Soldats artístics i multifuncionals

Molt abans de les campanyes de conscienciació contra la joguina bèl·lica, els soldadets de plom (i, més tard, de plàstic), eren distraccions habituals entre els infants. Qui més qui menys havia convertit la seva habitació en reproduccions gens fidedignes de les batalles de Gettysburg o, fins i tot, de Little Big Horn, si també es disposaven dels gairebé sempre sacrificats indis.

Què passa si agafem aquests mateixos soldats de joguina, ens oblidem de les seves funcions lúdiques o de col·leccionable, i els fem fer altres coses? Podem, per exemple, pintar-los de blanc amb piquets negres i camuflar-los enmig de fitxes de domino. Podem, fins i tot, desposseir-los del seu aspecte bèl·lic i reconvertir-los en els amants més fervents, amb un cor gegant com a teló de fons del seu amor. En definitiva, treure’ls de context. Aquesta és l’essència de “Miniatures i camuflatges“, l’exposició dels tarragonins Dídac Francisco i Pau López que es pot veure fins al 16 de febrer a la Galeria Tàrraco, al carrer Mare de Déu del Claustre de la ciutat.

L’exposició es va estrenar la primavera de 2012 al Castell de Masricart de la Canonja, fruit de les convocatòries del Micro-Cicle impulsades per la Baridana. Ara arriba a Tarragona amb la particularitat que, tenint en compte que s’exposa en una galeria, qui ho desitgi podrà adquirir una d’aquestes obres i endur-se-les a casa.

“Normalment tots els soldats són iguals i fan el mateix i nosaltres simplement els hem tret de context i els hem convertit en objectes únics“, explica Francisco. Tot va començar com un poema visual, que convertia un d’aquests soldats en protagonista de la famosa frase d’Adorno de “després d’Auschwitz ja no es podrà escriure poesia”. A partir d’aquí els soldats agafen vida pròpia en peces senzilles com la que encapçala aquest article o es multipliquen en obres més ambicioses com la que es troba entre aquestes ratlles.

Els dos joves artistes s’atreveixen a convertir els seus soldats en protagonistes d’obres famoses de l’art universal, com L’afusellament de Maximilià de Manet o, fins i tot, de colar-se camuflats en la Societat utillatge de Dubuffet. L’exposició es complementa amb les obres, sempre amb els soldats com a protagonistes, d’altres artistes tarragonins: Enric Llevat, Jordi Llort, Èlia Bonmatí, Lluís Gonzàlez, Violeta Bofarull, Núria Domingo i els nois de Mènsula.

Jordi Suriñach