Anna d’Ivori i els deu “capítols sonors” de vida

“Aquest segon treball discogràfic, Ales de paper (2020), és diferent del primer, Rere els vidres (2017), on hi havia més pop rock. Es pot observar una evolució cap a una certa maduresa. En aquest darrer projecte, he volgut copsar una sonoritat molt concreta, en la qual he cercat un estil intimista i proper. Vull que la meva música esdevingui un refugi, que convidi a pensar en un mateix. Suposo que, en certa manera, tots els cantants despertem emocions i sentiments”, enceta conversa la cantautora del grup Anna d’Ivori, Anna Abad.

El grup està format per Sergi Esparza, Adrià Mort, Gerard Roca i Jimmy Vidal. Aquest cop, però, també hi ha col·laborat al disc la secció de corda de l’Orquestra de la Universitat Rovira i Virgili (URV), sota la direcció de Miquel Massana, i el grup vocal ‘In Crescendo’. Val a dir, que a finals d’abril d’aquest any, els Anna d’Ivori van presentar Ales de paper al Teatre Tarragona. “Va ser un esdeveniment molt important per a nosaltres, i més si tenim en compte el context d’on venim, marcat per la pandèmia i en el qual tot són restriccions. Tots els col·laboradors en Ales de paper havien de ser-hi i ho vam aconseguir. Vam fer palès que la cultura és segura i que els espectacles es poden fer”, se n’alegra.

La música com a element de superació

La tarragonina presenta deu cançons noves que s’han enregistrat als estudis La Vall, amb Marc Martin com a productor i Santi Maspons i Nacho Fisac com a enginyers de so. A més, Andreu Roig s’ha encarregat de les programacions musicals. Com descriu ella mateixa, Ales de paper és tot un seguit de “capítols sonors de la meva vida”. El perquè és ben senzill: “La música m’ajuda a superar els reptes que van venint, és com un element de superació. És un canal mitjançant el qual m’expresso i exterioritzo el que em passa pel cap, també parlo d’assumptes dels quals aprenc”.

Assenyala, per exemple, la peça que dona nom al disc. Es tracta d’una composició delicada, de bressol, escrita per la lletrista Laia Pastor. “Ella estudia medicina i conviu, com a voluntària a l’Hospital Maternoinfantil Sant Joan de Déu de Barcelona, amb diferents casos de nens amb problemàtiques diverses. La seva experiència va donar lloc a aquesta cançó que desperta tants sentiments”, completa. Al disc també s’hi pot escoltar una creació musical dedicada al seu germà (Moment de començar) o una en la qual s’hi parla de desamor (Cor valent), tot i que ho fa “sense drames; canto des de l’acceptació, des del saber estimar tot deixant anar, convido a relativitzar”, constata.

El procés de creació

Pel que fa al procés creatiu, Abad esmenta que és “fruit de la reflexió”. Els canvis en el seu entorn acostumen a posar en marxa les idees. “Compondre cançons m’ajuda a gestionar les emocions i m’ha dotat d’eines d’expressió”, insisteix. Amb aquest segon projecte, ha agafat les regnes i s’ha trobat “molt centrada”. “L’Orquestra de la URV ha aportat l’accent intimista que buscava amb un directe ideal; ens ho han posat tot molt fàcil.”

A tall d’anècdota, recorda que una de les peces musicals –L’home del solitari– està basada en una petita història: “Recordo que, quan era a Barcelona, passava cada dia davant d’una autoescola i veia l’home, al capdavant del negoci, jugant al solitari davant l’ordinador. Sempre que hi passava, el veia fent el mateix. Em va cridar l’atenció com una activitat tan quotidiana per a ell va despertar en mi la reflexió i, alhora, l’especulació, ja que em vaig preguntar com seria la seva vida, què significaria per a ell la felicitat i quins somnis voldria complir.”

Entre el primer i el segon disc ha passat temps i la cantant explica que “va poder invertir-ne una mica per pensar què volia crear pròximament, fer autocrítica i trobar un moment de serenor per descobrir-ho”. Rere els vidres, doncs, el situa en plena “voràgine de la joventut, on ara hi observo força innocència”. El que ha assolit ara, ha estat un “timbre particular, on la veu i el piano destaquen com els vertaders protagonistes”, matisa. Van estar més d’un any elaborant Ales de paper i van viure tot el procés de forma intensa, COVID inclosa. “Hem hagut de reprogramar molts concerts, reformular actuacions i pausar-ne d’altres, però ha valgut la pena”, reconeix.  

Text: Cristina Valls López
Fotografies: Sergi Paramès