Passejant pel carrer Caputxins, al cor de Tarragona, una nova presència artística crida l’atenció des de les alçades. Es tracta de Minerva, la deessa romana de la saviesa i les arts, que protagonitza el nou mural creat dins del projecte Murs que Parlen i en el marc de la commemoració dels 25 anys de la declaració de Tarraco com a Patrimoni Mundial.

L’obra és fruit de la col·laboració entre els artistes Leim, Uri Kthr i Tziqui Artworks, que han convertit una façana fins ara secundària en un element viu i carregat de significat per al barri i per a la ciutat. El procés creatiu va començar amb la definició del concepte i la ubicació. “Ens van donar la idea, i a partir d’aquí vam adaptar l’esbós al context que demanava la paret”, explica Leim. Afegeix que es van fer diversos dissenys previs, però va ser l’Ajuntament qui va escollir Minerva com a figura central per la seva força conceptual i artística.

Un edifici particular

La intervenció no estava exempta de reptes. Les particularitats arquitectòniques de l’edifici, amb finestres i un petit sostre, van obligar a adaptar el disseny amb enginy. Leim detalla que “quan tenim l’esbós, fem una fotografia a la paret i corregim el que calgui per encaixar-lo bé”. La part superior, la més complicada tècnicament, va recaure en Uri Kthr, que va entrar al projecte a última hora per aportar la seva experiència en grans formats. “Em van trucar perquè no es veien en cor de pintar la part alta”, comenta. Explica que treballar penjat a 20 metres en una cistella mòbil implica dificultats i cal tenir sang freda: “la grua es mou i et pots marejar fàcilment”.

El rostre de Minerva, ubicat precisament a la zona més elevada del mur, és el punt focal de la composició. Uri Kthr destaca que “és on anirà directament la mirada de l’espectador”, i per això els companys li van demanar que el pintés al seu estil propi. En aquest sentit, tan Tziqui Artworks com Leim es van adaptar ràpidament a aquesta proposta, i tots tres van coincidir a utilitzar la tècnica puntilista, complexa però molt efectiva visualment, especialment en pintura amb esprai.

Compenetració entre els artistes

Tot i els desafiaments, la col·laboració entre els artistes ha estat fluida i gratificant. “Mai és fàcil adaptar-se a l’estil d’un altre, però ells s’hi van adaptar molt bé i ho agraeixo molt”, reconeix Uri Kthr, que també valora positivament la resolució d’elements com la cornissa del quart pis. “Vam optar per posar-hi un color clar, perquè qualsevol imatge allà hauria quedat partida”, diu. Leim, per la seva banda, destaca que “ens vam combinar bé: l’Uri es va encarregar de la part alta, jo del mig, i el Txiki de la part inferior”.

El projecte Murs que Parlen neix amb la voluntat de donar vida a espais urbans mitjançant l’art. Leim opina que “fins ara, la pintura al carrer ha estat estigmatitzada, però creiem que aporta valor a la ciutat i revitalitza espais abandonats”. Uri Kthr, en la mateixa línia, expressa que pintar en una ciutat com Tarragona és una oportunitat excepcional i argumenta que “estem acostumats a que el muralisme es faci més en entorns rurals, per la facilitat administrativa. Poder fer una obra així en una capital ens fa sentir molt orgullosos”.

El mural ha tingut una acollida entusiasta per part del veïnat. “Sabem que la gent està molt contenta. Des de l’inici del procés tothom ens felicitava, i això sempre suma”, expressa Leim. Uri Kthr ho reforça, explicant que “qualsevol obra a l’espai públic té la intenció de dialogar amb la gent que hi passa”. Considera que l’art urbà és una via directa per acostar la cultura a tothom, fora dels circuits més elitistes. “Quan treballes a 40 graus i la gent et diu que se sent orgullosa de tenir això al barri, t’adones que val la pena. Veure que la gent treu pit pel que hem fet és una sensació molt bonica”, conclou.

Minerva ja forma part del paisatge dels Caputxins, com a símbol de saviesa, força i creativitat compartida. Un exemple d’art que transforma, emociona i connecta.

Text: Josep Gallofré

Imatges: Cedides