Xavier Pastrana: “La fuga de músics és constant des de fa anys perquè a nivell social i de suport institucional hi ha països que ens passen la mà per la cara”
A aquest músic tarragoní li han encarregat la posada en marxa i la direcció del nou cor de l'Auditori de Barcelona
Xavier Pastrana Bitria (Tarragona, 1977) és compositor i director d’orquestra. Tot i que va estudiar la carrera de guitarra, va decantar-se cap a la direcció després d’estudiar a la Universität für Musik und darstellende Kunst de Viena.
Ha dirigit, entre altres, orquestres, corals i cobles. Actualment, és el director del cor infantil de Vila-seca, del Cor Ciutat de Tarragona i del cor professional Ensemble O Vos Omnes. A més de tota aquesta experiència musical, fa poques setmanes es va saber que li havien encarregat la posada en marxa i la direcció del nou cor de l’Auditori de Barcelona.
Com arrenca un cor en època de coronavirus?
El primer pas seria fer les audicions presencials per escollir-ne els nous membres, però tot això s’ha hagut de replantejar. Farem una fase no presencial i una altra de presencial, tot i que hem hagut de descartar fer la prova de quartet, per veure com funcionaven les veus cantant amb grup, perquè era massa complicat gestionar la desinfecció de sales.
Què implicarà per l’Auditori tenir un cor?
Fins ara quan l’OBC feia alguna actuació en què necessitava cor, ho feia acompanyada de corals amateurs o que no eren de l’entitat. Amb l’entrada del nou director, en Robert Brufau, es va decidir dotar l’orquestra d’una coral pròpia, com succeeix amb la majoria d’auditoris a nivell europeu.
La seva tasca, com a director del cor, quina serà?
Per aquesta temporada està previst que el cor faci quatre produccions, tres amb orquestra i una a capella. La meva feina serà preparar el cor perquè sàpiga com respondre davant del director d’orquestra que els dirigirà durant les actuacions amb l’OBC. Públicament, únicament els dirigiré en el concert que facin a capella.
Com hauran de ser aquests concerts, amb tota l’orquestra i el cor dalt de l’escenari? Amb públic? En línia?
Nosaltres treballem amb un pla A, en què se suposa que tot funcionaria com en circumstàncies normals, i amb un pla B per si cal adaptar l’oferta. Ara per ara, estem treballant en produccions que no són molt grans. El que està clar és que no hi ha cap sala de concerts al món que pugui encabir una orquestra de 90 persones i que aquestes hagin de disposar per a cada una de 4 metres quadrats per mantenir les distàncies.
Tot i que aquest nou encàrrec arriba en una època complicada per als músics, ha vist molt afectada la seva agenda durant el confinament?
Com la gran majoria d’intèrprets, m’he quedat a dos velas. L’activitat concertística s’ha aturat i sembla que així seguirà durant molt de temps. He decidit aprofitar el temps per formar-me i per preparar projectes de cara al curs vinent amb l’esperança de poder fer vida, més o menys, normal a partir del setembre. És bastant desesperant treballar amb tota aquesta incertesa.
Creu que la resposta de les administracions ha estat la correcta per a l’àmbit cultural?
La resposta ara mateix és pràcticament nul·la. No hem tingut cap suport a nivell estatal. Evidentment, en una situació d’emergència com l’actual hi ha moltes coses prioritàries, la primera d’elles la salut, però el sector de la cultura ja venia molt tocat des de feina molt de temps i ara està tot sota mínims. La cultura mai ha viscut per sobre de les seves possibilitats, ni tan sols abans de la crisi del 2008, així que qualsevol daltabaix ens afecta moltíssim.
Què creu que faria falta?
El sector en el qual em moc, de cors, orquestres i música de cambra, ha funcionat sempre de manera molt precària i aquesta parada ha suposat que molta gent hagi passat de tenir poc a tenir zero, literalment. Els ajuntaments han reaccionat prou bé i estan fent un esforç mantenint convenis i subvencions, però les administracions locals no poden suportar-ho tot. Cal que l’Estat faci un pla de xoc per intentar reanimar el món de la música, que ja estava molt tocat.
Creu que això pot provocar que encara creixi més la fuga de talents musicals cap a l’estranger?
La fuga de músics és constant des de fa anys perquè a nivell social i de suport institucional hi ha països que ens passen la mà per la cara. França, per exemple, té plans d’ajuda estatals per ajudar als músics a fer concerts. En el nostre país és molt difícil desenvolupar una carrera, per això hi ha molta gent que va a estudiar a l’estranger i que s’hi acaba quedant pel simple fet que allà hi poden treballar. Conec molts músics que em diuen que com aquí no es viu enlloc, però, pel que fa a la música clàssica, estem a anys llums de molts altres països d’Europa.
Què necessitaríem perquè tot aquest talent es quedés a casa?
És evident que el talent el tenim. Això ho demostra el fet que tenim músics catalans treballant a tot arreu, però cal un pla a molt llarg termini que doni valor a la música clàssica, és a dir, a la música que no és només d’oci. És un sector que exigeix molt de sacrifici econòmic i molts anys d’estudi, però, a nivell laboral, és molt complicat tenir certa seguretat per poder desenvolupar una vida com a música. Les institucions s’haurien de creure que és un valor al qual val la pena donar suport.
Text: Laia Díaz
Fotografies: Cedides
Deixa un comentari