“Moltes vegades la realitat no m’interessa si no la retoco”
Quan ens trobem amb el Diego Vidal ens repeteix el que ja ens havia advertit quan li proposàvem ser el Fotògraf Convidat de Tarragona Cultura aquest novembre. “No sóc fotògraf, eh! No tinc ni càmera”, repeteix des del mostrador de la seva botiga de discos, Shiva Music, al carrer Cós del Bou. Sigui com sigui, amb la càmera del seu telèfon mòbil ha aconseguit una galeria tan personal com seductora, plena de colors inversemblants i superposicions d’imatges que ràpidament suggereixen la música psicodèlica de la qual n’és fan. Ah! I en totes les seves imatges hi fa aparèixer uns ulls amagats. A veure si els trobeu!
Què busca (o què hi troba) un amant de la música a la fotografia?
Crec que la música i la fotografia tenen força a veure. A casa meva els marcs de fotos s’alternen amb les portades dels discos en perfecta harmonia. Per a mi la música inclou tot l’embolcall, és molt més que només un conjunt de cançons. Moltes portades de discos són fotografies o grans obres artístiques. De fet, hi ha algú que m’ha dit que les meves fotos li recorden a alguna d’aquestes portades. Molts artistes, com per exemple Andy Warhol, van col·laborar en múltiples ocasions amb bandes de música.
Simetries, fotos sobreposades, canvis de colors… L’ús d’aquests retocs dóna a les teves imatges una personalitat molt especial. D’on prové?
De la imaginació. Tot prové d’un món imaginari en el qual tot és possible. M’agrada molt la cultura visual dels anys seixanta i n’imito, en part, les tècniques. A més, i sense que soni molt violent, moltes vegades la realitat no m’interessa si no la retoco.
No t’interessa una imatge sense retocar? Hem d’alterar la realitat?
La realitat sovint em sembla monòtona i avorrida i amb Instagram tinc l’opció de capturar-la, editar-la i compartir-la. Sovint veus alguna escena que t’interessa, però no la fotografies perquè ja l’has vist moltes vegades. Però en línies generals el que veig en la meva vida quotidiana, a casa, pel cotxe, no m’estimula. Per això m’agrada partir d’una foto, jugar amb ella i acabar convertint-la en una altra cosa que encaixi millor en el meu món imaginari.
Quan fas la fotografia ja t’imagines com l’acabaràs retocant o el resultat és fruit de moltes proves?
La majoria de vegades les fotos són el resultat d’un procés de moltes hores de proves amb les diferents aplicacions que han sortit. Fins i tot alguna vegada m’he de marcar algun límit i deixar-ho estar, perquè podria continuar insistint amb la foto durant dies. És que avui dia hi ha programes que et permeten fer de tot! En certa manera, el Photoshop s’ha quedat antiquat com a eina de retoc digital. Només en casos molt concrets ja faig la foto original tenint una idea de com vull que quedi.
Els animals són molt presents a les teves fotografies i generalment els presentes en contextos poc habituals. Ets un fotògraf de natura frustrat?
Visc amb quatre gats i m’he de reprimir molt per no penjar-ne fotos. Hi ha massa fotos de gats a Instagram! (riu). Visc a la Riera de Gaià, tinc animalons pel voltant i la veritat és que m’agraden molt. He fet alguna sèrie de fotografies en què agafava un animal i el posava, per exemple, enmig d’un carrer de la Part Alta.
Tens més de 2.600 seguidors, segurament molts d’ells de fora de la ciutat. Què t’aporta Instagram com a xarxa?
De totes les xarxes on sóc, Instagram és la que em sembla més interessant. Principalment és un estímul per a la meva creativitat.
Per últim, durant aquest mes ja tindràs l’oportunitat de desenvolupar-ho a través de les teves imatges, però pots avançar-nos què és per a tu la cultura?
La cultura pot ser moltes coses. D’una banda, me la imagino com una cadira amb diferents potes: la música, el cinema, la literatura… Però, en un concepte més general, l’entenc com a vida. No m’imagino renunciar a gaudir de les creacions artístiques. Per a mi, la cultura és l’aliment de l’ànima.
Text de Jordi Suriñach
Fotos de Diego Vidal
Deixa un comentari