Ets il·lustradora, dissenyadora gràfica i fotògrafa. El fet de conèixer aquestes tres disciplines fa que les teves creacions es complementin? 

Sí, totes tres utilitzen el llenguatge visual, però ofereixen ventalls creatius diferents, així que crec que la seva combinació permet expressar conceptes d’una forma més rica. A més, conèixer les tres disciplines a la pràctica ajuda a aconseguir no desvirtuar les parts d’un projecte, encara que l’autoria d’alguna d’aquestes parts no sigui meva. No malbaratar tècnicament un projecte és una de les característiques de la professionalització. 

Com entens la diferència entre la il·lustració i el disseny gràfic? Quin creus que és el seu punt de connexió?

Entenc el disseny gràfic com una eina per resoldre una situació comunicativa concreta i acotada: el missatge, el receptor, el mitjà… Aquests punts sovint marquen les pautes del resultat final que, tot i que pugui ser absolutament creatiu o innovador, han de respondre a la pregunta que dona inici al projecte i quasi sempre també a la visió de qui fa l’encàrrec.

En la il·lustració hi veig un mitjà que, tot i poder respondre a aquestes preguntes, acostuma a ser també una expressió personal artística, una experiència estètica o un divertiment. Permet que l’encàrrec vingui sovint buscant la manera concreta de treballar de l’autor i acostuma a donar més llibertat artística. 

Recomana’ns algun/a il·lustrador/a, dissenyador/a gràfic/a i/o fotògraf/a que t’hagi/n inspirat recentment.

Les il·lustracions deformes de la Carmille Vanier, les llums de les fotografies pictòriques de la Lisa Sorgini i l’eloqüència dels dissenys de la Mar Borrajo.

Actualment, has començat a fer animacions amb les teves il·lustrations. És un camp al que t’agradaria dedicar-t’hi en un futur proper?

Sí, però només com a complement per donar vida a il·lustracions i dissenys i portar-los al pla digital d’una manera més dinàmica.

Utilitzes molts tipus de suports per incloure-hi les teves il·lustracions: tèxtil, segells, pins… Hi ha alguna diferència a l’hora d’iniciar el procés d’il·lustrar segons el suport?

Aquests projectes els inicio normalment per la curiositat, per la tècnica, pel divertiment en el procés i en l’aprenentatge així com els acabats. Cada tècnica té les seves pròpies limitacions, així que també marquen les normes del joc. De vegades, no paro tanta atenció en el que dibuixo sinó en el com ho dibuixo, tot i que hi ha elements com les plantes, les icones, els objectes quotidians, les persones o les onomatopeies que acaben sent recurrents. 

Els fils del tèxtil marquen el gruix del traç, les gammes de color disponibles, els volums… Els segells deixen una taca de color i juguen amb el positiu i el negatiu. Segons el seu tamany limiten la quanitat de detalls, però poden aplicar-se en diferents superfícies segons les tintes que s’utilitzin. Els pins són petits dibuixos per portar posats però han de resistir certes inclemències pel que el material que puc fer servir és limitat. 

En tots tres casos m’atrau que el procés passa sencer per la meva taula i no només comprèn l’acte del dibuix, sinó el de la fabricació i els acabats. Sempre són productes únics.

Hi ha artistes que han estat molt creatius durant el confinament. Aquesta etapa que ens ha tocat viure a casa t’ha servit a tu per millorar algun punt de la teva feina?

Durant el confinament vaig fer alguns cursos en línia i per practicar i millorar l’animació i la il·lustració. També vaig començar a dissenyar i fabricar uns pins amb petits dibuixos que m’agradaria comercialitzar. No va ser una època especialment creativa o productiva per mi, em considero una persona activa i va tenir peròs i contres des del punt de vista personal i professional. 

Què et resulta més complicat a l’hora d’iniciar una feina des de zero?

Després de documentar-me procuro experimentar amb un brainstorming de combinacions, d’estils o de tècniques en plan esbós. Algunes d’aquestes idees emfatitzen alguns punts i d’altres, altres. Triar el camí a desenvolupar on hi haurà el gruix gran de feina sempre em deixa un petit dubte de com serien els altres i és una part que em costa perquè puc no deixar de banda una idea fins que no he entregat el projecte.

Quin és el teu somni com a professional d’aquest sector tan creatiu?

M’atrauen molt els projectes relacionats amb el cinema, el teatre, la música, la literatura…, la cultura. M’agrada gaudir-ne i m’encantaria poder-la promoure i reflexionar-la més amb la meva feina. Em semblen camps que tenen la poètica i la creativitat intrínseques. També m’encantaria treballar en projectes més globals on poder desenvolupar aplicacions en tots els formats en què és aplicable la il·lustració i el disseny gràfic, i que alhora permetessin cert grau d’atreviment i de divertiment en el concepte. 

Com veus la il·lustració a Tarragona? 

D’una banda, crec que falta cert orgull de ciutat amb les arts que s’hi couen: falta difusió, mostrar-ne els autors i consumir-los amb l’amor per la proximitat que he cregut veure en altres ciutats. Tenim una escola d’art on transformar una passió en professió es veu truncada per la falta d’oportunitats i de visibilització de qualitat que es promouen al territori. D’altra banda, estic il·lusionada amb l’Associació d’Il·lustradores de Tarragona, on veig moltes ganes d’emprendre, moure projectes i fer pinya i acompanyament en pro del valor de la professió. Crec que a Tarragona hi ha moltes persones amb talent i empenta i que l’Associació és un punt de trobada important ara mateix.

 [Seguiu les seves il·lustracions a les xarxes municipals, 
a Instagram i Twitter.]

Entrevista i vídeo: Laia Marín 
Il·lustració: Marta Escobar

La darrera Il·lustradora Convidada de l’any utilitza diversos suports per aplicar-hi els seus dibuixos. A més, dona vida a les seves il·lustracions a través de petites animacions (Tarragona, 1984)

Etiquetes: , ,