Els Premis Literaris Ciutat de Tarragona, una cita singular en el panorama literari català

Amb motiu de l'alerta sanitària, enguany els veredictes del certamen es faran públics en una cerimònia televisada per TAC 12

El pròxim dissabte 13 de juny es donaran a conèixer els veredictes dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona. La situació sanitària actual ha provocat que l’acte públic de lliurament, que en els darrers anys tenia lloc al Teatre Metropol, es reconverteixi en una cerimònia televisada per TAC 12, anomenada “Acte distanciat de deslliurament”.

El programa, dirigit pel director de teatre Marc Chornet, i que s’emetrà a les 21 hores, serà conduït per l’actriu Neus Pàmies i comptarà amb la participació del músic Gerard Marsal. Així les coses, amb el canvi de format, els guanyadors del 30è Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler, el 20è Premi-beca de traducció Vidal Alcover i el 23è Premi de narrativa curta per internet Tinet seran anunciats, excepcionalment, de manera telemàtica.

Lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona de l’any 1994 (Autor desconegut. Centre d’Imatges de Tarragona/L’Arxiu).

Es tracta d’una situació insòlita en la història del certamen, que va néixer l’any 1984, quan Òmnium Cultural del Tarragonès va celebrar la I Nit Literària dels Països Catalans, amb l’objectiu que la comarca disposés d’uns premis literaris de nivell. D’aleshores ençà, els guardons s’han consolidat, amb la implicació de diverses institucions, com l’Ajuntament de Tarragona, el Centre per la Normalització Lingüística i la Diputació de Tarragona.

Segons l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, l’elevada participació que cada any reben és “un reflex de la difusió que tenen i de la confiança que s’han guanyat”. D’altra banda, elements com la dotació econòmica i l’aposta per un premi-beca de traducció, han ajudat, a parer de Ricomà, a singularitzar els Premis Literaris Ciutat de Tarragona. El batlle també es mostra satisfet pel fet que hagin resistit el pas del temps, amb canvis de govern municipal entremig. “Els premis han sobrepassat voluntats polítiques i diferents gestors culturals, sempre al servei del respecte per les lletres i la literatura catalanes”, afirma.

El tècnic de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona Joan Cavallé coincideix amb Ricomà a destacar-los com una cita “consolidada en el panorama literari català”, i que molts autors esperen. A banda d’un calendari favorable, en no coincidir amb d’altres premis, la facilitat en el lliurament dels textos, que es poden enviar per internet, i l’atenció als qui s’hi presenten, Cavallé considera que hi ha un altre factor que en fomenta la participació: “Els autors s’hi presenten amb la certesa que tothom té les mateixes oportunitats, que les cartes no estan marcades. Recordo una vegada, fa més de deu anys, que un guanyador em va explicar que, abans de presentar-s’hi, ho havia comentat al seu agent literari. Pel que sembla, aquest l’hi va desaconsellar. L’agent pensava que tenia el mercat de premis controlat i que el seu escriptor no tenia possibilitats. Els editors que editen els nostres premis estan fins a l’últim moment amb el dubte de quin autor els tocarà promocionar. Aquesta confiança és molt important”.

La reducció de recursos, per raons pressupostàries, a propòsit de la crisi econòmica de la dècada anterior, va obligar els organitzadors a cercar “aquests trets diferencials”. Enlloc de reduir la quantitat econòmica de tots els guardons, es va acordar “buscar-ne la singularitat”, tal com explica Cavallé: “Ara tenim d’una banda, un premi que no n’hi ha cap de semblant (el de traducció); un premi que aposta clarament per les noves vocacions i que dona moltes oportunitats (el Tinet, de narrativa breu, que no es limita a donar un premi, sinó que publica cada any 15 relats de 15 autors diferents), i el de novel·la: tot i que és cert que existeixen molts premis de novel·la, ha aconseguit en els darrers anys marcar una línia ben diferenciada respecte de molts altres”.

Enguany, de manera extraordinària, els guardons no es lliuraran físicament en el moment de fer públics els veredictes (Autor desconegut. Centre d’Imatges de Tarragona/L’Arxiu).

Els Premis Literaris Ciutat de Tarragona han estat pioners en l’enviament d’originals de manera telemàtica, fet que facilita els tràmits dels autors, i que a la vegada fomenta una pràctica més sostenible, des del punt de vista ambiental. Aquesta fórmula, impulsada pel Premi de narrativa curta per internet Tinet l’any 1997, es va fer extensiva a tots els guardons l’any 2011. “Vam ser els primers a fer-ho. En un principi hi havia moltes dificultats, des d’escriptors poc familiaritzats amb internet, fins a membres del jurat que no tenien hàbit de llegir en una pantalla. Avui tot això ja està assimilat”, afirma Cavallé, qui en les últimes dues dècades, en diferents etapes, ha asssumit responsabilitats organitzatives en el certamen, i també en va ser membre del jurat.

La presidenta d’Òmnium Cultural del Tarragonès, Rosa Maria Codines, els destaca per “fer emergir talent”. Des del seu punt de vista, “tots tres premis són d’una gran solvència i credibilitat”. Per a l’entitat que representa, a més a més, simbolitzen “aquesta intersecció entre llengua, cultura i país que nosaltres defensem”.

En una línia similar, la presidenta del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona, Rosa M. Ibarz, creu que la tasca d’organitzar els Premis Literaris Ciutat de Tarragona és “molt important, ja que posa el nom de la ciutat de Tarragona en un lloc preeminent del món literari”. Per al CNL, implicat directament en el premi de traducció, la literatura, adaptada “convenientment a diversos nivells de comprensió”, els ajuda en la seva activitat docent, amb cursos de llengua catalana de tots els nivells, i en els darrers anys, sobretot, a persones d’origen estranger.

Tots els entrevistats desitgen un llarg recorregut als premis, encara que, com bé diu Cavallé, darrerament “el món canvia molt ràpid, massa per poder-ho assimilar bé”. Tot i que sigui imprevisible saber què passarà, en el futur, creuen que els Premis Literaris Ciutat de Tarragona diuen molt de la societat que els ha fet i els continua fent possibles.

Text: Enric Garcia Jardí

Fotografies: Centre d’Imatges de Tarragona/L’Arxiu

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>