Quin és el teu color preferit?

El meu color preferit és el vermell. Però a les meves il·lustracions faig servir molt els tons grocs, rosats i blaus.

Hi ha algun il·lustrador o il·lustradora que sigui un referent per a tu?

No podria anomenar només una persona. Amb el temps he entès que pots aprendre molt de professionals que han estat els teus referents durant molt de temps, però també és important aprendre de les persones que tens a prop i que es troben en una situació semblant a la teva, o s’hi han trobat alguna vegada. Tot i això, per exemple, sempre m’ha fascinat la feina de la Cinta Vidal, Ozabu o Jiwoon Pak.

Quin és el primer dibuix que et va fer sentir orgullosa? Descriu-lo.

Crec que el primer dibuix del qual em vaig sentir realment orgullosa va ser un retrat de Kurt Cobain que vaig fer l’any 2010 per a una molt bona amiga. La referència era una de les seves fotografies més famoses i estava fet amb llapis de grafit.

Recomana’ns un llibre il·lustrat.

M’és molt difícil escollir-ne només un! Alguns dels meus preferits, i dels primers que em vénen al cap són Mon tout petit (il·lustrat per la Albertine) i Mil orejas (il·lustrat per Samuel Castaño).

Però, si només pogués quedar-me’n amb un, el que sempre tindrà un lloc especial al meu cor és Amigos, de Roger Olmos. Un àlbum il·lustrat mut amb el qual m’identifico molt, i que tracta temes tan importants com l’amistat, l’empatia, i la forma com escollim conviure amb els animals.

Amb quina tècnica t’identifiques més?

L’aquarel·la i el llapis de grafit són les dues tècniques amb què més m’identifico i les que sempre faig servir en les meves il·lustracions. Tot i que, moltes vegades, també les combino per exemple amb l’acrílic o el color digital.

Què és el que t’agrada més dibuixar?

El que més m’agrada dibuixar són persones, i en concret retrats femenins. Crec que les meves il·lustracions tenen sempre una part d’introspecció. M’agrada sentir-me emmirallada en elles perquè són la forma que tinc d’expressar i plasmar els meus pensaments, records i emocions.

Per què i quan vas decidir ser il·lustradora?

Després de cursar el batxillerat artístic vaig començar a estudiar filosofia, però sempre pensava que hauria passat si hagués seguit estudiant arts. Així doncs, finalment i gràcies a la insistència dels meus pares i la meva parella, vaig apuntar-me a l’Escola d’Art. Tot i que havia dibuixat durant tota la vida, crec que allí per fi vaig entendre que aquest realment podia ser un camí a seguir, i va ser quan vaig decidir que volia ser il·lustradora.

Com veus la il·lustració a Tarragona?

Crec que a Tarragona hi ha moltes il·lustradores i il·lustradors increïbles. Però tot aquest talent no és prou reconegut ni valorat. D’altra banda, és molt difícil començar a obrir-se camí des de zero.

Per sort, de situacions com aquesta en sorgeixen projectes com la AIT, l’Associació d’Il·lustradors de Tarragona, que, entre unes quantes persones, hem començat a engegar amb la idea de crear una plataforma que no només ens permeti entrar en contacte els uns amb els altres, sinó també treballar per donar visibilitat i reivindicar el valor d’aquesta professió.

[Seguiu les seves il·lustracions a les xarxes municipals, a Instagram, Facebook i Twitter.]

Text i il·lustracions: Silvia Iglesias
Vídeo: Laia Marín – Tarragona Cultura