Marc Bosch: “Tinc un estil miscel·lani. En general, m’agrada molt captar tot allò que em crida l’atenció”

Va néixer a Tarragona l’1 d’abril de fa trenta anys. Tot i haver nascut a aquesta ciutat ha voltat una mica a causa de la feina dels pares. Als dos anys va anar a viure a Tenerife, on s’hi vaig estar fins als sis i, més tard, va canviar el rumb direcció les Terres de l’Ebre. Als setze anys va tornar a Tarragona, on viu actualment. Ha viscut episòdicament a Barcelona, però afirma que Tarragona, en definitiva, és la seva ciutat. “La tranquil·litat que em transmet, la gràcia dels seus carrers, la gent, la llum i la cultura són envejables i no les he trobat enlloc més.”

Ell és Marc Bosch (@_mbframes_ a IG), un expert en producció audiovisual que presenta una galeria impecable, farcida d’imatges contrastades i molt treballades en el color. Amant de la fotografia arquitectònica i i de la urbana, quan surt al carrer càmera en mà el Marc afina els sentits i intenta captar tots els detalls que sovint passen més desapercebuts. Per tot això, ell és El Fotògraf Convidat del mes de juny a Tarragona Cultura i, per tot això, us proposem que el conegueu millor en aquesta entrevista.

A què et dediques professionalment?

Sóc freelance, i bàsicament desenvolupo tasques de producció audiovisual, muntador de cinema i fotografia. M’apassiona el que faig i per aquest motiu faig tant treballs per empreses com alguns projectes més personals, que us convido a veure a la meva web.

A què dediques el teu temps lliure, quines són les teves principals aficions?

Com segurament ja heu intuït, m’agrada molt la fotografia; sempre que puc m’escapo amb la càmera per capturar tot allò que em fascina. També m’agrada molt nedar, tant a la piscina com al mar. A més a més, sempre que puc, també faig rutes per la muntanya.

Et mous entre Tarragona i Barcelona. Quins llocs d’aquestes ciutats recomanaries per anar-hi a fer fotos?

Són dos ciutats amb un gran ventall fotogràfic. La seva arquitectura, el moviment de la gent, el trànsit de cotxes, les vistes que ofereixen… Perdre’s pels carrers d’aquests dos llocs és una meravella. Però si hagués de triar, per fer fotografia urbana recomano els carrers de Ciutat Vella. En canvi, Montjuïc, el Tibidabo i els búnquers del Carmel els recomanaria més per les seves vistes paisatgístiques i el 22@, per la peculiaritat de la seva arquitectura.

De Tarragona m’agrada molt perdre’m per la Part Alta i els seus carrerons, penso que la fotografia de carrer i dels edificis que hi pots trobar és brutal. Els barris marítims, tant el Serrallo com la zona del Port, és una altra zona de la ciutat que em té enamorat. La quotidianitat que t’ofereixen és immillorable.

Com i quan va néixer la teva afició per la fotografia?

Ben bé no sabria dir-ho amb exactitud, però el pare sempre ha estat aficionat a la fotografia i va amb la càmera penjada del coll amunt i avall. A base de veure’l parar-se per aquí i per allà em va començar a picar la curiositat. Tot i així, diria que al voltant dels vint anys em va néixer aquesta afició i pocs anys més tard ja m’hi vaig començar a dedicar seriosament.

Com definiries el teu estil fotogràfic?

Diria que és un estil miscel·lani perquè en general m’agrada fotografiar tot allò que em crida l’atenció, ja sigui la geometria dels edificis, la natura o una expressió. Només cal que doneu una volta per la meva galeria per adonar-vos-en.

Quina és la teva formació en aquest camp? Ets autodidacte?

Vaig començar toquetejant la càmera i provant què passava quan canviava els paràmetres. Quan vaig estudiar producció audiovisual, en una de les assignatures ens van ensenyar algunes nocions de fotografia. En general, però, sí que he estat i continuo sent autodidacte.

I els teus referents? Tens algun “mestre” predilecte?

No he estat gaire de buscar, inspeccionar o emmirallar-me en altres fotògrafs professionals. Si hagués de dir un nom, tot i no ser del meu camp, triaria en Thomas Leuthard, perquè m’agrada molt el seu blanc i negre i la manera i la naturalitat que sap captar.

Quins temes t’agrada tractar en les teves imatges? Què hi busques transmetre?

Tant en la fotografia arquitectònica com la urbana, que potser són les més recurrents, m’agrada captar i mostrar tot allò que veiem diàriament però que ens pot passar desapercebut o que no crida la nostra atenció. Penso que, en la fotografia d’edificis, m’hi fixo d’una manera més artística i en la urbana, d’una manera més natural, intentant captar l’essència del dia a dia.

