La pandèmia que es va declarar el passat mes de març ha provocat un canvi de vida i hàbits en bona part de la població. El confinament obligat de gran part del país, a excepció dels treballadors dels serveis essencials, ha descobert a molta gent el teletreball i també ha despertat necessitats fins ara inexistents, com el valor per disposar d’un petit tros de jardí o, com a mínim, d’una terrassa.

A banda de la comoditat personal de la llar, la proliferació de la COVID ha demostrat que el virus té molta més incidència en indrets amb major densitat de població. Sembla que la relació entre contagis i amuntegament és totalment directa. Així doncs, canviarà la nostra percepció sobre la seguretat de les ciutats?

Aquesta és una de les preguntes que es planteja el director de la càtedra Unesco d’habitatge de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Sergio Nasarre, que ja ha començat a indagar sobre diverses qüestions relacionades amb el futur dels nuclis de població, ja que, segons explica, en funció de l’evolució del virus és possible que les ciutats deixin de ser segures, interessants i necessàries.

Fins a l’actualitat, les ciutats estaven súper poblades per una qüestió d’economia d’escala. A les ciutats s’hi generen més oportunitats laborals i són més interessants en qüestions relacionades amb l’oci. Ara bé, en els últims tres mesos aquest paradigma ha canviat per complet. Molta gent ha descobert que amb un ordinador i connexió a internet en té més que suficient per poder desenvolupar la seva feina i tota l’oferta d’entreteniment s’ha vist aturada. “Si només són 3 o 4 mesos, potser no, però si aquesta tendència es va repetint en el temps i, per exemple, els restaurants i els cinemes no es poden freqüentar amb regularitat, la idea de viure a les ciutats deixarà de segura, però és que tampoc tindrà cap interès”, assegura Nasare.

Què passa, però, amb la gent que ha de treballar presencialment? Segons Nasarre, per primera vegada, aquests treballadors poden ser candidats de la renda mínima vital i “si a això li sumem l’abundant economia submergida que hi ha a Espanya, podem tenir molts més candidats a viure en zones rurals”.

Llogar o comprar?

En matèria d’habitatge, hi ha qui diu que el descens del turisme obligarà a molts propietaris a reconvertir els seus pisos turístics en habitatges de lloguer i això en farà baixar els preus. Ara bé, des de fa anys les rendes modestes tenen dificultats per estalviar i poder pagar l’entrada que s’acostuma a demanar per comprar un pis. “L’economia era molt feble i d’aquí a uns mesos veurem la fallida de moltes empreses. Això farà que augmenti l’atur i la capacitat d’estalvi seguirà minvant, amb la qual cosa la gent no podrà comprar i la gran majoria tindrà la necessitat de llogar. Més demanda i poca oferta. Llavors, com han de baixar els preus del lloguer?”, es pregunta Nasarre.

El que sí que sembla evident és que molta gent s’està començant a plantejar les condicions del seu habitatge. Tres mesos de confinament han posat de manifestat la necessitat de tenir un petit espai exterior o uns habitatges més grans que facilitin la convivència. Tenir un petit balcó o un jardí passarà a ocupar un dels punts claus de les llistes de prioritats. Ara bé, “cal tenir en compte que a les ciutats és molt difícil aconseguir un pis en què tu puguis estar, més o menys, còmode i que, a banda, te’l puguis pagar”, afegeix Nasarre.

Caldrà esperar encara per veure quines són les conseqüències i canvis més grans que es produeixin en matèria d’habitatge durant els pròxims mesos, en què l’evolució de la pandèmia, de moment encara incerta, també marcarà molt els canvis socials i humans que estan per venir.

Text i fotos: Laia Díaz

Etiquetes: ,