Agnès Busquets (Tarragona, 1976) és actriu, i enguany serà l’encarregada de pronunciar el pregó de les Festes de Santa Tecla 2020. Amb una dilatada carrera televisiva, en l’actualitat és molt coneguda pels papers que interpreta al programa humorístic ‘Polònia’, de TV3, tot i que també ha treballat en obres i sèries tan destacades com ‘Pel davant i pel darrera’, ‘Homes’, ‘39+1’ i ‘Sagrada Família’. Instal·lada des de fa anys a Barcelona, diu que de la nostra ciutat el que més enyora, a banda de la possibilitat de veure familiars i amics diàriament, és viure tan a la vora de la mar.

Busquets és una enamorada de Tarragona, de les seves platges i del seu patrimoni, i és per aquesta raó que reivindica la necessitat d’enfortir l’autoestima col·lectiva dels tarragonins. “Hem de fer un canvi de xip, viure amb menys complexos”, afirma. Creu que cal promocionar tot el potencial que té la ciutat, també de portes endins. “La gent hi ha de creure. Queixar-se és fàcil, però cal començar per un mateix”, assegura.

Molt vinculada, anys enrere, al Col·lectiu de Teatre Necessari Trono Villegas, Busquets considera que Tarragona es mereix una major oferta cultural, en un sentit ampli del concepte, i recorda que “amb la cultura també ens ho podem passar bé”. Ella, que havia format part del cos de seguretat del Ball de Dames i Vells, considera que la ciutat té la mida perfecta per gaudir de les festes de Santa Tecla amb intensitat, i “anar d’un esdeveniment a l’altre”.

La sàtira política, la paròdia que fan de les autoritats i de la societat en programes com ‘Polònia’, al seu parer, no és tan diferent del que, des de fa anys, fa el Ball de Dames i Vells. Busquets conta que, en el cas del ‘Polònia’, en ser un “aparador més visible”, també apareixen més resistències a aquest tipus d’humor.

Durant el pregó, Busquets té previst d’esmentar la seva família, i, en especial, el seu avi, Josep Maria Tarrasa (1913-1996), qui sempre va creure en les capacitats actorals de la seva neta. “Un dia, a casa seva, quan jo era petiteta, vam veure el pallasso Charly Rivel a la televisió. La meva reacció va ser demanar una cadira a l’avi i començar a imitar a Rivel. Jo potser tenia tres o quatre anys. Em fascinaven els udols d’aquell personatge!”, rememora, amb tendresa. De ben segur que el seu pregó ens brindarà més records i reflexions interessants sobre Tarragona.

Text: Enric Garcia Jardí

Fotografia: Cedida