Què té la fotografia d’arquitectura que ens agrada tant de fer i de mirar?

Des del meu punt de vista aquest tipus de fotografia és entretinguda de fer, de pensar i de crear. Personalment busco crear formes, simetries i punts de fuga, ja que hi tinc una certa obsessió.

I en la fotografia de carrer, què hi busques? Què cal que tingui, per a tu, una foto de carrer perquè et convenci i la comparteixis?

Simplement busco la quotidianitat, però d’una manera més artística, intentant captar moments, carrers, ressaltar-ne els colors, la gent o mirar de crear contrastos. Visualment penso que una fotografia de carrer cal que contingui molts elements. Poder captar al màxim de detalls és un repte, no val parar-se i fer una foto sense més, has de buscar i estar molt atent.

Abans de fer una foto, tens clar com l’has de fer? Quin tant per cent hi ha d’atzar i quin tant per cent hi ha de voluntat en les teves imatges?

Normalment, quan surto de casa porto a sobre la càmera; per tant, medito i preparo quin tipus de fotografia m’agradaria fer. Sí que és cert que a la fotografia de carrer, per exemple, hi ha un tant per cent elevat d’atzar a causa dels moments o a les situacions que em trobo. Són accions que succeeixen a diari, però que no sempre podràs captar en un sol dia.

Edites molt les teves imatges? Com tries el filtre o els retocs que hi vols aplicar?

Sí, edito les meves imatges i intento ressaltar-ne els colors i donar-li una mica més de contrast. No acostumo a utilitzar diferents filtres, perquè gairebé sempre les edito seguint el mateix procés, en algunes evidenciant-ho més que en altres.

Des del teu punt de vista, en general què és el que fa que una foto sigui bona o no ho sigui tant?

Crec que el que determina que una fotografia sigui bona és la creativitat que pots tenir dins el teu cap o com saps captar el moment exacte.

Quan vas entrar a Instagram? Com vas conèixer l’aplicació?

Doncs ara gairebé farà quatre anys, però a l’inici no la utilitzava gaire. És actualment que el faig servir més, tant per mostrar feines relacionades amb l’audiovisual com fotografies més personals. Vaig conèixer la plataforma a través d’un amic.

I què creus que fa que una foto “triomfi” a Instagram?

La veritat? No t’ho sabria dir ben bé… M’explico, he penjat fotografies que m’encantaven, que he gaudit fent, pensant-les i treballant-les, i no han tingut gaire èxit. En canvi, altres fotos fetes més a l’atzar, que han sortit bé però considero menys treballades, han agradat més. Això d’Instagram és tot un món.

Què té de bo i de no tan bo aquesta xarxa social?

Primer de tot és una eina totalment gratuïta i això fa que tingui milions d’usuaris, cosa que afavoreix poder veure fotografies d’arreu del món. A més, et permet compartir les fotos a altres xarxes socials.

D’altra banda, l’aplicació gasta força MB d’Internet, i, si ets un usuari molt actiu a la xarxa, te’ls poleixes en un tres i no res. Com a negatiu també trobaríem els comptes falsos o usuaris fantasma, que considero que no ajuden a crear una comunitat instagramer.

Digue’ns 5 usuaris de la xarxa que no ens hem de perdre i per què.

stoptheroc: té una manera de captar l’arquitectura molt bona.
d_a_v_i_d_ms: immortalitza la quotidianitat d’una manera immillorable i artística.
neusabate: capta d’una manera creativa peces que a molts se’ns escaparien. Té una manera curiosa de veure la fotografia.
iso72nickfrank: fotografies molt netes. Crea formes d’arquitectura que atrapen la vista.
marlribera: fotografia els moments de manera molt natural.

Quin tema tractaràs en la sèrie per a Tarragona Cultura?

Tot i que potser no es reflecteix del tot a la meva galeria, vull tractar el moviment i la llarga exposició. És un tipus de fotografia que m’ha cridat sempre molt l’atenció i que m’agrada practicar particularment.

Vols afegir alguna cosa que creguis oportuna?

La fotografia és un llenguatge universal. Surt, practica i fotografia tot allò que t’agradi captar.

Un bon consell… Moltes gràcies, Marc, per acceptar la nostra proposta i col·laborar amb nosaltres! Us convidem a seguir la seva sèrie durant tot el mes d’abril a les xarxes de @tgncultura, a Instagram i Facebook.

Imatges: Marc Bosch (@_mbframes_ a IG)
Entrevista: Rosa Comes