, se sumaren als prèviament ja explorats.

Actualment els membres del Societat d’Investigacions Espeleològiques de Tarragona (SIET) hi continua fent expedicions que donen pas a nous descobriments, com si la cova no tingués fi. De fet, organitzen visites guiades per grups reduïts, que amb vestits de neoprè i cascos amb il·luminació, estan disposats a gaudir d’una gran aventura.

Avui en dia sabem que aquests llacs i galeries s’estenen per sota el mateix centre de Tarragona i que abasten els carrers Gasòmetre, Soler, la plaça Corsini i el carrer Fortuny en direcció a la Rambla, i que recorren més de 300 metres lineals sota la ciutat a 30 metres de profunditat. Aquest fet és precisament un dels seus trets distintius. També sabem que les aigües que inunden la cova i formen els seus llacs provenen, probablement, de la conca del riu Gaià. Que a l’interior de la cova la humitat és del 90% i que la temperatura es manté constant entre 18 i 20 graus.  Que l’únic habitant de tan immens espai és un insecte àpter de la classe dels col·lèmbols. I que a la cova hi regna el silenci absolut que contrasta amb els carrers bulliciosos i plens de vida de la nostra ciutat.

Text: Montse Sans – Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona

Imatges

• Capçaleres de la premsa tarragonina de l’època: Diari de Tarragona, Nou Diari i El Punt del 17/12/1996 que publicaren la descoberta del llac subterrani. BHMT.
• Dibuix del pou i del llac publicat a: d’Albinyana i de Borràs, Joan Francesc; Bofarull i de Brocà, Andreu de: Tarragona monumental, ó sea Descripcion històrica y artística de todas sus antigüedades y monumentos. Tarragona: Impremta de Arís y Jurnet, 1849. BHMT.
• Topografia de la Cova Urbana de Tarragona, realitzada per la Societat d’Investigacions Espeleològiques de Tarragona i recollida per Ferrer Rico, Víctor: La Cova Urbana de Tarragona, Corbera de Llobregat: l’autor, 2014. BHMT.
• Imatges de l’interior de les sales Rivemar i Josep Maria Forné, cedies per la Societat d’Investigacions Espeleològiques de Tarragona.