Pau Anglès era un adolescent quan als anys 20 del segle passat va deixar el seu Aleixar natal per venir a Tarragona a aprendre l’ofici de rellotger a l’antiga Casa Rigau. Pocs anys després, quan ja n’havia après suficient dels seus mestres, va decidir obrir la seva pròpia rellotgeria al carrer de la Unió. Era l’any 1932 quan s’establia la Rellotgeria Anglès.

Faltava poc per a una Guerra Civil que deixaria gairebé enrunat l’edifici on tenia la botiga i el taller, però, afortunadament, va poder reprendre aquell negoci un parell de números més amunt, al número 46 del carrer de la Unió, enclavament on encara avui dia atenen i reparen rellotges els seus successors.

Darrere el taulell encara hi ha la seva filla, Coloma Anglès, mentre que el taller l’ocupa ara el seu net, Francesc Xavier Monfort, qui va voler seguir amb el negoci familiar quan tenia només 15 anys. L’avi li va dir, però, que ell no li ensenyaria l’ofici i va fer-lo marxar a Barcelona a estudiar l’FP de rellotgeria perquè aprengués totes les novetats sobre electrònica, un àmbit en què ell ja estava massa desfasat i no es veia capaç d’aprendre.

Un cop acabats els estudis i les pràctiques en diversos tallers de rellotgeria de Barcelona, el 1982 Xavier Monfort va tornar al local del carrer de la Unió per compartir taller amb el seu avi i amb un altre treballador, mentre la seva mare atenia la clientela. Aviat, però, van veure que aquella feina que havien fet durant dècades i que creien que quedaria obsoleta tornava a agafar embranzida i la part electrònica va quedar estancada.

“L’avi que creia que no tenia res per ensenyar-me, em va acabar ensenyant gairebé tot el que sé de mecànica antiga. Entre ell i el treballador que hi havia amb nosaltres, vam començar a reparar aquells rellotges dels avis, els tiets… que la gent volia recuperar pel seu alt valor històric i sentimental”, explica Montfort.

Amb la irrupció d’internet i els negocis digitals, Montfort va intentar ampliar el seu negoci a la xarxa, però aviat es va adonar que perdia el temps en un àmbit amb molta competència i que no podia dedicar-se al que realment l’ajuda a mantenir el negoci: les reparacions. Tot i això, una part de la clientela actual li arriba a través de la xarxa. “Un client va afegir-me en un fòrum d’aficionats als rellotges i hi ha gent de tot l’Estat que em contacta per reparar peces que en altres rellotgeries no han volgut reparar”, assegura.

Les seves mans també són les que se n’encarreguen del manteniment d’alguns dels rellotges que més consulten els tarragonins: el del Port, el del Pòsit, el de la plaça Prim i el de l’Ajuntament. Aquest darrer és el que avui en dia té un major valor històric, juntament amb el de la Tabacalera, actualment en desús, però, el que més maldecaps li dona és el del Port. “El fet que estigui tan a prop de l’aigua és determinant i el temporal Glòria li va fer molt de mal. La idea és canviar-lo per incorporar-hi l’electrònica via ràdio, moment en què faré un pas al costat perquè és un món en el qual ja no vull entrar”, explica Monfort.

El taller és la seva segona casa i el seu lloc de feia habitual, però un parell de vegades l’any li toca sortir al carrer i posar en hora els rellotges de la ciutat. El pròxim dia que el podreu veure? El diumenge 25 d’octubre, quan canviem a l’horari d’hivern.

Aquest article forma part de la campanya ‘Som Comerç TGN’, que vol reforçar el vincle de la ciutadania amb el comerç de proximitat.

Text i fotografies: Laia Díaz

Etiquetes: