La història de l’Anna Torres Adell (Tarragona, 1983) ha anat lligada als viatges, la cooperació i la informació. Va estudiar el batxillerat a l’Institut Pons d’Icart de la ciutat, després Ciències Polítiques a la Universitat Pompeu Fabra i va acabar la carrera al King’s College de Londres. Aquella estança va despertar, d’una banda, l’esperit crític de la tarragonina, i, de l’altra, la possibilitat de marxar lluny de casa per col·laborar en projectes de cooperació.

«Tot va començar a Londres, quan vam escollir un seminari sobre la Guerra Civil Espanyola perquè pensàvem que ho sabríem tot. La sorpresa va ser descobrir que realment no coneixíem la nostra història, que hi havia buits que no ens havien explicat. Allà vaig adonar-me que volia assenyalar les injustícies», s’esplaia la tarragonina. Quan va acabar la carrera, va viatjar fins a Guatemala amb una amiga seva que estava fundant una ONG. Va passar dos mesos col·laborant en la construcció d’una escola per una comunitat i, poc després, va decidir fer un màster de Cooperació Internacional. Des d’aleshores, la maleta i els viatges han marcat la seva vida.

Torres va arribar a l’Argentina l’any 2012, després d’una temporada a Nicaragua on va treballar a l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional.  «Vaig arribar en un moment molt particular, de canvis governamentals arreu de l’Amèrica Llatina. A Argentina, concretament, es vivia una estabilitat econòmica inusual», recorda. Aquest fet va permetre que la tarragonina trobés una «bones feines» ràpidament. L’any 2014 Torres es va convertir en la directora executiva de Wikimedia al país, i això «em va canviar la vida».

Per primera vegada s’enfrontava amb l’univers d’Internet. Amb una organització, la de Wikimedia, formada per voluntaris i voluntàries que actualitzen diàriament els articles. «Vaig haver d’esforçar-me per entendre què podia aportar jo en aquesta organització tan gran anomenada Wikimedia. Set anys després, puc dir orgullosa que estem descolonitzant la informació d’Argentina a Internet», sentencia. El seu objectiu no és altre que vetllar per la democratització de la informació, trencar el biaix de gènere i, al mateix temps, assegurar-se que l’escriuen les persones indicades. «Tenim la Wikipedia que tenim perquè està escrita per homes blancs del nord, d’entre 35 i 40 anys i que utilitzen el masculí singular», diu amb contundència, i es pregunta què hauria passat si els països africans, sud-americans o del sud-est asiàtic haguessin escrit la història.

A l’Argentina, un país amb «un món d’oportunitats», Torres ha detectat una societat «vibrant, que no descansa i coneix els seus drets». «He après de les seva capacitat de mobilització i les estructures de suport. Saben com guanyar els drets perquè han vist com els perdien, i d’això n’hem d’aprendre a casa nostra», se sincera. A més, ha pogut conèixer també el país en estat crític, després d’un 2019 amb una inflació i deute altíssims i la posterior pandèmia.

Malgrat haver-se establert a Buenos Aires, al barri de Caballito, on viu amb la seva parella, Torres no descarta tornar. «Els que marxem de casa ho fem perquè sempre tenim l’esperança que tornarem, si no, no marxaríem», recalca. La premissa, però, serà trobar una bona sortida professional. Mentre l’oportunitat no aparegui, seguirà treballant perquè la història d’Argentina a Wikipedia l’escriguin les persones adequades i des del Sud.