Quan la viticultura es converteix en una passió

La Montserrat Nadal desprèn estima per la viticultura des de la primera paraula de l’entrevista. No només aprecia el vi, sinó tot el que l’envolta. Referent en el sector i un pilar important de la innovació al Priorat, Nadal va rebre el passat 24 de març la distinció de Filla Predilecta de la ciutat per la seva tasca professional.

Nadal significa una peça clau de la viticultura del territori. Va aterrar al Priorat quan encara no existia cap revolució vinícola. De fet, només hi havia 600 hectàrees de vinya en una societat “de viticultors d’edat avançada i una zona despoblada”. Tot i això, l’aposta en ferm per modificar els estatuts fan que l’any 2000 la zona fos reconeguda com a DOQ (Denominació d’Origen Qualificada). És en aquell moment quan se sembra la primera llavors de la història moderna del Priorat i arriben noms com René Barbier, Carles Pastrana o Álvaro Palacios.

La viticultora tarragonina va estar dirigint la producció de vi en dues petites empreses del Priorat entre els anys 1998 i 2010. Montserrat Nadal recorda que, quan va elaborar la primera anyada, a la DO hi havia 18 cellers, mentre que a l’inici del segle XXI es va passar als 100 cellers i a les 2.000 hectàrees de vinya. Va sorgir “un canvi en la forma de fer els vins” i en les noves plantacions predomina la garnatxa negra. S’iguala la producció de garnatxa i carinyena i s’introdueix el cabernet sauvignon i el syrah. També es potencien els vins blancs amb macabeu i garnatxa blanca.

Abans, però, la Montserrat ja s’havia vinculat al Priorat impartint classes de viticultura al grau de Formació Professional de Falset entre 1985 i 1988. A més, es va doctorar l’any 1993 amb ‘Estudi dels factors ecològics i de les condicions de maduració del cabernet sauvignon per obtenir vins de qualitat al Priorat’ i va realitzar diverses estades a l’estranger. Va ser a partir de 1989, i fins a l’any 2019 quan es va jubilar, que va exercir de professora a la Facultat d’Enologia de Tarragona. No només això, sinó que va dirigir la finca i celler experimental de la URV, Mas dels Frares.

En referència a la DO Tarragona i al territori, Nadal explica que “s’ha iniciat un bon camí” amb l’impuls del macabeu. Es tracta “d’una bona aposta front el canvi climàtic”, donant vins equilibrats i frescos. De fet, davant de la variabilitat en precipitacions i temperatures al llarg de l’any , la viticultora i enòloga referma que algunes varietats ancestrals ben adaptades a la regió també poden ser una opció de futur. A Tarragona, tal com detalla la Montserrat, les varietats plantades i que formen part del registre vitícola “són molt interessants de rescatar, com els tradicionals moscatells”. Fa valdre una zona “amb el mar a tocar i amb una gran gamma d’aromes i herbes mediterrànies”. Aquesta situació fa que existeixin uns vins “amb una personalitat molt diferenciada que identifiquen la gent, el territori i els costums”.

El canvi climàtic és una de les preocupacions dels viticultors i, també, de la Montserrat. Les variacions mediambientals tenen una importància molt rellevant en l’entorn de la vinya. Al Priorat, es parla d’un estiu i un hivern ben diferenciats, amb limitacions d’aigua i on els ceps “han de viure en condicions bastant extremes”. Després de diversos estudis, Nadal ha plasmat com la sequera augmenta els tannis, pot fer disminuir el color, però a la vegada augmenta l’aspror al paladar. Així, aconsella que cal adaptarcada varietat al terreny adequat i “extreure tot el potencial propi del raïm al celler”. A més, adverteix que el canvi climàtic ” indueix més malalties de fongs que fan que la longevitat de la planta sigui menor”.

Al Camp de Tarragona l’efecte del mar fa que les temperatures siguin més regulars durant els 365 dies de l’any i que, per tant, “no siguin tan extremes”. A més, els sòls d’aquest territori són més profunds i poden retenir més aigua, “Els efectes no són tan dràstics”, comenta l’enòloga.

Nadal és des de 1995 coordinadora i docent en cursos de tast de vins i des de 2004 gestiona el panell de tast pel concurs de la DO Tarragona. Té una estima molt especial vers aquesta denominació d’origen i treballen de forma conjunta regularment. Remarca els valors de treball conjunt “per crear una marca o un segell identificatiu”. Per la Montserrat existeix una oportunitat amb un “sòl, un cima i una tradició” per poder diversificar el mercat amb “productes de qualitat”. Ara, “ens falta creure’ns que som els millors i exportar”, ja que, segons la viticultora, “no tenim aquest sentiment, com és el cas dels francesos o italians amb els seus vins”.

Montserrat Nadal ha tastat infinitat de vins durant la seva vida professional i personal. Amb el pas dels anys, ha après que quan es tasten “han d’emocionar”. Per la tarragonina, un bon vi “ha de ser agradable i fer-te sensacions”. En aquest sentit, valora els blancs i els negres. Els primers creu que “ens poden aportar consistència en boca en algun moment i, en d’altres, suavitat, aroma i frescor per començar un àpat”. Pel que fa als negres, remarca que existeixen menys concentrats que no han passat per fusta i d’altres amb més consistència i sabor. Aquests darrers, més concentrats tenen aromes de fruita confitada i d’espècies originades per la criança en bótes.

Actualment, participa en el postgrau de Gestió d’Empreses Vitivinícoles de la Fundació URV i en la docència del curs de sommelier professional. Cursos que han permès trencar tòpics i han aconseguit fer arribar, a través de la figura del sommelier, la cultura del vi al consumidor final. “Ell transmet la importància d’aquest vi, aconsella i et dona unes nocions que són importants per conèixer el vi i gaudir-lo més durant l’àpat”, expressa.

Ja acabant l’interessant conversa amb la Montserrat li preguntem sobre les seves recomanacions vinícoles. Pel que fa a blancs, realça un fet de macabeu, xarel·lo o garnatxa blanca fresc, “amb preferència de prendre’ls cara a l’estiu”. En negres, li agrada la garnatxa. Un Montsant, Priorat o Empordà. Tres denominacions on considera que “s’elaboren vins magnífics, amb aroma i consistència”.

Per la Montserrat, el fet de ser nomenada filla predilecta de Tarragona és “un honor enorme” i sent recompensada “la feina feta”. “He treballat part de la meva vida amb l’esperit que hi hagi una transferència de coneixements en el món del vi”, afirma. La tarragonina, tot i jubilar-se de la universitat, no para quieta. El món del vi és un entorn que canvia de forma constant i hi continua molt vinculada. De fet, és impossible no estar-ho amb els seus anys d’experiència. A més, com a amant del medi ambient i la natura, té la seva parcel·la per conrear a l’Hort de la Sínia. Es tracta de canviar els hàbits, però no pas els gustos i els costums.

Text: Josep Gallofré

Imatges: Tjerk van der Meulen