«Creiem primordial no perdre els referents, els que ho van començar tot. Això comportaria perdre identitat i orígens». Així de contundents es mostren Marta Grau i Joan Pascual, matrimoni, membres del grup de teatre Zona Zàlata i coneixedors i patidors del món teatral tarragoní. Tots dos estan elaborant un treball de recerca amb l’objectiu de detectar tots els agents que han ajudat a la recuperació teatral durant la democràcia a la ciutat, entre 1975 i 2021.

El projecte, subvencionat per l’Ajuntament a través de la línia d’ajuts extraordinaris en l’àmbit cultural, es troba en la primera fase. «Estem fent tasques d’investigació i recerca per detectar tots els actors, actrius, tècnics, directors, grups i projectes teatrals que hi ha hagut a la ciutat durant aquests anys», explica Grau. La tasca, però, es dificulta per dos motius: d’una banda, que la premsa de l’època —sobretot a finals dels 70— no recollia cap esdeveniment relacionat amb el teatre a la ciutat; i, de l’altra, que les restriccions derivades de la pandèmia els impedeix visitar amb assiduïtat l’hemeroteca o la biblioteca.

«El que volem és donar visibilitat a projectes teatrals que van passar desapercebuts i que el temps ha acabat atrapant», recalca Pascual. Baliga Balaga titelles, Pep Codina i Pere Salabert, l’escola de teatre Josep Yxart, companyies com la Moderna o Perfet Amur, Marc Chornet i el teatre Blanc, Sergi Xirinacs o la Trono Villegas. Tots són noms d’actors, directors, companyies o projectes que són «importants» per «entendre» la història del teatre tarragoní i que, per tant, apareixeran al projecte. «I aquesta llista no és res, perquè de noms n’hi ha moltíssims», asseguren Pascual i Grau, que marquen l’arribada dels ajuntaments democràtics com a punt d’inflexió en la creació teatral.

La segona fase del  projecte consistirà a redactar en format llibre tota la documentació obtinguda. Preveuen, per tant, que al novembre de l’any vinent es pugui publicar el llibre i també presentar una exposició. «A més, volem fer petites entrevistes per tenir un testimoni audiovisual que no quedi en l’oblit. El teatre és efímer, però cal recordar-lo», manifesta Pascual. Els protagonistes d’aquest article són membres del grup teatral Zona Zàlata, amb més d’un quart de segle d’història a la ciutat. Pascual i Grau són, per tant, agents directes en la història teatral de Tarragona, una ciutat on aquesta disciplina artística «no ha acabat d’arrencar». Assenyalen com a responsables a les principals institucions, i lamenten que «la Generalitat sempre s’ha fixat més en els projectes de Barcelona i Girona, amb més pressupost públic que no pas els que se celebren a Tarragona o Lleida».

Detall d’una de les gàbies que formen part de l’acció de carrer que presentaran aviat Pascual i Grau.

Malgrat tot, tant ells com el grup segueixen apostant per la creació d’obres i accions de carrer. Una nova proposta que arribarà aviat farà reflexionar els ciutadans sobre la solitud, l’individualisme, l’hedonisme o la incomunicació. Es tracta d’una acció multidisciplinària que tindrà lloc als carrers de la ciutat, i que també ha estat subvencionada pel consistori. «Realment, té molt a veure amb la pandèmia i el confinament, però el projecte va néixer abans que passés tot això», recalquen. Prometen que l’acció serà «impactant». Durarà diversos dies, tindrà música en directe i s’executarà al centre de la ciutat. Caldrà, però, esperar que la pandèmia afluixi per tornar a veure la cultura envaint carrers i places.

Text i fotografies: Carlos Domènech Goñi

Etiquetes: ,