L’associació Do de pit, creada el 1997, va començar l’activitat amb un grup de dones vingudes de Tarragona. Les funcions principals de l’entitat són l’assessorament en matèria d’alletament i cura del nadó i l’acompanyament a la dona que ha acabat de ser mare o que ha tornat a ser-ho. “Cada embaràs i part és diferent. La lactància ha evolucionat molt amb els anys i, tant la maternitat com la criança duren tota la vida”, comença la presidenta de Do de pit, Ana Pacheco, mare, advocada i assessora de lactància.

“L’entitat va sorgir en un moment en què l’Hospital Joan XXIII de Tarragona volia aconseguir el certificat que l’avalés com a ‘Amic dels Nens’, un títol que donava UNICEF i que, entre altres requisits, marcava que l’equipament havia de tenir un grup de mares constituït. El pediatre neonatòleg Adolfo Gómez va proposar que diverses dones en forméssim un i, llavors, una desena –moltes, mares per primer cop–, ens vam reunir setmanalment. El projecte va servir, també, per donar a conèixer els beneficis que suposa per a la mare i el fill el fet d’alletar”, resumeix.

Pels volts del 2002, Pacheco va trobar necessari redactar uns estatuts per tal d’establir-se com a entitat de forma oficial i sense ànim de lucre. “La nostra implicació amb les mares va dels zero als quatre anys, tot i que fins als cinc podem trobar infants en procés d’alletament”, assenyala. El grup originari de mares ha creat vincles relacionals amb el temps. “El grup va esdevenir un punt de trobada on poder parlar de les nostres vides i dels fills, de compartir experiències i coneixement”, afegeix.

Pel que fa a les activitats que acostumen a fer, més enllà de les reunions setmanals, han realitzat xerrades i accions amb motiu de la Setmana Mundial de la Lactància Materna. “Les que assessorem estem formades en lactància. Tenir preparació és molt important. Moltes assistim a formacions i jornades i, tot el que allà aprenem, ho acabem compartint a l’entitat. Ara bé, no fem diagnòstics de cap mena, sempre derivem als professionals”, explica.

“Acollim tota mena de maternitats”

Pacheco descriu l’agrupació com a “el darrer esglaó del servei a la mare”. Hi ha una sèrie de professionals presents en el naixement de la criatura, “com ara la llevadora i la infermera pediàtrica”, però el que duen a terme a Do de pit “se centra a fer costat la mare, sigui per resoldre dubtes i aconsellar-la sobre l’alletament o per donar-li un cop de mà amb aspectes més particulars, els quals poden ser compartits amb altres mares que passen pel mateix”, manifesta. “D’aquesta manera, se senten compreses i s’empoderen. Per Do de pit, han arribat a passar dones que han adoptat i han aconseguit alletar el seu fill, tot estimulant-se el pit. És a dir, acollim tota mena de maternitats”, completa.

L’arribada de la pandèmia les ha obligat a reformular-se i han adaptat la presencialitat de les seves activitats a la virtualitat de la xarxa. “Amb la COVID-19, hem dut a terme xerrades en línia amb professionals de l’àmbit infantil i especialistes en nutrició i la son infantil. Un tret positiu de les intervencions és que han estat en directe i això ha permès que les persones convidades resolguessin dubtes de la comunitat seguidora”, manifesta.

La COVID també ha portat qüestions inèdites en el camp de la infància. “Hi ha nens i nenes que s’han acostumat a veure només als pares i han d’aprendre a gestionar el fet de veure més persones. Són problemàtiques afegides en un nou context”, apunta.

Els dubtes més habituals

Quan li preguntem pels dubtes i consultes més habituals per part de les mares, l’assessora de lactància respon que “les més recurrents són les relacionades amb l’adherència del nadó al pit, ja que l’alletament assegura un bon descans, però com tot –malgrat l’instint– s’ha d’aprendre; altres temes són la nutrició dels fills i, sobretot, els drets laborals de la dona, així com els permisos que es demanen quan es té un fill”. Quan les mares arriben a Do de pit, diu, les esperonen a seguir alletant, “però realment l’assumpte no acaba aquí, és un gran univers de temes clau: des de la quarantena de la dona fins a la seva sexualitat un cop ha estat mare, entre altres ítems”, enfatitza. Sobre el futur de l’entitat, Pacheco constata que hi té “molta fe”, perquè “tenim un bon relleu, amb gent preparada”.

Text: Cristina Valls López
Fotografia: Ana Pacheco

Etiquetes: , ,