L’èxode de Tarragona a la Guerra Civil, segons Robert Capa

Assistim a la preestrena del documental 'El món on volíem viure', basat en les imatges que feu el mític fotògraf hongarès

Si no hi ha cua avui en dia en poc més d’una hora ens podem plantar a Barcelona amb cotxe. Si ens volem estalviar els peatges i armar-nos de paciència podem agafar la Nacional 340 i aleshores el trajecte pot superar tranquil·lament els 90 minuts. En la majoria de casos, però, el viatge no deixa de ser quelcom còmode i rutinari, sense més transcendència.

Imaginem ara que hem de recórrer la mateixa distància amb totes les nostres pertinences a sobre. Els més afortunats disposaran d’un carro, però en molts casos haurem de traginar quatre bosses i una màrfega tot arrossegant la canalla. Enrere deixem les nostres llars, potser algun familiar mort, i endavant només ens espera un futur incert. El gener de 1939 el fotògraf Robert Capa va fotografiar l’èxode de milers de republicans des de Tarragona cap al nord davant de la victòria imminent de l’exèrcit nacional. Ahir dilluns vam poder reviure aquest capítol de la Guerra Civil gràcies al documental El món on volíem viure, preestrenat ahir a l’Antiga Audiència i que es podrà veure aquest dimarts al programa Sense ficció de TV3.

El 15 de gener les tropes del general Franco entraven sense oposició a Tarragona. Enrere quedaven divuit mesos de bombardejos que havien provocat 315 morts i 511 ferits en una ciutat de 30.000 habitants. Just abans de l’ocupació, milers de persones fugen cap al nord. Robert Capa, un jove fotògraf que havia adquirit certa fama retratant la Guerra Civil per a revistes internacionals, viatja a Tarragona i ressegueix aquest èxode. Les 101 fotografies que va fer són un testimoni perfecte de les conseqüències del conflicte. “Capa va retratar la derrota de la població civil, la gran derrotada sempre en totes les guerres“, va assegurar Jordi Ferrerons, productor executiu del documental, durant l’acte de presentació, celebrat en una Antiga Audiència plena de gom a gom.

El documental, ben escrit i dirigit per Oriol Querol, explica en poc menys d’una hora la història de les imatges de Capa i les històries que ensenyaven les imatges, com els bombardejos que patien aquells exiliats a càrrec dels avions de la legió Condor. El reportatge identifica, fins i tot, una de les protagonistes de la fotografia, una nena de només un any, filla d’una família de pagesos republicans de les Terres de l’Ebre. Després de molts anys d’exili a França, la noia va poder tornar a Benifallet on va formar una família sense abandonar mai les conviccions republicanes.

Capa 2

La sèrie de fotografies es va publicar en diferents revistes de França, Anglaterra, Suècia o Suïssa, entre d’altres, i van contribuir a augmentar la fama de la futura estrella de l’agència Magnum. Actualment les imatges es conserven a Nova York, a l’International Center of Photography, institució fundada pel germà de Robert. En molts casos les imatges van acompanyades d’anotacions del mateix fotògraf, molt més llargues i precises del que era habitual. En una que serveix per donar títol al documental, reflexiona: “Només a dos països he vist fugir la gent d’aquesta manera, a centenars de milers: Espanya i la Xina. I em fa terror pensar que altres centenars de milers de persones d’altres parts del món que ara viuen feliçment no puguin patir aviat la mateixa sort. Així és com s’ha tornat aquests últims anys el món on volíem viure“.

Aquesta setmana farà 75 anys justos del final de la Guerra Civil a Tarragona, d’aquest exili i d’aquestes fotografies de Capa. Imatges, que malauradament, s’han repetit massa vegades durant tot aquest temps.

Jordi Suriñach
Fotogrames del documental extrets del blog del programa ‘Sense ficció’

2 thoughts:

  1. TENIU PENSAT DE FER ALGUNA EXPOSICIÓ D’QUESTES FOTOGRAFIES A TARRAGONA, CREC SERIA INTERESANT FINS I TOT DE FER-LA ITINERANT PER TOTS ELS AJUNTAMENTS QUE LA VULGUESIN TINDRA.
    ENTENC QUE ES PODRIEN FER AMB UNES BONES COPIES D’AQUESTES FOTOGRAFIES NO PAS AMB L’ORIGINAL JA QUE DIEU ESTAN A NOVA YORK

    GRACIES
    SALUT
    RICARD REY

    • Benvolgut Ricard,

      La idea ens sembla excel·lent, però malauradament veiem molt complicat dur-la a terme. Més enllà que siguin còpies o originals, els drets de les fotografies són propietat de l’Agència Magnum i fer-ne ús costa una quantitat molt important de diners que en aquests moments l’Ajuntament hauria de valorar si pot assumir.

      En aquest reportatge es fa esment del preu dels drets de l’obra de Capa: http://cultura.elpais.com/cultura/2013/10/23/actualidad/1382538514_242267.html

      Gràcies en qualsevol cas per la proposta. No deixarem de transmetre-la als responsables de Cultura.
      Equip Tarragona Cultura

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>